"A l'Edat Mitjana no totes les dones eren mares casades, monges o meuques"

BarcelonaLa Marina Montaner, filla d'una important família de mercaders de València, pot ser pirata, mercant o espia. Tot depèn de les circumstàncies. Té una germana que es dedica a guarir els pobres i una altra que és artesana. "A la Baixa Edat Mitjana hi havia més diversitat que no ens pensem. No totes les dones eren mares casades, monges o meuques. Amb aquest llibre he volgut mostrar que la realitat era molt més complexa", assegura l'escriptor Juan Francisco Ferrándiz (Cocentaina, 1971), que a la novel·la L'hereva del mar (Rosa dels Vents; traduïda al català per Emma de Porrata-Doria Botey) viatja fins al 1348, quan la pesta va assolar Barcelona i València es va revoltar contra Pere IV el Cerimoniós. L'autor ressegueix les desventures de les germanes Montaner, que es veuen involucrades en l'enfrontament entre el monarca i la Unió de València. Pere IV va ser força dur amb els revoltats valencians. Fins i tot, a les seves cròniques explica que volia enterrar València en sal, cosa que finalment no va fer.

"A mitjans del segle XIV hi havia beguines, pageses, constructores, artesanes amb taller propi, algunes amb ofici diferent del del marit, mestres talladores de coral, mercaderes al capdavant de companyies mercantils al costat dels seus marits, dames nobles amb senyorius i xarxes assistencials de dones com les beguines", assenyala Ferrándiz. L'autor de La terra maleïda (2018) i El judici de l'aigua (2021) explica que quan més investigava sobre les beguines més el fascinaven: "Es van anar formant comunitats a tot Europa i el que tenien en comú és que no estaven adscrites a cap orde religiós; per tant, no estaven sota l'autoritat de cap bisbe ni de cap abat ni de cap clergue, elles mateixes s'autoregulaven. A Barcelona hi havia una comunitat de beguines i a València una altra".

Les beguines de Barcelona

Als arxius, Ferrándiz va descobrir la història de l'Agnès, que també surt al llibre però de manera ficcionada. D'origen noble, l'Agnès real i que apareix a la documentació es va instal·lar a l'alberg de Na Closa, a Barcelona, a principis del segle XV, i anys més tard amb la comunitat de les beguines que va crear es van traslladar en una altra casa prop del convent del Carme. L'Agnès estava ben relacionada, ja que va aconseguir diferents llegats de nobles relacionats amb la cort. Els arxius no diuen gaire cosa més sobre l'Agnès, però Ferrándiz creu que devia ser una dona forta: "Va renunciar al món per guarir els malalts de lepra i va aconseguir prou suport per tirar endavant un hospital. Les beguines tenien una comunitat al centre de Barcelona on curaven els més desafavorits mentre la pesta assolava la ciutat", assegura. L'escriptor ha trobat documentació que demostra que el Consell de la Ciutat va defensar la comunitat de les beguines a principis del segle XV, una època posterior als fets que transcorren a la novel·la.

L'escriptor sosté que al segle XIV les dones formaven part del teixit social però poques dècades després van desaparèixer de la vida pública. "Al segle XV van començar a haver-hi prohibicions perquè les dones formessin part dels gremis i van proliferar els textos religiosos que defensaven que les dones virtuoses s'havien de quedar a casa. Crec que és per la pesta negra: va desaparèixer un terç de la població, s'havia de repoblar i els homes volien controlar la procreació", assegura Ferrándiz, que ha passat moltes hores a la biblioteca del Museu Marítim documentant-se.