L’educació afectivosexual en la preadolescència
És important que les criatures rebin una educació afectivosexual tant a les seves llars com a les escoles
La Georgina té 8 anys i mig i a finals de curs, en una revisió mèdica, el pediatra va comentar a la seva família que el botó mamari de la nena ja estava apareixent. Aquest és el primer indici de la pubertat, i des d’aquest moment fins a l’arribada de la primera menstruació solen passar uns 2 anys i mig aproximadament. Als seus pares aquest fet els va preocupar força perquè els semblava massa d’hora. Per sort, el metge els va derivar a una endocrinòloga pediàtrica que ben aviat els va tranquil·litzar.
Els pares de la Georgina es van neguitejar perquè, en el fons, són d’una altra generació, en què l’educació sexual a la infància i preadolescència era gairebé inexistent. Per això és tan necessari que els nostres fills i filles, des de les primeres edats però sobretot a primària, rebin una educació afectivosexual tant a les seves llars com també a les escoles. La sexualitat acompanya l'ésser humà des del naixement fins a la mort i, per tant, cal que la societat treballi perquè deixi de ser un tema tabú i se’n pugui parlar obertament sempre des del diàleg, el respecte i la tolerància. Aquest tipus d’acompanyament és el que necessiten els infants per desenvolupar la seva sexualitat i viure-la satisfactòriament tota la seva vida.
La preadolescència també existeix
La preadolescència s’inicia quan la glàndula hipòfisi del nostre sistema endocrí activa les hormones gonadotropines que estimulen els òrgans reproductius. En el cas de les nenes, els ovaris, i en el cas dels nens, els testicles. Tot i que parlar d’edats sempre és molt relatiu, en les nenes es detecta amb el botó mamari i l'augment del pit (això passa de mitjana cap als 10 anys, però també és normal a partir dels 8 anys). I en el cas dels nens es detecta amb el creixement del volum dels testicles, que comença de mitjana cap als 12 anys, però també és normal a partir dels 9 anys.
En l’actualitat, però, és cada cop més freqüent que s'avanci l’arribada de la preadolescència, i a conseqüència de la pubertat; sobretot en les noies. Això passa per moltes raons, com ara l’obesitat o el canvi de pes sobtat. Però també pels disruptors endocrins químics del nostre ambient, en forma de parabens, insecticides, etc., que són capaços de mimetitzar les nostres hormones i, per tant, d’alterar el correcte funcionament corporal.
La doctora Marta Ramon, cap d’endocrinologia de l’Hospital Sant Joan de Déu, comenta: “És molt important l’acompanyament i la prevenció psicològica, ja que quan la preadolescència s’avança les nenes juguen en desavantatge, el canvi hormonal i l’explosió emocional els agafa amb menys maduresa i s’ho passen malament. En el cas dels nois, viuen molt pitjor l'endarreriment puberal, ja que socialment senten que no donen la talla”. I afirma: “Cal normalitzar la sexualitat dels nostres fills i filles i parlar-ne de forma natural. Els canvis vitals s’han de celebrar, hem de deixar de veure la preadolescència i l’adolescència com una etapa negativa com fins ara s’ha considerat culturalment. Cal donar-los valor perquè és quan els nois i noies comencen a fer-se adults”.
Informació de qualitat
Vivim en un món sobreinformat i això té les seves coses negatives. Segons un informe de Save the Children,(Des)información sexual: pornografía y adolescencia. Un análisis sobre el consumo de pornografía en adolescentes y su impacto en el desarrollo y las relaciones con iguales (juny del 2020), l’edat mitjana de consum pornogràfic a través de pàgines d’internet d’accés gratuït és de 12 anys, tot i que el 53% dels enquestats reconeixen que el seu primer contacte amb algun contingut sexual explícit va ser entre els 6 i els 12 anys. La pornografia és pura ficció, i tenir-la com a referència no els fa cap bé per al seu propi creixement i desenvolupament sexual. Però també hi ha altres coses positives. Les xarxes socials s’han convertit en un altaveu fantàstic per a molts perfils que donen informació de qualitat sobre educació afectivosexual. Van sobretot dirigits al públic femení, que viu una veritable revolució, i fan visible la necessitat de convertir temes històricament tabús, com la sexualitat, la regla, etcètera, en qüestions quotidianes i naturals de la vida.
En aquest sentit, trobem recursos ben interessants que ens poden ajudar a acompanyar la preadolescència de les nostres filles i fills; com els pioners La Mia es fa gran* o En Bru es fa gran*, de la pediatra-endocrinòloga Mònica Peitx i publicats per l’editorial Juventud, en què es parla dels canvis de la pubertat femenina i masculina, respectivament, com a part del procés normal de l’adolescència. Si el que es vol és treure ferro al tema, són ideals Explica-m’ho* i la continuació a Explica-m’ho tot*,de Katharina von der Gathen i il·lustrat amb molt d’humor per Anke Kuhl, publicats aquí per Takatuka. La seva autora, pedagoga sexual alemanya, dona resposta a les preguntes sobre el cos, la pubertat, l’amor i la sexualitat que nens i nenes, de 8 i 10 anys respectivament, li han consultat en els seus tallers escolars.
També cal destacar Tu cuerpo mola* (Montena),de Marta Torrón, fisioterapeuta experta en fisiosexologia i creixement sexual. Un nou llibre de Menstruita, el projecte educatiu per a nens construït basant-se en els 4 pilars d’educació sexual, menstrual, emocional i feminista. En aquest títol es fa un repàs de tots els elements clau perquè una dona pugui connectar amb el seu cos. Com bé diu la seva autora: “Les nenes creixen amb el seu cos esborrat perquè ningú esmenta, estudia, mira, assenyala o celebra totes les seves parts. Si de petits aprenem on són els ulls, la boca, el nas, etc. ¿per què no fem el mateix amb la vulva? Cal recuperar aquesta connexió i ajudar-les a sentir-se com a casa, a sentir-se en el seu propi cos”.
Al llarg dels anys, els mestres i professors només han tingut el suport de guies i manuals, la majoria ja desfasats, per poder parlar de sexualitat de manera transversal a l’aula. I quan no s’han vist prou formats o capacitats s’ha optat per oferir un taller puntual a la classe que al final és un autèntic bolet. Els alumnes esperen que siguin els seus professors de referència qui els en parli de manera natural i, sobretot, que es creïn espais de conversa on exposar i intercanviar dubtes, preguntes i experiències. En la nova reforma de la Lomloe, la nova llei de l'educació, sembla que la cosa comença a canviar, tot i que no és vista amb bons ulls per tothom. L’enfocament s’acosta a com ja s’ensenya en altres països del nord d’Europa, anant més enllà de la informació reproductiva o més teòrica. Un dels objectius i principis pedagògics a les primeres edats serà, precisament, el de l’educació per a la salut, amb la qual es treballaran els hàbits de vida i alimentació saludables, l’educació emocional i l’afectivosexual. En aquesta etapa també es treballarà la igualtat de gènere. A primària aquests temes se seguiran potenciant i es posarà especial èmfasi en l’educació emocional i en valors. És a l'acabar l’educació obligatòria, al final de l'ESO, que tothom tindrà una formació bàsica en aquest aspecte. Així, a batxillerat i als cicles formatius ja es podrà arribar a la consolidació de la maduresa afectivosexual.
____________________
Compra aquest llibre
Fes clic aquí per adquirir 'La Mia es fa gran' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.
Fes clic aquí per adquirir 'En Bru es fa gran' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.
Fes clic aquí per adquirir 'Explica-m'ho' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.
Fes clic aquí per adquirir 'Explicam-ho tot' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.
Fes clic aquí per adquirir 'Tu cuerpo mola' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.