Sílvia Giralt: "L'escalfament global està feminitzant les tortugues babaues, típiques de la costa catalana"

BarcelonaCada any, a Catalunya, hi neixen centenars de tortugues marines. La gran majoria són tortugues caretes –Carettes carettes–, l'espècie més comuna a les nostres costes. També anomenades tortugues babaues, van ser declarades per la Generalitat de Catalunya com a espècie protegida l'any 2022, en la categoria de "vulnerable". Per aquest motiu (i d'altres), existeixen organitzacions com la Fundació CRAM, que vetllen pel benestar dels exemplars que tenim al mar. Sílvia Giralt és oceanògrafa de l'àrea d'investigació i conservació de la fundació i ens explica tots els detalls sobre la nidificació de les tortugues a les platges catalanes.

"A Catalunya tenim una casuística que fa que hi hagi postes més elevades que en altres punts", explica Giralt a l'ARA. El cert és que, si bé enguany, de moment, no està sent una gran campanya per a les nidificacions de tortugues a les platges catalanes, segons les dades recollides pel CRAM l'any passat sí que va ser el lloc de tot el litoral mediterrani peninsular on es van fer més nius, amb deu exemplars. A hores d'ara, però, ja només queden poques setmanes perquè s'acabi la temporada de postes i tot apunta que no s'igualarà la xifra.

Quins factors porten les tortugues a nidificar en una costa o una altra? Aquest tipus de rèptil segueix un mecanisme de filopàtria: les femelles tenen tendència a anar a fer els nius a la mateixa zona on van néixer. Però cada cop passa menys. "El canvi climàtic ha fet que l'ecosistema de les platges on moltes van néixer no tingui res a veure amb el que hi ha ara mateix", explica. Això, per exemple, ha provocat que totes les femelles que arriben ara a nidificar a Catalunya no siguin nascudes aquí.

Una altra de les amenaces que suposa el canvi climàtic per a les tortugues té a veure estrictament amb l'increment de les temperatures. "L'escalfament global pot comportar un problema per a la supervivència de l'espècie, farà que cada cop hi hagi menys platges aptes per a la nidificació", diu. A més, és molt important destacar que el sexe de les tortugues, igual que la resta de rèptils, és determinat per la temperatura en què s'incuben els nius: com més calor, més femelles; com més fred, més mascles. Així doncs, el canvi climàtic també està comportant una feminització de l'espècie, fet que posa en perill la seva reproducció.

Què hem de fer si en trobem una?

Durant el que queda d'estiu, és probable que alguna tortuga més arribi a alguna platja catalana a fer un niu. En cas de trobar-nos-ho, Sílvia Giralt explica que és "molt important" saber com actuar. Segons diu, el primer que s'ha de fer és trucar al 112, que seran els encarregats d'activar tot el protocol. Seguidament, és molt important que no ens hi acostem en excés i que no les il·luminem ni els fem fotos amb flaix. "Hem d'evitar que la tortuga ens pugui veure com una amenaça, ja que podria retornar al mar sense haver fet la posta". Després d'això, ja només quedarà "gaudir" del moment.

Un cop hagin nidificat amb èxit, al cap de dos mesos naixeran les cries. Les tortugues caretes acostumen a pondre un centenar d'ous en cada posta, dels quals gairebé el 100% acabaran sortint de la closca. Ara bé, amb això no està tot guanyat: es calcula que només una de cada mil tortugues arribarà a ser adulta per culpa de la pressió antropogènica d'aquests animals. Un cop ho aconsegueixin, es trobaran els seus nous depredadors: les captures accidentals, la contaminació de l'aigua i el trànsit marítim.