L’escola que dona un respir a les famílies amb fills prematurs

BarcelonaLa Paz Oriana va néixer l’11 de setembre a les 30 setmanes de gestació. L’objectiu era arribar a la 32, però la hipertensió que la Carina Freces patia prèviament a l’embaràs no ho va fer possible. “Des del principi m’anaven controlant de prop i les últimes setmanes la nena no creixia al ritme desitjat, per la qual cosa vam haver d’avançar el part”, recorda. En el moment de donar a llum la seva filla –la primera per a ella i el seu marit– la Carina diu haver-se sentit superada: “Tot era nou i no tenia ni idea de com tenir cura d’un nadó, encara menys sent prematura”. Afortunadament, la petita va anar millorant a poc a poc. “El primer que vam fer és practicar el pell amb pell amb ella a través del mètode cangur”, recorda la Carina, que ja fa un mes que la petita és a casa. L’equip de l’UCIN (la unitat de cures intensives neonatals) els hi va recomanar i de seguida van veure que això beneficiava la nena. Arran de la seva prematuritat, ella feia bradicàrdies i el pell amb pell li ajudava a pal·liar-les. “Quan poc després van haver de substituir-li l’alimentació via sonda nasogàstrica per una parenteral, ella s’agitava molt i va tornar a fer bradicàrdies, però amb el pell amb pell es relaxava força”, explica la Carina.

Lactància materna i mètode cangur

Durant l’ingrés hospitalari de la Paz Oriana, la Carina va assistir a diversos tallers que l’equip d’infermeria de Vall d’Hebron organitza un cop a la setmana. Es tracta de tallers emmarcats en l’Escola de famílies, una iniciativa que va posar-se en marxa el juny del 2022 amb l’objectiu d'oferir eines als cuidadors que els ajudin en la criança i les cures dels fills un cop se’ls doni d'alta, així com de crear un espai d'intercanvi d'experiències. Un dels tallers als quals la Carina i la Paz Oriana van participar va ser un sobre lactància materna i mètode cangur, celebrat a finals d’octubre.

La Carina va descobrir l’existència de l’Escola de famílies al cap de poc temps de néixer la petita. De fet, destaca, allà va ser on es van assabentar dels beneficis del mètode cangur de primera mà. I és que, com apunta la Imma Cosmo, consultora de lactància de Vall d’Hebron, als tallers les famílies se sorprenen de tots els beneficis que impliquen certes pràctiques. “A l’UCIN els expliquem sovint quins beneficis té practicar el pell amb pell tot el temps possible, però al taller, quan exposem que millora el desenvolupament cerebral, aporta més estabilitat hemodinàmica, millora la saturació, la son esdevé més profunda i reparadora, facilita la lactància materna, etc., al·lucinen”, subratlla Cosmo.

Equip multidisciplinari

Cosmo és, juntament amb Raquel Rodríguez, supervisora d’Infermeria del Servei de Neonatologia de l’hospital, i Anna Gros, infermera clínica, qui es troba al capdavant de l’organització dels tallers i xerrades que es fan setmanalment a l’Escola de famílies, en la qual també col·laboren altres perfils com metges, TCAI, logopedes, treballadores socials i terapeutes ocupacionals, al marge de voluntaris d’associacions com Pedacets, AEMI (Associació Espanyola de Massatge Infantil), Som Prematurs, Dits petits o Latir. Tal com apunta Rodríguez, els voluntaris els ajuden moltíssim. “Els estem molt agraïts perquè estan superimplicats i predisposats a fer tallers”, assenyala. Els voluntaris solen fer-se càrrec dels tallers més lúdics, com els de música i manualitats –on creen mòbils o figures de goma eva pels bressols de l’UCIN–, mentre que el personal sanitari comanda aquells relacionats amb la lactància materna, mètode cangur, ioga postpart o massatge infantil. La treballadora social, al seu torn, és qui s’encarrega d’explicar-los a quines prestacions poden accedir.

“Intentem crear un espai una mica més amable durant l’hospitalització dels nadons. Allò que intentem amb les famílies que romanen més temps ingressades com poden ser les dels grans prematurs és evitar que l’hospitalització sigui encara més difícil del que ja és”, afirma Rodríguez. Durant l’estona que duren els tallers, els professionals el que intenten és que les famílies desconnectin un parell d’hores d’aquesta hospitalització, “un temps que esperem que pugui ampliar-se a mitjà termini”. I és que, com destaca Gros, el desitjable “sempre és tenir un embaràs a terme i sortir amb el fill en braços” un cop mare i fill reben l’alta “i, en aquests casos, quan no és així, els ajuda molt poder compartir la seva experiència”.

Fer l’estada més agradable i útil

Una de les sessions que Cosmo considera fonamental per als pares és la que consisteix en intentar que aprenguin com es comuniquen els fills a través de les seves conductes. “És a dir –matisa–, com interpretar els seus moviments o sons per ajudar-los a fer que estiguin més còmodes o a minimitzar els estímuls negatius que hi ha a l’UCIN”. A través del llenguatge dels petits podem saber, per exemple, “si estan incòmodes o necessiten més contenció”, continua. Si els pares i mares en general tinguessin accés a aquests coneixements, “probablement el seu estil de criança canviaria molt”, afirma Rodríguez. És complex, apunta, “però aquí els dotem d’eines perquè puguin conèixer millor el seu fill i perquè les seves actuacions vers ell/a siguin les més adients segons les necessitats del petit”.

“Instem els pares a estar en la primera línia d’aquestes cures”, afirma al seu torn Gros. I és que, assenyala, “hi ha molts estímuls com l’olor o la veu dels pares que beneficien molt el nounat i són petits gestos amb els quals poden fer molt”. Rodríguez apunta així mateix com el personal sanitari té “molt clar” que pares i mares “tenen molt de valor en la recuperació de les criatures, però ells, de vegades, no en són conscients”. Per això, el model de treball actual a l’UCIN de Vall d’Hebron és que els pares i mares facin equip amb els professionals. “Hem d’anar de bracet i, com més implicació tenen els pares en aquestes cures, millor evolucionen els nens”, conclou Cosmo.

Fer xarxa, cabdal

“Tractar tot el que fa referència a la cura dels fills en un moment tan vulnerable i, a més, poder compartir-ho amb altres famílies i experts en la matèria com és el personal sanitari o els voluntaris, no té preu”, diu la Carina. I és que, assenyala, “és un suport que alhora t’aporta seguretat en tu mateixa i també ens demostra que, tot i que el pes de l’evolució dels petits recau en el personal sanitari, nosaltres també podem fer molt perquè aquesta evolució millori”. A les sessions de l’Escola de famílies els professionals intenten donar espai a les famílies perquè puguin aportar, opinar i expressar les seves inquietuds i necessitats. “Aquesta oportunitat de fer xarxa és el que més valoren”, afirma Rodríguez, qui també apunta com explicar la seva experiència “és quelcom que reconforta el grup, ja que es normalitza la situació”.

Les sessions que més els reconforta, no obstant això, són aquelles en les quals es convida algun membre de Som Prematurs, els quals solen ser pares i mares de nens que en el seu dia van ser també prematurs. En aquestes sessions, els voluntaris comparteixen tota aquella informació que a ells els hi hauria agradat rebre quan estaven ingressats, així com quina ha estat l’evolució i el camí dels petits un cop van rebre l’alta. “Els hi transmeten molta esperança i aporten llum, perquè aquí a l’UCIN molts dies es veu tot negre”, conclou Rodríguez.