Georgina Monge López: "L'escola pot ser una presó"

BarcelonaEl que més m’agrada de bell hooks –escrit així, en minúscules– és que m'ajuda a pensar el món, i les relacions socials, des de la seva complexitat, des de les contradiccions. I, precisament, la maternitat, amb tota la seva bellesa, també m’ha dut a molta complexitat i a moltes contradiccions.

Per exemple?

— M’ha ajudat a pensar com puc treballar el feminisme amb el meu fill nen. En bona part de la seva obra, hooks reflexiona sobre la construcció de la masculinitat i sobre les conseqüències que el patriarcat té, també, per als homes. Quins privilegis i, sobretot, quins costos els comporta.

Quin és el principal cost?

— La socialització en masculí passa per la desvinculació dels homes de les seves emocions. La masculinitat va acompanyada de molta solitud. De la mateixa manera que va lligada a la violència, també cap als mateixos homes. Llegir hooks m’ha ajudat a comprendre que el feminisme pot fer més lliures també els homes, i com és d'important treballar-ho amb els fills des de ben petits.

hooks parla d'una pedagogia alliberadora, però els nens no tenen cap opció. Tu ho escrius: «L'aula pot convertir-se en presó». I ho és.

— L’escola pot ser una promesa de possibilitat i també pot esdevenir una presó. Esdevé presó quan passa a ser un espai on l’alumnat simplement empassa informació i deixa de ser un espai excitant i de plaer. En aquest moment l’educació perd el seu potencial alliberador i esdevé un simple mecanisme de disciplinació.

Senten, els teus fills, que estan empresonats?

— Et posaré un exemple. El meu fill de set anys és un apassionat del coneixement i tot li genera interès, té preguntes sobre tot. L’altre dia vaig sentir com li deia això a la seva germana petita: «Elna, no et recomano que passis a primer perquè ja no tens temps de fer joc lliure. Et fan fer una feineta, i quan acabes una feineta et donen una altra feineta, i després una altra. A mi em tenen esgotat».

És això, una concatenació de feinetes fins que acabes la universitat.

— La veritat és que em va fer pena sentir aquesta vivència. I crec que calen canvis molt grans perquè el sistema pugui estar més enfocat al gaudi i menys a les feinetes.

Tinc la sospita que els fills s'eduquen a si mateixos.

— Quina reflexió tan bonica. Penso que tens raó. De fet, la maternitat té una part molt emocionant que implica que obres les portes del món a la teva criatura, que transmets tot el potencial que té la vida. La pena és que, al mateix temps, també comporta la responsabilitat d’explicar-li on són els límits. Segurament és la part que menys ens agrada a les mares i pares. El gran repte és transmetre aquests límits, que bàsicament consisteixen a no prendre mal i no fer mal als altres, sense que això suposi castrar-ne tota la llibertat.

Què et sorprèn veient com creixen els teus fills?

— M’ha sorprès especialment el pes tan relatiu que tinc com a agent educatiu. La meva parella i jo estem obsessionats amb el feminisme i ens estan sortint uns nens molt normatius. El nen està obsessionat amb l’Imperi Romà i amb tot allò que té un component bèl·lic. I la nena està obsessionada amb les nines i les ungles postisses. Trobo que és bonic que, simplement, tinguin el seu caràcter i el puguin expressar de manera genuïna.

Què en penses d'un nen o nena trans?

— És un debat interessant. Per la meva trajectòria feminista, la gent em pregunta sobre la infància trans. Hi ha un debat sobre si un nen o una nena petits poden ser trans.

Ho poden ser?

Jo no dic que no, però opino que el problema no està tant en la criatura com en la mirada adulta, que fem sobre demandes d’aquesta criatura. La infància és una etapa d’exploració del gènere i és més que habitual que molts nens, per exemple, demanin posar-se faldilles i pintar-se les ungles. O que moltes nenes vulguin dur cabells curts i jugar a futbol. Això és perfectament saludable i no implica que siguin nens que vulguin ser nena o nenes que vulguin ser nen. El que implica és que tenen la fortuna de no viure el gènere des de la rigidesa i estan explorant el món, els seus gustos i interessos.