Després de la comprensió lectora, l'oratòria: per què l'escola també suspèn en parlar en públic?

Barcelona“Malauradament el sistema educatiu no sol formar per parlar en públic”, assegura Sergi Manaut, especialista en innovació i disrupció, que fa anys que es dedica a mentoritzar persones per aprendre a parlar en públic. És cert que al currículum actual no s'hi inclou l’oratòria com a tal; hi apareix l’àmbit comunicatiu, i fa anys que s’està treballant en la competència comunicativa de forma àmplia, però aquí no passa com a la cultura anglosaxona, on l’oratòria sí que ha estat tradicionalment present a escoles i instituts. “Tot i així, fa un cert temps que hi ha inquietud per part dels centres, independentment de la seva titularitat, de tenir cura de la part comunicativa del treball per projectes”, afirma Jaume Fabró, director general de l’Escola Fedac Sant Andreu.

Fa anys que a les escoles Fedac treballen la competència comunicativa de forma àmplia, i des de fa dos cursos garanteixen l’oratòria en català, castellà i anglès des dels 3 anys i fins a 4t d’ESO. Alguns dels elements que han incorporat és la diferència entre explicar i comunicar, teatre, expressió oral, expressió corporal, formats comunicatius presencials o formats radiofònics, i altres formats on s’hagi d'ajustar la comunicació oral a l’audiència, i a més han introduït debats, argumentació i discursos.

Fabró assegura que el que marca la diferència és com de sistemàtiques i garantides estan certes pràctiques al llarg de l’escolarització dels infants perquè el centre garanteixi que la pràctica de l’oratòria tingui un impacte real i no estigui aïllada en un curs o en una part del professorat. Perquè l’oratòria tingués presència hauria de ser una formació global per dotar l’alumnat d’habilitats i competències generals i transversals que es desenvolupessin en totes les seves dimensions. Un dels esculls més importants que sovint dificulta poder garantir la continuïtat del projecte és la inestabilitat dels claustres i la impossibilitat de donar continuïtat al projecte.

Informes fets per simuladors

Manaut afirma que un dels problemes habituals quan es fan exposicions en públic és que resulta impossible millorar amb els comentaris i indicacions –ho has fet bé o malament, ens ha agradat o no–, que solen fer-se basant-se en valoracions personals. Per combatre aquesta tendència, i perquè consideren que l’oratòria és una de les habilitats que més costa desenvolupar als infants, al Gresol International-American School aquest curs han començat a utilitzar l’eina The Speak App (www.thespeakapp.com), pensada per a les escoles. És un simulador d’entrenament que funciona a través d’un motor d’intel·ligència artificial que analitza el to, les frases, els espais, els buits, les repeticions i altres possibles vicis. Una eina neutra que no depèn de cap biaix ni dels gustos de qui avalua. L’aplicació, que funciona per subscripció i es descarrega al mòbil, es col·loca sobre un suport com si fossin ulleres de realitat virtual, i és capaç de capturar cap on miren o si controlen el temps. A més compta amb una estructura externa amb peu i càmera que analitza la postura corporal, els moviments del cos, les mans… Amb una exposició de cinc minuts el programa elabora un informe que analitza gairebé 40 aspectes de la presentació i dona un feedback que permet que l’alumne millori. Primer l’ha provat el professorat per ser saber què poden millorar. Amb l’alumnat l’utilitzen a principi de curs per saber quin és el punt de partida, després al segon trimestre i abans d’acabar el curs per veure'n l'evolució. “Estem satisfets. Tenim intenció de seguir utilitzant-la, és útil per fer una anàlisi asèptica, i després es millora a partir del que es treballa a l’aula amb el professorat”, explica Xavier Soler, director del Senior School (ESO i batxillerat) del centre.

Concursos d’oratòria

L’Àngels Vila és professora de secundària i membre del grup de treball format amb el servei de Recursos Pedagògics dels Serveis Educatius de l’Alt Empordà, que organitza el Concurs d’Oratòria. És un concurs adreçat a 1.200 alumnes de 4t d’ESO de la comarca, perquè els equips docents treballin l’oratòria a l’aula amb sessions fixes al calendari i després facin un procés de selecció amb l’excusa d’un concurs final. La professora reconeix que els darrers anys els joves estan més acostumats a fer presentacions en públic i tenen més desimboltura fins i tot per parlar davant d’una càmera amb naturalitat, però una cosa és portar el discurs preparat i una altra és conèixer els fonaments de l’oratòria tradicional que els dota de recursos per elaborar un discurs ben acurat. Vila assegura que cada any descobreixen grans oradors, encara que sovint arriben a la final amb por i nervis, perquè els imposa haver de fer un discurs de 2 o 3 minuts sobre uns temes que potser no els agraden especialment. Tot i així, després de l’experiència en fan un balanç positiu i no se’n penedeixen: “S’adonen que és un repte important que els ha aportat coses positives”. La professora apunta que, a més de capacitar-los per parlar en públic, ordenar el discurs o aprendre a argument, també els desperta l’esperit crític, i els fa capaços de valorar el fons i la forma, la posada en escena, els aspectes lingüístics i els continguts del discurs.

Experiències enriquidores

A Salt i Girona, tot i fer-ho amb un perfil concret d’alumnat de primària, fa 9 anys que en Pep Tort, de l’equip de Llengua i Cohesió Social dels Serveis Educatius de Girona, va engegar el Concurs de Retòrica, una activitat per treballar la retòrica a l’aula en centres públics i concertats, sobretot a la zona de Salt i Girona Est. Aquests solen ser uns entorns lingüísticament molt febles pel que fa a l’ús de la llengua catalana, i d’aquí neix la necessitat de treballar l’oralitat, el debat i l’opinió. Està pensat per a l’alumnat de 6è de primària, es treballa al llarg del curs als centres que volen participar-hi, i acaba amb un acte final on el jurat valora les intervencions, tot i que no hi ha guanyadors. “Consisteix en treballar la retòrica a l’aula perquè siguin capaços de fer un debat pautat tant pel que fa a la temàtica com al temps”, explica Fina Pairolí, membre també de l’equip de Llengua i Cohesió Social que, juntament amb altres membres de l’equip i un grup de treball format per mestres dels centres, organitzen l’activitat. A la fase preparatòria de treball a l’aula aprenen què és l’oratòria, en què consisteix, com s’argumenta i contraargumenta, el funcionament d’un debat pautat, la rigorositat de cenyir-se a uns arguments, l'escolta per poder contraargumentar, la disposició d’un espai concret de temps per parlar, a presentar-se i acomiadar-se correctament, estar davant d’un escenari, gestionar la pressió, aprofitar les habilitats dels diferents components de l’equip o altres aspectes de l’expressió oral en públic. Cada centre tria els representants que competiran a l’acte final, al qual assisteixen la resta de companys i família. Per a Pairolí, pujar dalt de l’escenari i que tanta gent els vegi és un reconeixement a la feina feta, un detall que té molt de valor per a molts d’aquests alumnes, que sovint van mancats d’èxits educatius.

L’Alba Arveras (17) ha acabat 2n de batxillerat al Col·legi Alemany de Barcelona. La primera vegada que va veure un torneig d’oratòria el que més la va sorprendre va ser la quantitat d’arguments que els ponents presentaven en poc temps. Des de l’Escola Americana –els dos centres estan ubicats molt a prop l'un de l'altre– els van convidar a participar en els seus tornejos, i ella s’hi va apuntar. Creu que l’experiència ha estat molt enriquidora: “M’ha agradat i m’ho he passat molt bé”. Destaca que, a banda d’haver après a parlar de forma més clara, sobretot l'ha ajudat a estructurar el que vol dir i ho ha aprofitat fins i tot a l’hora de fer exàmens. Després d’oratòria es va apuntar al grup de debat, i admet que potser sí que ha tingut alguna cosa a veure amb decidir-se a estudiar ciències polítiques.