Míriam Tirado: "L'estrès, el cansament i la manca de temps són enemics de la criança"

BarcelonaDesprés de publicar més de 200.000 exemplars del conegut conte El fil invisible, del qual al novembre s'estrenarà la versió musical al Teatre Goya, la consultora de criança conscient i autora Míriam Tirado torna amb un nou conte il·lustrat per Núria Aparicio, Els mil colors del fil invisible. També acaba de publicar amb Joan Turu Jo primer!, que ha sigut un dels llibres més venuts aquest Sant Jordi, i al mes de maig publica el quart número de la col·lecció Goa. L’entrevistem per parlar del repte de la criança conscient en la nostra societat, del valor que tenen els contes infantils en el creixement personal dels adults i de la importància de generar espais per verbalitzar i acompanyar les emocions dels nostres infants.

Defensa la criança conscient des de l’amor, l’humor i el sentit comú. Cada cop més famílies expliquen que el sistema i la societat són hostils per fer-ho d’aquesta manera. Com creu que afecta aquest context la criança de la nostra canalla?

— La base de la criança conscient és la presència, i està clar que el ritme de vida actual no ajuda. Les famílies van molt justes de temps, sobrecarregades de responsabilitats, i l’estrès, el cansament i la manca de temps són tres enemics fonamentals de la criança conscient.

¿És incompatible la criança conscient amb el model de societat en què vivim?

— Esclar que és compatible, però cal posar-hi voluntat i fer renúncies. És evident que si volem passar temps amb les nostres criatures haurem de renunciar a altres coses. I hi haurà d'haver un esforç i un creixement personal.

Quina és la clau per fer-ho?

— Buscar l’equilibri dia a dia. Hi haurà èpoques que ho aconseguirem i d'altres que no. Però cal estar molt present amb nosaltres mateixes i amb els nostres valors, saber què volem prioritzar i poder actuar i sentir de la manera més alineada possible amb tot això. De fet, a mesura que anem creixent amb la maternitat i la paternitat tindrem més clares les prioritats i els valors i podrem trobar aquest equilibri.

Moltes mares asseguren tenir el sentiment de culpa molt present perquè no arriben a tot, perquè en algun moment perden la paciència i alcen la veu o per sentir-se superades per la situació. Com s’hauria de gestionar la culpa?

— És vital que renunciem a la recerca fictícia i fantasiosa de la perfecció. Som humans i humanes i la perfecció no existeix i, per tant, en el nostre exercici del dia a dia hi haurà errors. És justament amb l’equivocació que aprenem, i cal que fem les paus amb els nostres propis errors. Òbviament, això no vol dir que no ens importi ficar la pota cada dia, però cal veure per què ens equivoquem i si podem fer canvis per millorar-ho, per no tornar a caure en el mateix error. Sempre des de la compassió cap a nosaltres mateixos.

Parlem de la seva última criatura literària. Després de vendre més de 200.000 exemplars amb El fil invisible, ara neix Els mil colors del fil invisible. Què buscava amb aquest segon llibre?

— Amb El fil invisible volia presentar la idea que amb les persones que són importants a les nostres vides hi ha una connexió que va més enllà de l’espai i el temps i que aquesta connexió ens pot ajudar a sentir-nos més segurs i forts. Amb Els mil colors del fil invisible he volgut donar importància i posar en valor que totes les relacions són diferents i úniques i que, quan podem posar-hi consciència, les podem valorar i cuidar millor. I una manera de fer-ho és pensar com és aquest vincle i imaginar el que seria l’extrapolació visible del fil.

Les emocions són el segell dels seus contes. Som la generació que ha crescut sense trobar espai per a la tristesa o el dolor. Tot això incomoda. Com s'aconsegueix que les criatures puguin parlar d’aquestes emocions?

— Les emocions estan per sentir-les, per poder-les atendre i acompanyar-les també. Cal que els infants trobin aquest espai per parlar de les seves emocions i canalitzar-les d’una manera assertiva. I això no és factible quan les emocions es minimitzen i es reprimeixen. Les nostres criatures necessiten no només que donem espai a les seves emocions, sinó també que les validem i les acompanyem. Sabem que una bona educació emocional fa uns infants, i uns adults el dia de demà, molt més sans emocionalment i mentalment.

En aquest conte, la Maria deixa d’estar trista per l’enyorança de la seva cosina gràcies al fil invisible que les uneix. Què els hi aporta, a les criatures, la representació d’aquest fil?

— Els infants pateixen angoixa per separació des de petits, principalment quan s’han de separar dels adults de referència. Quan pateixen aquesta angoixa, necessiten algun lloc on agafar-se. Jo he treballat amb les famílies el fet de vincular-se als seus fills i filles, i quan un infant se sent vinculat així i pot entendre que aquesta connexió no s’acaba quan físicament la mare o el pare no són al seu costat, això li dona molta seguretat.

De fet, no és un conte només per a criatures, també és per a adults. Per quin motiu és important interpel·lar també les famílies?

Perquè a nosaltres no ens han parlat mai d’emocions i no hem tingut espais per parlar-ne. Està clar que els contes són una eina imprescindible per això, perquè quan els pares o els avis els llegeixen als seus fills i filles o nets i netes, de cop es crea aquest espai per verbalitzar-ho. En aquest exercici no aprèn només la criatura, també aprenen les persones adultes. D’aquesta manera podem connectar amb les emocions dels nostres infants i les nostres pròpies emocions de manera molt més assertiva. Ara tenim moltes més eines a l’abast que abans i estem aprenent gràcies a les nostres criatures. L’èxit d'El fil invisible no ve només perquè a les criatures els hi ha agradat, sinó perquè les mares i els pares s’han emocionat llegint-lo i els ha fet reflexionar.