És natural suposar que l'estrès contribueix a l'aparició de més canes. Només cal mirar als diversos presidents o càrrecs polítics, que en molts casos han deixat el càrrec amb molts més cabells blancs que quan van entrar. Però, si investiguem, descobrim que hi ha pocs estudis sobre el tema. I tot i que alguns han trobat una relació entre l'aparició prematura de canes i l'estrès, cap investigació ha pogut demostrar una relació directa. "Encara hi ha moltes coses que no sabem", diu Paradi Mirmirani, una dermatòloga del nord de Califòrnia.
La ciència de l'estrès i les canes
En estudis anteriors els investigadors demanaven als participants que omplissin qüestionaris sobre el seu color de cabells i els seus nivells d'estrès, i després els científics veien si podien relacionar-los.
En un estudi publicat el 2016, per exemple, els científics van fer una enquesta a més de 1100 adults joves i van descobrir que els 315 que van informar de canes prematures dels cabells tenien nivells d'estrès més alts que els que no ho van fer; també tenien antecedents de consum d'alcohol i de malalties cròniques, i tenien pares als quals els havien sortit canes aviat.
Però un altre estudi amb ratolins publicat el 2020 va portar la investigació un pas més enllà. Els investigadors van estressar els ratolins de diverses maneres, entre elles injectant-los una substància química similar al pebre vermell que induïa una resposta de "lluita o fugida". Això els va fer alliberar l'hormona de l'estrès, la norepinefrina, que, a l'hora, va esgotar les cèl·lules mare dels fol·licles pilosos encarregades de pigmentar el pèl dels ratolins. El pèl se'ls va tornar gris.
"Els investigadors van demostrar efectes similars de nivells elevats de norepinefrina en cèl·lules mare humanes, fet que recolza la idea que l'hormona de l'estrès està relacionada amb l'emblanquiment dels cabells en éssers humans", assegura Ya-Chieh Hsu, catedràtica de cèl·lules mare i biologia regenerativa de la Universitat Harvard, i una de les autores d'aquesta investigació.
"Però els estudis sobre aquest tema són difícils de dur a terme en persones, perquè els investigadors no poden induir èticament respostes d'estrès elevades de manera artificial als éssers humans, com sí que poden fer-ho en animals o cèl·lules", afegeix Hsu.
Un petit estudi en humans publicat el 2021 continuava avançant la narrativa: els investigadors van arrancar diversos flocs de cabells de 14 voluntaris que tenien algunes canes. Alguns dels blens eren totalment grisos, d'altres parcialment i d'altres no s'havien tornat gens blancs. A continuació, els científics van crear imatges digitals d'alta resolució dels cabells i van calcular quan s'havien tornat blancs fent servir estimacions de velocitat de creixement dels cabells.
També van demanar als participants que tracessin en una línia de temps les experiències estressants de l'any i les classifiquessin de menys a més angoixants. Els investigadors van descobrir que el moment en què un bri es tornava gris corresponia amb freqüència al moment més estressant de l'any anterior d'aquest voluntari. "Aquesta va ser la primera vegada que un estudi relacionava esdeveniments estressants concrets amb el moment exacte en què els cabells comencen a tornar-se blancs", diu Martin Picard, professor associat de medicina del comportament a la Universitat de Colúmbia i autor de l'estudi. Segons Victoria Barbosa, professora associada de dermatologia de la Universitat de Chicago, es tracta de "la nostra primera prova real que l'estrès que, efectivament, pot influir en algunes persones".
"Si aquestes investigacions preliminars continuen identificant els canvis relacionats amb l'estrès que provoca l'emblanquiment dels cabells, algun dia es podrien desenvolupar tractaments capaços de repigmentar els cabells –assenyala Mirmirani–. Però encara es necessiten més estudis en humans i de més envergadura per confirmar aquesta relació", afegeix Barbosa.
Futures investigacions també podrien ajudar a explicar per quins motius l'estrès està relacionat amb l'emblanquiment dels cabells en algunes persones, però no en d'altres, assenyala la dermatòloga Sindhuja Sominidi Damodaran. També és massa aviat per saber si alleujar l'estrès podria desaccelerar o invertir l'emblanquiment prematur.
Altres causes de les canes
"Per a la majoria de les persones, la genètica és la principal causa de l'emblanquiment dels cabells –diu Barbosa–. Si un dels teus pares va desenvolupar canes de molt jove, és probable que a tu també et passi". Segons l'experta, algunes malalties poden fer que els cabells perdin pigmentació prematurament. Entre elles hi ha el vitiligen, que fa que les taques de la pell perdin color, i l'alopècia areata, un trastorn pel qual es perden els cabells o el pèl d'algunes o totes les àrees del cos, generalment del cuir cabellut. "Una tiroide hiperactiva o hipoactiva i els tractaments de quimioteràpia també poden contribuir a l'emblanquiment prematur", segons Damodaran. La deficiència de ferro, calci i vitamines B12 i D també estan relacionades amb l'aparició prematura de canes, igual que l'obesitat i el tabaquisme.
Barbosa diu que li agrada aprofitar les canes per parlar amb pacients sobre l'acceptació d'aquests cabells grisos com a part natural de l'envelliment. "Això pot ser especialment alliberador per a les dones –diu–, ja que les canes sempre han estat socialment més acceptades en els homes".
Què els passa exactament als cabells a mesura que ens fem grans?
"Per començar, hi ha una pèrdua de melanina, que és la raó per la qual els cabells es tornen grisos o blancs", diu Marnie Nussbaum, dermatòloga. El moment exacte en què això passa sol ser determinat per a la genètica, igual que el fet que la línia de naixement dels cabells retrocedeixi o, com passa més en el cas dels homes, es produeixi la calvície. Tanmateix, per a pràcticament tothom el cicle de creixement s'alenteix, i això dona lloc a una fase telògena o de repòs del creixement dels cabells més prolongada.
Alhora, els canvis en el fol·licle fan que cada floc de cabells que surti del cuir cabellut tingui un diàmetre més petit, un procés que sol denominar-se miniaturització. El resultat en conjunt "són uns cabells més difosos i fins en general", afirma Nussbaum.
Però això no és tot. Els canvis hormonals —que en les dones impliquen menys estrògens i progesterona— també disminueix la producció de greix, l'emol·lient natural que recobreix els cabells i fa que es vegi brillant, assegura Schwartz. Com que els cabells no estan protegits i hidratats, són més propensos a trencar-se a causa dels pentinats amb assecadors i els tints.