L’euro digital, un futur molt proper

El sistema de pagaments evoluciona cap a la digitalització total. Les targetes virtuals i els Bizum diaris xoquen amb qui encara no té les targetes al telèfon o prefereix pagar en efectiu. Totalment respectable, però li queden dies comptats. 

Els reguladors aposten per la digitalització i volen crear la seva pròpia moneda virtual. Segurament la més famosa és el iuan xinès, que permetrà un control absolut de la població. Ara bé, el nostre BCE també vol crear un euro digital fent servir la tecnologia blockchain. Tot i que havia de ser una realitat el 2024, encara li queden uns anys per existir. 

Però ¿què és aquest euro digital? ¿És com el bitcoin si fa servir blockchain? Rotundament, no. L’euro digital és només una representació virtual dels diners que vol coexistir amb l’efectiu. La diferència principal amb l’euro típic és que podrem disposar directament de les nostres carteres en el BCE i no ens caldrà un banc comercial com a intermediari. La seva utilització, segons la Comissió Europea, permetrà reduir costos de transacció, ja que els pagaments seran directament d’usuari a usuari, sense passar per un banc. 

Tot i això, la seva implementació també té una cara fosca i és la protecció de les dades. Es vol vendre com una moneda “anònima”, però no deixa de tenir una traçabilitat total. S’ha parlat, per exemple, de pagaments d’impostos automàtics o de límits a la despesa en combustible per motius ambientals. 

Si ja avui en dia ens comprem un vol, i als 15 minuts rebem una notificació del banc per si volem una assegurança de viatges, crec que ni ens imaginem el que podria passar si absolutament tots els pagaments fossin electrònics. Al final, aquells que no tenen les targetes al telèfon seran uns tossuts per no adaptar-se a la realitat, però en el fons, tindran la raó.