L'home més ric de la història que va fer emperador Carles I

Diuen que a l’Espanya del segle XV hi havia l’expressió “ser més ric que un Fúcar”, en referència a la família Fugger i que dona una idea de com d’implantat en la cultura popular estava el poder financer d’aquesta dinastia centreeuropea. La realitat és que els Fugger eren molt rics, fins al punt que un dels seus membres, Jakob Fugger, és considerat per alguns estudiosos com l’home més ric de la història. Per si n'hi havia algun dubte, un dels apel·latius d’aquest Fugger era el ric.

El nostre protagonista va néixer en el si d’una família nombrosa de Baviera que havia vist com el cap de la casa, Jakob Fugger el Vell, aconseguia convertir-se en un dels homes més rics de la regió, tot i ser fill d’un teixidor amb una petita explotació. Les habilitats del pare en el món del comerç van permetre que els fills heretessin una gran fortuna que, entre altres coses, el serviria per fer de banquers dels clients més poderosos del moment. El primer terreny on els Fugger van acumular riquesa va ser en el tèxtil, comprant robes a fabricants locals i venent-les en altres ciutats alemanyes, però també a Venècia, gran potència del moment. Això els va proporcionar prou liquiditat per fer de prestadors, sobretot amb la casa reial dels Habsburg i amb l’Església catòlica, i també per començar a invertir en diverses explotacions mineres (en això darrer, cal dir que van arribar a controlar la major part del coure europeu). Per branca materna, Jakob Fugger era descendent dels Basinger, la família amb el privilegi d’encunyar la moneda local a Augsburg (Baviera).

La vocació més primerenca de Fugger va ser el sacerdoci, però quan els seus germans van veure que faltaven mans per dirigir el gegantí negoci familiar va deixar l'hàbit i se’n va anar a Venècia a formar-se (aquella ciutat-estat era on tradicionalment es formaven els gran homes de negocis alemanys). La incorporació a les activitats comercials la va fer a través de la branca de mineria i metalls nobles, on li van arribar els primers èxits com a gestor: per exemple, el 1487 va aconseguir la concessió de les mines d’argent del Tirol. Poc després de fer els 40 ja era el responsable màxim dels negocis familiars, tot i ser el més petit dels germans en aquell moment.

Associar-se amb el monarca Maximilià I va ser una bona idea perquè l'arxiduc d’Àustria i posteriorment emperador del Sacre Imperi Romanogermànic tenia un nivell de despesa exageradament elevat i necessitava crèdit constantment, un finançament que li proporcionava gairebé en exclusiva la família Fugger. L’emperador i Fugger havien nascut amb pocs dies de diferència i potser per això s'entenien tan bé. Cap al 1512, el negoci familiar ja havia obert oficines a Lisboa, Roma, Nàpols i Anvers, de manera que s’havia transformat en una veritable multinacional.

Pressions per fer emperador alemany Carles I

El gran problema per a la família va venir quan Maximilià es va posar malalt i es va declarar incapaç de saldar els seus deutes. L’única opció que va veure Fugger per recuperar els diners prestats va ser que l'emperador següent fos també de la dinastia dels Habsburg, perquè estava segur que si hi havia un canvi dinàstic ningú li compensaria els diners prestats. Amb aquesta intenció es va posar mans a l’obra i va destinar una ingent fortuna per assegurar-se que els electors triessin com a nou emperador el net de Maximilià I, el cèlebre Carles V d’Alemanya i I d’Espanya. El pla va funcionar perquè el 28 de juny del 1519 va ser elegit el candidat preferit i, en conseqüència, la relació comercial entre els Fugger i els Habsburg tirava endavant.

La realitat és que la monarquia castellana encara va fer més gros el forat, perquè es van embrancar en innombrables guerres i les seves consegüents suspensions de pagament. Un descendent dels Fugger assegurava a finals dels 90 del segle passat que la monarquia espanyola, juntament amb la branca austríaca, els havien deixat a deure l’equivalent en aquell moment a 250.000 milions de marcs alemanys, o sigui, uns 130.000 milions d’euros.

Parlant de xifres, resulta molt complicat comparar patrimonis d’èpoques tan diferents, però segons alguns historiadors els Fugger al seu moment d’esplendor havien arribat a acumular fins a 6 milions de florins, que segons el valor de l’or ara equivaldrien a uns 1.500 milions d’euros. Per altra banda, el biògraf actual del magnat renaixentista eleva la seva fortuna fins als 400.000 milions de dòlars actuals, una xifra segurament exagerada.