L'industrial que va transportar el cadàver de Lincoln amb els seus vagons de luxe

De tant en tant un cognom es converteix en una marca reconeguda arreu i algunes vegades aquesta marca esdevé un genèric; ha passat amb el jacuzzi (cognom dels germans italians que el van inventar, inicialment Iacuzzi), i també en el cas que ens ocupa, perquè en alguns diccionaris podem trobar que el terme pullman significa “vagó de luxe dels ferrocarrils” o “autocar de gran recorregut”.

Nascut a l’estat de Nova York, George Mortimer Pullman seria allò que avui els americans anomenen serial entrepeneur, per la seva gran capacitat a l’hora de muntar negocis diversos. La seva primera experiència professional va ser ben curiosa, perquè va utilitzar una tecnologia que havia inventat el seu pare per desplaçar grans càrregues i la va aplicar a desplaçar edificis a la ciutat de Nova York. El 1857 es va traslladar a Chicago amb la seva maquinària per resoldre un problema molt greu: els fonaments de la ciutat d’Illinois eren al mateix nivell que el llac Michigan, de manera que calia aixecar tots els edificis entre un i dos metres per poder construir el clavegueram i que aquest tingués prou inclinació. Va funcionar tan bé que fins i tot es va permetre elevar un hotel de sis plantes (el Tremont House) amb els hostes a dins.

Dels seus freqüents viatges amunt i avall en tren li va quedar clar que aquest era un mitjà de transport summament incòmode i també amb una higiene escassa. Va pensar que calia buscar una solució i el 1859, unit amb el seu soci Benjamin Field, se’n va anar a veure els responsables de la companyia ferroviària Chicago, Alton and St. Louis Railroad, a qui va proposar que els deixessin adaptar un parell de vagons per fer-los més còmodes de cara a viatges llargs. L’experiència va ser un èxit i Pullman i el seu soci van prendre’n bona nota.

Però tot va quedar en un experiment, perquè aquell mateix any va veure oportunitats a la febre d’or de Colorado, i se n’hi va anar... però no a buscar or, sinó a oferir serveis als centenars de nouvinguts. Així és com va muntar una fonda per als miners, on oferia tota mena de serveis: àpats, lloc on dormir, subministraments, tracció animal, etc. La idea va triomfar i se’n va tornar cap a Chicago amb una fortuna.

Els diners guanyats li van permetre de contractar un substitut per anar al front quan va esclatar la Guerra Civil, una pràctica comuna a l’època. Deslliurat de les obligacions militars, es va centrar en el negoci dels vagons de luxe, i així el 1865 va sortir al mercat el model Pioneer, que tindria continuïtat amb el Palace i el President. Va concebre la millor campanya de màrqueting imaginable per als seus productes: va aconseguir que un dels seus vagons de luxe transportés el cadàver del president Lincoln, quan aquest havia d’anar cap a Springfield (Illinois) poc després de ser assassinat.

D’ençà del 1867 i ja sense el seu soci, Pullman va encetar la producció en sèrie de vagons de luxe per satisfer la demanda creixent. Una de les claus del seu negoci era que els vagons fabricats per la Pullman Palace Car Company no es venien, sinó que s’oferien en un sistema de rènting, de manera que mai perdia el control de les unitats produïdes. Cal saber que tot el servei l’oferien esclaus alliberats, de manera que aquesta va ser la primera empresa de la història que els va donar feina.

Un dels fets més rellevants de la carrera de Pullman va ser la construcció d’una colònia empresarial, on vivien tots els seus treballadors. Va ser el 1880, i la nova ciutat va ser batejada amb el seu cognom. En el complex hi havia els apartaments per a la mà d’obra, a més de botigues, teatres, esglésies, parcs, biblioteca i, fins i tot, un hotel. Semblava la manera més eficient de gestionar els treballadors, però la cosa no va acabar gens bé.

Una vaga de treballadors, el 1894, va ser contestada per les forces de l’ordre amb extrema duresa, fins al punt de provocar una trentena de morts. La imatge de George Pullman va caure en picat i la ciutat va ser dissolta i transformada en un barri de Chicago. Tres anys més tard el magnat va morir i el va substituir al capdavant de l’empresa ni més ni menys que Robert Lincoln, fill del president assassinat. El 1987 la firma va ser adquirida per la companyia canadenca Bombardier i aquesta, fa un parell d’anys, ho va ser pel gegant Alstom.