L’ocell Fènix, soc, només canto en el foc!

2 min

Marina Tsvetàieva és una de les escriptores més originals en llengua russa, així com una de les creadores literàries més poderoses i trasbalsadores de la història de la literatura universal. Marcada per una vida turbulenta, i per un final atroç compartit amb bona part dels literats soviètics del seu temps (“Ho sé, moriré a l’hora blava!”), els poemes de l’autora varen significar un tremend sacseig per la impactant capacitat de reinvenció lingüística i per la refundació total que varen implicar plantejaments atrevits seus com la brutal rotunditat de les imatges: “Només somio lleons que et donen turment!”. Podem intuir els rastres de la seva fortíssima personalitat, marcada per les exaltacions amoroses i de tota casta (“Soc –la passió”), a partir d’unes escriptures tant poètiques com epistolars. En aquest sentit, les portentoses cartes que es varen anar enviant Marina Tsvetàieva, Borís Pasternak i Rainer Maria Rilke l’estiu del 1926 són demolidores i ens ajuden a contemplar, en tinta i carn vives, una lluita rotunda entre el fervor i la disciplina, és a dir, una fèrria i imperiosa necessitat de domini enmig de la batalla: “Empunyo l’espasa afectuosament”. Molts dels seus poemes són una guerra salvatge entre l’excés i la contenció, i aquest tret distintiu és una marca claríssima del seu estil, bestial i tanmateix mesurat pel control mètric i rítmic, i també un dels aspectes que ens sedueixen de la seva obra, al costat de la fe extrema en l’art i de l’aire oracular que embolcalla, com una aura mística, les seves pàgines: “Calcina’m ara, amb el teu sol negre –nit!”.

Per tot això, traduir Tsvetàieva és complex, i en català fins ara sols hem pogut gaudir de versions parcials d’alguns textos seus gràcies a la tasca de Maria Mercè Marçal, Monika Zgustova, Júlia Ferrer i Ricard San Vicente. Era necessari comptar amb aquesta veu, i la persona que ha superat, i amb escreix, el repte ha estat Laia Malo, que arriba amb el 21è Premi-Beca de Traducció Vidal Alcover i la preciosa edició de Fites a l’emblemàtica col·lecció de poesia d’Edicions de 1984. De fet, des del primer instant que vàrem conèixer la poeta, traductora i músic nascuda a Berga i establerta a Palma ens va deixar claríssim que qualque dia portaria la sacerdotal Tsvetàieva al nostre àmbit. Avalada per cracs de la traducció del català al rus com Arnau Barios o Miquel Cabal, que escriu el pròleg d’aquest bell i terrible volum, el treball de Laia Malo traslladant Tsvetàieva al nostre redol és fidel i lleial perquè transmet el caliu del missatge tot esforçant-se per mantenir la potència formal i els esclats visionaris d’una mestressa oracular que se sabia suprema pel furor perpetu: “–Jo, fins el meu darrer singlot, seguiré sent poeta!”. Les Fites de Marina Tsvetàieva traduïdes per Laia Malo són, en efecte, un triomf, una festa, un cim.

‘Fites’. Traducció de Laia Malo. Edicions de 1984. 192 pàgines. 19,80 euros.
stats