Quico Bargalló: “L’oli de gira-sol és com les pastilles d’Avecrem, tothom el fa servir però ningú no ho reconeix”

Quico Bargalló, gerent d’Olis Bargalló, és la tercera generació que es dedica a explotar les oliveres que cultiva a les poblacions de Gelida (Alt Penedès) i la Granadella (Garrigues). Des de fa gairebé trenta anys, l’oli l’elaboren en un polígon industrial a Castellví de Rosanes. Quan pensa en la seva feina, sap que des de petit tenia clar que es dedicaria al negoci familiar, però “qui ho tenia més clar era el meu pare”, explica. Els seus germans han agafat altres camins, i ell va decidir continuar amb la marca que la família va crear, amb el cognom com a insígnia. “Els últims anys no han estat fàcils, perquè els meus clients són els restaurants, i ara que tots els restaurants estan oberts, ha començat la guerra i ens hem quedat sense oli de gira-sol”, diu.

En un país d’oliveres, que és el producte de proximitat més ben valorat científicament, per què es necessita l’oli de gira-sol?

— És el producte més important de la nostra venda. La restauració el fa servir, però segurament no trobaràs ningú que t’ho reconegui. L’oli de gira-sol és com les pastilles d’Avecrem, tothom el fa servir però ningú no ho reconeix. Suposo que no queda bé, però la realitat, amb les xifres de venda a la mà, és que l’oli de gira-sol és el que més es fa servir a restauració, especialment els que elaboren fregits. De fet, també hem de reconèixer que a Europa, en general, l’oli més venut és el de colza. A casa nostra no, perquè tenim una experiència dissortada que tots recordem, i per això no es fa servir.

¿L’oli de gira-sol és el producte més rellevant de la vostra venda com a empresa?

— Sí, nosaltres importem oli de gira-sol, i en venem. A part, també venem oli d’oliva verge extra, de les nostres oliveres. Amb la invasió de Rússia a Ucraïna, amb la guerra, ens hem quedat sense oli de gira-sol, i per fer front a les demandes que tenim, n’hem creat un cupatge, que està format per oli refinat de gira-sol, oli de gira-sol alt oleic, oli de soja i oli de palma. L’hem creat en format de garrafa de vint-i-cinc litres, i el destinem a la restauració per donar resposta a la crisi d’escassetat d’oli de gira-sol.

Per tant, l’oli d’oliva no es ven a casa nostra?

— Sí, es ven moltíssim. I amb el verge extra, hem crescut tant a la restauració com a les cases, però encara que hàgim crescut respecte a anys anteriors, no s’arriba a les xifres de venda del de gira-sol.

Pel preu?

— Sí, l’oli d’oliva verge extra dobla o triplica el preu del de gira-sol. Malgrat que unes patates fregides amb verge extra no tenen res a veure amb un de gira-sol, els costos són alts per als restaurants.

Posa-hi xifres perquè ho entenguem. Quin tant per cent d’oli de gira-sol es consumeix?

—  A l’Estat, 750.000 tones anuals, de les quals un 70% és d’importació, i la resta, fet aquí. D’aquesta xifra total que es consumeix, un 50% el consumeix la indústria alimentària, que el fa servir com a ingredient dels productes que elabora; un 30%, la restauració, i el 20% restant, les llars.

I la conclusió de tot plegat és que un producte com l’oli d’oliva, que és de proximitat, i de producció tradicional, és més car que un altre que recorre mig món fins a arribar a casa nostra?

— Així és. Malauradament, la guerra a Ucraïna ens dona una oportunitat per valorar l’oli d’oliva, perquè el preu pot ser una mica més car, però és de proximitat, i el valor final que aporta al menjar és de molta qualitat.