Laura Calçada: "Vaig beure tant que em van fer fora de les oficines de Facebook"

Quina aura aporta a una persona el fet de beure vi?

— Una aura de francès, sofisticada, refinada. Però tot sempre depèn de la manera com es beu vi. La persona que beu vi i que a mi m'agrada és aquella que paladeja, que gaudeix, que no s'engata, fins al punt de fer el ridícul. De fet, jo vaig deixar l'alcohol perquè jo feia el ridícul, perquè bevia una copa darrere l'altra i acabava beguda. He fet moltes ximpleries alcoholitzada.

¿Penses que podries reconduir la teva manera de beure vi i acostar-te a aquest ideal que expliques?

— No sé si hi podré tornar. De moment vull provar d'estar un any sense beure, aviat hi arribaré perquè vaig començar el dia 19 de maig. És un tema molt de personalitat de cadascú, perquè aquest impuls també el tinc amb el menjar i el sexe. Tant de bo pogués tenir autocontrol, perquè realment quan deixes de beure t'adones de les quantitats ingents d'alcohol que ingerim. Aquest és un tema que també tracto al llibre de Fucking New York.

Al teu llibre també relates amb profunditat la nit novaiorquesa. ¿Penses que els ianquis beuen igual que els barcelonins?

— La meva experiència és que es beu igual i que ara la gent, en general, està començant a beure menys per aquella cosa que diuen que es cuiden. A Nova York fa temps que hi ha aquests bars que venen smoothies, sucs naturals i totes aquestes històries. Però si bé és cert que la gent a Nova York beu vi i va a bar de vins, també penso que hi ha un desconeixement del món vínic notable. No coneixen en profunditat les denominacions d'origen ni els gustos i això feia que fos molt fàcil entabanar-los. Això també ho sé perquè durant una etapa vaig treballar com a cambrera i recordo que havies de pensar: "¿A aquest li podràs vendre una copa o si li vens bé també demanarà una ampolla?" No en tenen ni idea, qui en sap està dins d'un nínxol molt més concret.

De bar de vins queda clar que a Nova York n'hi ha i en freqüentaves, però a on recorries quan volies comprar vi per a casa?

— Ostres, això és un tema. Jo buscava sempre vins catalans a les botigues de vins de Nova York i esclar que en tenien! Un dels records que més em va quedar va ser l'1 d'Octubre, que tal com van anar les coses vaig anar a buscar ràpidament un vi català. Vaig escollir el Clos d'Agon, que l'etiqueta era un dibuix d'una mà fent un senyal de victòria. Evidentment, me'l vaig fotre tot. Jo pensava que així ajudava l'economia catalana, perquè a Nova York el vi és molt car! Sort que normalment em convidaven a copes.

Com t'ho feies perquè et convidessin?

— Doncs molt fàcil, quedava amb algun tio. És més, l'alcohol estava present a tot arreu. No feia falta buscar-ho gaire. Inclús quan vaig tenir la visita del pis que vaig acabar llogant durant un any –va ser l'únic pis que vaig pagar en quatre anys i mig que vaig viure a Nova York– l'home que me l'ensenyava em va convidar a una ampolla de vi.

¿Has conegut mai algú fent una copa de vi?

— No, sempre que he pres vi amb algú era perquè ja el coneixia. De fet, ha estat bastant al revés, he perdut amics amb una copa de vi. Ara explicaré una anècdota que no surt al llibre. Quan vaig fer el màster a Nova York ens van portar a les oficines de Facebook perquè van iniciar un programa molt interessant sobre periodisme a les xarxes i volien que féssim contactes. En totes aquestes recepcions hi havia menjar i beure. I jo vinga a beure, vinga a beure. I vaig beure tant que em van fer fora de les oficines de Facebook. Són aquestes les coses de què em penedeixo, no saber estar. No té res a veure l'ideal que hem comentat al principi amb com jo acabava quan bevia.

Quan bevies, ¿tenies alguna predilecció per algun vi en concret?

— M'agradava demanar Penedès, pel gust i perquè tinc unes amigues que tenen unes vinyes a la zona. Si el demanava negre, havia de tenir un bon cos. A l'hora de triar vins blancs, sempre en demanava algun que fos sec de l'Empordà, que m'agradaven molt. Una cosa que no faltava tampoc mai és el cigaló en honor al president, amb el rom Pujol. Això no fallava mai.