Laura Gost: "S’hauria de desconfiar dels escriptors que publiquen i diuen que escriuen per a ells mateixos"

Ser bulímica implica tenir problemes amb la part estètica del propi cos? La primera vegada al llit amb algú sempre ha de ser màgica i especial? Un avortament natural és traumàtic per a tothom que el pateix? En l’espai de correcció política instal·lat en els nostres dies sembla que aquestes preguntes es responen amb un sí, però la protagonista de la novel·la El món es torna senzill (Empúries), la segona de Laura Gost (sa Pobla, 1993), fa que el lector hi doni algunes voltes. “En aquestes pàgines hi ha un punt de voler qüestionar les grans sentències. No vull dir que no t’hi puguis sentir identificat, amb aquestes, però em sembla interessant posar en dubte aquestes idees categòriques”, diu l’escriptora.

En aquesta novel·la, que és “la seva carta de presentació” a Catalunya, diu ella, no hi ha ni rastre del to “naïf” i “innocent” –que ningú es deixi enganyar pel títol del nou llibre– que caracteritzava La cosina gran (Lleonard Muntaner), la primera novel·la de Gost. Contràriament, l’autora obre, en aquesta narració, una porta al lector per fer de voyeur al flux de pensaments d’una dona obsessionada amb el control, curiosa, irreverent, emocionalment distant i irònica.

“En la novel·la, hi volia plasmar paradoxes i contradiccions, sense abandonar la ironia i un punt d’humor negre. La protagonista, a qui coneixem quan és adolescent, però ens relata la seva vida fins que ja és una adulta amb experiències, canalitza la seva obsessió pel control amb el vòmit, però està oberta que la vida li faci la contra. Té una mirada oberta”, explica l’escriptora. En aquest sentit, “el llibre intenta ser una defensa de l’autoindulgència, el perdó cap a un mateix”, apunta. A més, en tota la novel·la hi ha un joc entre la materialitat i l’intangible, els sentits figurats i els literals: “La part emocional i mental sempre té una materialització física, visceral, fins i tot escatològica. Per això m’agrada parlar de dos grans conceptes: el de plenitud i el de buidor. S’encaren des del sentit figurat, que podem associar a la satisfacció, o a estar farta. I també des del sentit més literal: què menges, què expulses, què penetra dins tu i què en surt. O bé què hi queda, en el cas d’un embaràs”.

Saber-se els monstres

El lector coneix les “pors”, les “parts més fosques” i els “monstres interiors” de la protagonista al mateix temps que ho fa ella, a través d’un monòleg interior desacomplexat que no perd el ritme gràcies a la combinació de “paràgrafs llargs de pensaments més profunds i complexos amb diàlegs breus, sense guions”, descriu Gost.

Aquesta part és important, perquè és amb l’autoconeixement que la vida –o el món– es torna senzilla: “Pens que les persones que no coneixen ni analitzen els seus monstres, les parts fosques de la vida, poden arribar a ser més vulnerables i perilloses que les que han detectat les seves mancances, o les seves ombres. Saber on són els permet domesticar-los”, apunta. L’acumulació d’experiències dures i doloroses, o bé, simplement, vivències més banals, que permeten a algú entendre’s, perdonar-se, conèixer-se, descontrolar-se en el algun sentit, permet que cada un “desenvolupi els seus mecanismes per fer que el món es torni senzill”.

Els lectors que ja coneguin la mallorquina per La cosina gran descobriran en les pàgines d’aquest nou llibre una escriptora més “desfermada”, que s’ha “deixat endur més” durant el procés d’escriptura. Hi ha, per tant, “un punt volgudament genuí”, ja que no hi ha gaire “artifici”, en aquest títol, diu l’escriptora. Desenvolupa l’ofici, diu, “amb màxim respecte cap al lector” i amb “l’anhel que hi empatitzi i en gaudeixi”. I diu, per sentenciar la conversa, que “s’hauria de desconfiar dels escriptors que publiquen i diuen que escriuen per a ells mateixos”. Evidentment, no és el seu cas.

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir 'El món es torna senzill' a través de l'Espai del Subscriptor del diari.