Vips&Vins
Suplements03/11/2023

Laura Rosel: "El vi és una barreja de màgia i ciència"

Periodista

D'on et ve el teu gust pel vi?

— Com molta altra gent, el vi sempre ha format part de l'àmbit familiar i ha estat una cosa que jo he seguit inconscientment quan vaig marxar de casa els pares. Ara sempre tinc una ampolla de vi negre a casa, que és el vi que sempre havia vist que bevia el meu pare quan era petita.

Et deus únicament al vi negre?

— No ben bé, el que va passar és que durant molts anys no em va interessar gens el vi blanc. A més, m'enfadava molt que quan anava a un restaurant amb una altra persona i demanàvem una copa de vi blanc i una de negre, la del vi blanc sempre era per a mi i la de negre per a l'home. Ara estic cedint a la pressió i de tant en tant en provo algun de blanc. Però soc molt de vi negre, les meves amigues ja ho saben, que quan demanem vi, elles demanen una ampolla de vi blanc i una de vi negre per a mi, que després acabo compartint.

Cargando
No hay anuncios

Així que comparteixes la passió del vi amb les teves amigues. Teniu algun costum entre vosaltres?

— Doncs la veritat és que ens agrada fer excursions i visites vinícoles. Recordo especialment la que vam fer a la Terra Alta: vam arribar un divendres, precisament el dia que feien la gala d'Eufòria que van eliminar l'Edu. Ja t'he dit que les meves amigues prefereixen vi blanc i jo el negre, però, a més, aquell dia també ens vam animar i vam decidir comprar cava i vi rosat per veure el programa juntes. Entre l'eliminació de l'Edu i tot plegat, per mi la nit va acabar com el rosari de l'Aurora. Aquell dia vaig aprendre que no s'ha de barrejar, si comences amb una beguda, has de continuar amb el mateix fins al final de la nit.

Cargando
No hay anuncios

Espero que no totes les sortides d'enoturisme acabin igual!

— No, ni de bon tros, només va ser una anècdota d'un dia concret. Per a mi les visites als cellers es converteixen en una manera boníssima de conèixer el territori, d'entendre que cada terra té unes característiques diferents a cada lloc de Catalunya i si hi sumem el vent, la pluja i les varietats de cada indret, tot això fa que tinguin unes característiques tan variades. Encara que no sàpiga identificar la denominació d'origen pel gust, sí que m'agrada conèixer els detalls que envolten el vi. Per mi el vi és una barreja de màgia i ciència. Per una banda, em sembla apassionant tot el que passa dins de les botes, l'ambient de silenci i foscor que hi ha a les botes i, per l'altra, ser conscient que hi ha un control i coneixement per trobar el punt just de l'aroma i el sabor. M'agrada molt la passió amb què t'ho explica la gent que fa vi.

Cargando
No hay anuncios

Consideres que tens bon paladar?

— No soc capaç de diferenciar una nota o aromes. Aquesta part més tècnica, no la sé, però sí que m'interessa molt la part gairebé antropològica o cultural del vi. Com impacta la producció d'aquesta beguda en un territori, si és una tradició de fa segles o bé és una iniciativa nova d'algú que està intentant implementar vinyes en un territori.

Cargando
No hay anuncios

Aquest coneixement més holístic és el que més et pesa a l'hora d'escollir una ampolla?

— Jo abans de res em deixo recomanar quan vaig amb gent que hi entén. Però quan trio jo, tinc alguns vins de confiança. Per exemple, fa un parell d'anys vaig descobrir a través d'una companya de feina el vi el Petit Saó, és d'un celler molt petit de la Denominació d'Origen Costers del Segre. També passa que trio pel nom. Hi ha un cas molt concret: el lloc on habitualment compro tenen un vi del Montsant que es diu Joana, que és el nom de la meva filla. Al principi em va fer gràcia per això, però després vaig adonar-me que és un vi molt bo, econòmic i per tenir-lo per al dia a dia o un sopar improvisat, funciona molt bé.

Cargando
No hay anuncios

I si haguessis de dir el vi més car que has tastat mai?

— Doncs no ho sé, però relacionat amb el preu puc dir-te que en un viatge a Nova York vam intentar pagar menys per una ampolla. Estàvem en un restaurant de Harlem, un bar musical que aparentment no havien de tenir vi bo, però vam veure que tenien un apartat de vins europeus. Al final ens vam decidir per un vi grec de 57 dòlars que ens va agradar molt i entre les amigues vam fer una aposta: "A veure qui de nosaltres és capaç d'aconseguir una segona ampolla d'aquest vi a un preu més baix". Ningú va acabar guanyant del tot l'aposta, però sí que la Maria va aconseguir que el cambrer ens portés una ampolla fora de carta més barata.