Liberty County
En el passat remot de la humanitat, la dona, pel fet de transmetre la vida, era al centre de les comunitats neolítiques. El poder reproductor li atorgava el màxim valor. Els canvis tecnològics i econòmics van acabar transferint a l’home un rol preeminent, de control, i van donar pas a les seculars societats masclistes. Des de fa poc més d’un segle ha anat avançant l’alliberament de la dona i la igualtat de gènere. Però en un futur potser no tan llunyà la tecnologia podria tornar a donar un tomb a la condició femenina: ¿què passaria en una societat on les gestacions es realitzessin per ectogènesi, és a dir, fora del cos femení, en un úter artificial?
A partir d’aquesta hipòtesi no tan inversemblant, Martí Domínguez ha escrit la novel·la Mater, feliç guanyadora del darrer premi Proa, una trepidant aventura distòpica. L’autor ha creat un creïble i inquietant món posthumà en què la millora genètica ha donat pas a éssers molt millorats que duen una còmoda existència material en entorns urbans segurs, segregats d’alguns reductes d’humans que sobreviuen a les muntanyes en condicions precàries, perseguits i en vies d’extinció. Les dones humanes encara s’embarassen, cosa que és vista com una mostra de salvatgisme primari i perillós. Els posthumans, en canvi, es gesten en biosacs, els embrions s’analitzen prèviament per evitar ensurts i s’utilitzen tècniques d’edició genètica per netejar possibles mutacions o gens causants de malalties.
Zoe Hamer és una jove científica que estudia biotecnologia, treballa en un laboratori i es diverteix amb els amics. Zero preocupacions. Té els ulls blaus i la pell molt blanca. I té una germana bessona encara més guapa i intel·ligent. La seva mare és rossa, atlètica i addicta a l’esport. El pare, que va voler ser artista, és dissenyador i inventor. Contra tot pronòstic i contra totes les normes, sense entendre com, un dia la Zoe s’adona que s’ha quedat embarassada i ho acaba contant només al Charles, un noi pintoresc i excèntric, amb sobrepès, sense sentit del ridícul i amb idees pròpies a contracorrent. Així comença el llibre.
La novel·la està tenyida del detallisme i la saviesa del biòleg Martí Domínguez. Farà, doncs, les delícies dels amants de la natura: és un cant a la diversitat terrenal. I és un crit pel sentit de la vida. El periple de la Zoe i el Charles es converteix en una emocionant història de supervivència alhora física i psicològica. A mesura que a la Zoe li creix la panxa també creixen les dificultats per a la peculiar parella, que de fet no són parella: la seva fidel i contradictòria relació és una de les troballes del relat. La seva recerca d’un món humà feliç, on ella pugui donar a llum tranquil·la, esdevé una epopeia. Senten a parlar de Liberty County, i cap allí s’encaminen.
Un cop més, Domínguez ens ha sorprès amb un canvi de registre. En poc anys haurà escrit una novel·la d’època ambientada a la postguerra rural (La sega, 2015), una novel·la negra (L’assassí que estimava els llibres, 2017) i la celebrada L’esperit del temps (2019), on explorava el paper clau de la ciència durant el nazisme amb l’eugenèsia com a tètric taló de fons, un perill que torna a fer-se present a Mater. Abans, el 2013, ja ens havia enlluernat amb l’assaig El somni de Lucreci, fabulós viatge per l’evolució de les intuïcions filosòfico-naturalistes, que d’alguna manera sempre són presents en Domínguez. I més enrere, esclar, encara trobem uns quants títols de relleu, fins a remuntar-nos a la inicial Les confidències del comte de Buffon (1997). Un quart de segle de fructífera trajectòria.
És un luxe per a les lletres catalanes la figura d’aquest científic, intel·lectual i escriptor valencià, director de la revista científica Mètode. Provoca un cert desconcert que hi hagi encara tants lectors que desconeguin la seva figura i obra, on coneixement i pensament es posen al servei de la narrativa. Potser Mater finalment aplani el camí per fer-lo arribar al gran públic. Tant de bo, de la mà de la mare Zoe, aquest sigui un seu nou i merescut renaixement.
