Lisa Taddeo: “És il·legal trencar-li el cor a algú si és la teva alumna”

BarcelonaLisa Taddeo (Estats Units, 1980) volia escriure sobre el desig i va començar a preguntar a la gent del seu voltant. La recerca la va conduir cap a la Maggie, la Lina i la Sloane. La primera va patir abusos del seu professor, la segona mantenia una relació tòxica extramatrimonial perquè el marit no la volia tocar i la tercera s'embolicava amb homes a petició del seu espòs. Les seves històries formen Tres dones (Més Llibres, 2020, publicat en castellà per Principal de los Libros), un impactant assaig sobre el desig femení que va rebre el Pushcart Prize i un British Book Award i que va crear un intens debat als Estats Units, fins al punt que ara la productora Showtime està adaptant el llibre a la televisió. Poc després l'escriptora va publicar Animal –també disponible, en català, a Més Llibres, traduït per Ricard Vela i en castellà editat per Principal de los Libros i traduït per Aitana Vega–, una novel·la sobre l'efecte del patriarcat en la Joan, una dona que s'enfronta al dol i la culpa.

Vas començar una recerca sobre el desig masculí, però vas decidir canviar el focus al desig femení. Per què?

— Al principi creia que estaria més interessada en el desig masculí. Em semblava que tindria més coses per aprendre perquè no era el meu desig. Però em vaig trobar que les històries dels homes amb qui vaig parlar –no vull generalitzar– no eren tan convincents com les de les dones que parlaven amb mi. 

Què et va fer triar les històries de la Maggie, la Lina i la Sloane?

— La raó per la qual aquestes tres dones són al llibre és que em van donar el màxim i estaven disposades a parlar amb mi amb absoluta honestedat sobre coses que són molt difícils d’explicar. Sabia que, si anava prou al fons, qualsevol història atraparia el lector perquè totes ens motiven a empatitzar amb elles. Quan parlem de coses comunes, que més o menys ens passen a totes, de sobte ens sentim connectades.

Totes tres han sigut jutjades per la societat. Com afecta les dones aquest judici moral?

— Una de les principals raons per les quals em va costar trobar gent que volgués parlar amb mi va ser aquesta por de ser jutjades. No oblidaré mai una de les primeres ressenyes que vaig llegir. Una dona va escriure: "No us preocupeu, homes del món, no totes les dones són unes porques com aquestes tres". Va ser una experiència xocant. El fet que es titlli una altra dona de porca és un dels motius pels quals és tan difícil explicar les nostres històries. Hi ha massa judici sobre nosaltres i, en certa manera, tots estem condicionats a jutjar els altres.

Justament a Animal escrius que "una de les conseqüències de viure sota la mirada masculina és que les dones heterosexuals es miren les unes a les altres de la mateixa manera que un home". Com podem lluitar contra això?

— És important ser-ne conscients quan ho estem fent, quan estem permetent que la por a les pròpies inseguretats contamini la nostra manera d’entendre els altres. Però penso que s’està millorant, que les noies més joves estan aprenent maneres diferents de ser.

La Maggie relata com ella va patir abusos per part del seu professor i, alhora, com n'estava enamorada. Per què és tan difícil entendre que pots sentir desig cap a un abusador?

— Ara que estem fent la sèrie de televisió sobre Tres dones estem donant moltes voltes sobre com gestionar aquesta qüestió. Dir que la Maggie és una víctima i prou no l’ajuda ni a ella ni al seu desig. En realitat el nega. Ella sentia desig cap a aquest home i nosaltres volem explicar aquesta història. És la història d'amor d'ella, encara que ell fos un home adult, una figura autoritària en la vida de la Maggie que la condueix cap a ell i la sedueix. Nosaltres volem mirar aquesta història d'amor, perquè deixar-la al marge i no abordar la complexitat de tot plegat gira l’esquena a la seva experiència i la converteix només en una víctima. 

Però a vegades aquest desig és una arma per a la gent que defensa els abusadors. 

— Aquest és el tema. En el cas de la Maggie, ella era menor. Quan és il·legal, aquesta és la clau. No és il·legal trencar-li el cor a algú, no? Però és il·legal trencar el cor d’algú si és la teva alumna, perquè significa que has inculcat alguna cosa al seu cervell i li has fet alguna cosa física. La Maggie mai va tenir relacions sexuals completes amb penetració amb el seu professor. Això per a mi era molt interessant, perquè pràcticament tot el que ell li va fer a ella era mental. I realment era molt. Com a adult i com a professor de la Maggie, és responsabilitat seva no permetre que ella se n’enamori, però va fer el contrari, ho va propiciar.

Els efectes del Me Too són molt presents avui dia. Què ha de passar perquè a les víctimes no se les qüestioni?

— Durant el judici pregunten a la Maggie com anava vestida quan van abusar d’ella. Per què és important saber com anava vestida? Ella diu: "Per què a ningú li importa com anava vestit el meu professor?" En el cas de les víctimes d’abús sexual, hi ha preguntes que s’han de fer perquè necessitem saber certes coses, com per exemple què ha passat exactament. Encara ens costarà molt de temps arribar a un lloc on no fem preguntes a les dones de manera equivocada. Hem de preguntar per conèixer els fets, però hem de ser conscients que estem treballant des d’aquesta ressaca del patriarcat que encara hem de superar.

La Joan, la protagonista d'Animal, diu el que pensa i fa el que vol d'una forma gairebé salvatge. Està obsessionada amb el sexe, no té límits i constantment expressa ràbia. Per què vas construir una protagonista així?

— Va ser una resposta a Tres dones. Després de publicar-lo va haver-hi molta gent que tenia problemes amb el que es deia, que s'enfadava i m'atacava. Amb Animal volia tenir un personatge que digués tot el que sentia, a qui no li importés el que la gent pensés d’ella. Va ser una mena de catarsi.

La novel·la reivindica que el dolor s'ha d'expressar tal com el sentim. És factible fer-ho sense que hi hagi conseqüències?

— La manera com les dones manifestem el nostre dolor és sovint qualificada de bogeria perquè a vegades és erràtica i no correspon a la manera normativa de mostrar-lo. Però no es tracta de canviar com ens sentim, sinó de seguir expressant el dolor. Hem d’apropiar-nos de les nostres emocions. Si tinc una sensació de ràbia i ho expresso no demanaré perdó. Així és com em sento, si no t’agrada te'n pots anar.  

____________________

Compra aquests llibres 

Fes clic aquí per adquirir Tres dones i aquí per adquirir Animal a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.