El terror surt del nínxol

BarcelonaAssociar la literatura de terror amb monstres, sang i fetge i ensurts és el més habitual entre lectors i no lectors. Fins i tot dins del sector editorial, aquest gènere ha estat molt vinculat a un tipus d'històries que l'han mantingut als marges de la indústria, marcat en bona part per un estigma. Però els últims anys les coses han començat a canviar. Una nova fornada d'escriptores (la majoria són dones) ha irromput al mercat literari amb relats i novel·les inscrites en el gènere que han vist la llum sota els segells d'editorials de narrativa clàssica i contemporània i que han arrossegat milers de lectors. L'èxit de la saga Blackwater (Blackie Books), de Michael McDowell –que encara cueja entre els 10 més venuts a Catalunya–, i els llibres de Mariana Enríquez publicats per Anagrama en són dos exemples recents: el terror ha sortit del nínxol i està conquerint nous espais, demostrant que es pot seduir el públic amb històries inquietants, codis propis del gènere i una alta qualitat literària.

"Sempre havia concebut el terror com una qüestió molt de gènere, en què era el tema principal del llibre i la part important de la trama. N'era força reticent i ara he claudicat absolutament", afirma l'editora de L'Altra, Eugènia Broggi. Els prejudicis se li van esfumar gràcies a la nord-americana Shirley Jackson (1916-1965). "Les seves són novel·les de personatges profundíssimes i amb conflictes emocionals compartibles per molts. Vaig entendre que el gènere no condiciona ni l'ambició literària ni la qualitat", explica Broggi. Va incorporar-la al catàleg amb La maledicció de Hill House (2014), Sempre hem viscut al castell (2016) i La loteria i altres contes, que acaben de publicar. "Per als lectors generalistes, Jackson era una desconeguda flagrant. Molts d'ells han tingut una revelació", explica Broggi, que al llarg d'aquests anys ha anat reeditant els títols i ha vist com, per a molta gent, eren una porta d'entrada al terror. Una altra editorial que s'ha sumat a aquesta tendència és Viena. Dins de la col·lecció Club Victòria, el 2022 van publicar Dràcula, de Bram Stoker (que acaben de reeditar) i dilluns vinent arribarà a les llibreries Frankenstein, de Mary Shelley.

Poder dir terror i que la gent no s'espanti

"Estem vivint una normalització del terror. Tenim més traduccions i més conreu d'aquest gènere per part de les editorials", subratlla l'escriptor i comissari del Festival 42, Ricard Ruiz Garzón. Per això aquest any el terror és un dels tres grans eixos de la programació del festival, que tindrà lloc del 6 al 10 de novembre, i comptarà amb grans noms del gènere com Mónica Ojeda, Lisa Tuttle, Attila Veres, Albert Sánchez Piñol, Elisenda Solsona i Catriona Ward. Segons Ruiz Garzón, s'ha aconseguit trencar amb el nínxol en part perquè s'està combatent l'estigma. "S'han creat estratègies per dissimular l'etiqueta i arribar a públics nous, però el gran canvi cultural és poder dir terror i que la gent no s'espanti. Estem en un moment de transició", assenyala l'escriptor.

Per a les editorials especialitzades, aquesta nova competència és benvinguda i celebrada. "Els prejudicis cap al gènere van desapareixent i hi ha més gent disposada a donar-li una oportunitat. Ho rebem bé", diu Roser Vales, editora d'Obscura, un dels pocs segells especialitzats en terror en català. Al seu catàleg hi ha títols com Què mou els morts de T. Kingfisher (que també serà al Festival 42) i Ens hem venut l'ànima de Grady Hendrix (2023). La seva joia de la corona és una edició especial de L'exorcista de William Peter Blatty, que van publicar el 2021. "La bona acollida del llibre va ser el primer senyal que seguíem el camí correcte", afirma Vales.

Com va perdre prestigi el terror? Ramon Mas, editor de Males Herbes, recorda que els anys 70 es va viure una època daurada amb Stephen King, que acumulava un tros considerable del mercat editorial. "Era un gènere molt popular, però després es van publicar best-sellers de baixa qualitat que el van enfonsar", explica Mas, que també participa al Festival 42. A diferència d'aleshores, el renaixement actual va lligat a "llibres ambiciosos i amb molta fondària literària" que, segons l'editor, evitaran que torni a passar el mateix. Ells editen una de les poques escriptores catalanes inserida en el gènere, Elisenda Solsona. "Amb Satèl·lits (2019) ja vam veure que no només interessava als fans del terror", diu l'editor. Solsona acaba de publicar Mammalia, una novel·la on el terror apareix, segons Mas, "a través d'escenes molt inquietants i amb una atmosfera pròpia del gènere".

La benzina llatinoamericana

Aquest nou despertar del gènere s'explica, en gran part, per l'obra de nombroses escriptores de l'Amèrica Llatina que han arribat a Europa amb una gran capacitat per seduir lectors. L'argentina Mariana Enríquez (Buenos Aires, 1973) n'és el màxim exponent, però al seu costat també hi ha noms com l'equatoriana Mónica Ojeda (Guayaquil, 1988), la cubana Elaine Vilar Madruga (l'Havana, 1989) i la mexicana Fernanda Melchor (Veracruz, 1982). "Totes elles han adoptat el gènere, però li han sabut trobar un element original i diferenciador", destaca l'editor de Random House, Albert Puigdueta.

El continent ha vist com el terror proliferava entre la seva literatura en part per "la por que es respira en aquests països, i que són el resultat de la inestabilitat i la violència actual o de les darreres dècades", explica Puigdueta, i també "perquè no tenen tants prejudicis amb els gèneres en general". Les escriptores, a més, alimenten el gènere llibre rere llibre i això ajuda a fidelitzar els lectors. Mónica Ojeda, per exemple, va entrar a la llista Bogotá 39, que agrupa els autors joves més prometedors del panorama literari llatinoamericà, amb La desfiguración Silva (2014), Nefando (Candaya, 2016) i Mandíbula (Candaya, 2018). Ara ha publicat Chamanes eléctricos en la fiesta del sol (Random House), on "ha sabut crear un món propi que es nodreix del gòtic i el terror i de les tradicions mil·lenàries de les cultures precolombines dels Andes, i acostar-lo als lectors joves", destaca Puigdueta.

El fenomen juvenil

La literatura juvenil no s'ha escapat del creixement del terror. Un dels darrers fenòmens és T. Kingfisher, pseudònim de la nord-americana Ursula Vernon (nascuda al Japó el 1977) i un altre dels noms del Festival 42. A Catalunya la podem llegir gràcies a Raig Verd, que ha traduït Guia màgica d’autodefensa amb galetes (2023), Ortiga i os (2024) i Il·luminacions (2024). Amb el primer llibre, Kingfisher va guanyar el premi Llibreter 2024 i va fer-se un lloc entre els lectors joves. "No fa un terror angoixant, sinó que juga amb els codis del gènere i incorpora picades d'ullet a les històries. El seu és un terror dins de la quotidianitat", assenyala l'editora de Raig Verd, Laura Huerga. Tot i que també la llegeixen adults, Kingfisher té èxit sobretot entre els adolescents perquè, segons Huerga, "els tracta com a persones intel·ligents que busquen explicacions al seu voltant i els fa copartícips de la lectura". L'escriptora crea lectors del gènere que, més endavant, trobaran en la literatura per a adults un camp literari cada vegada més ampli i divers per córrer.