Llamps i rellamps i pestes!

Hi ha setmanes dures, emprenyadores, que toquen os, i sovint és culpa de cors de geneta o de veritables cabrons de verga. I és que, en aquesta boja bolla de món nostrat, hi ha genteta més beneita que en Pep Merda, gentola més bruta que una soll, gentussa miserable i embullosa que no sap fer altra cosa que treure del solc i remoure. Cagon l’ou! Però no s’ha de ser popona. El millor que es pot fer davant de beneitures aixuxines és enviar tot enze xorc a fregir espàrrecs cridant fort “Passa fora, ca pelut, pardal amb orelles!” Que vagin a la recerca d’ous de lloca, o que deixin de tocar els ous, collons de Déu!

Dit això, tot codi lingüístic, com deia Miquel Bauçà seguint el rastre de Ludwig Wittgenstein, és una gàbia d’or: el vers del felanitxer “No parlàvem i era el cel” respon líricament la sentència de l’austríac “Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món”. És cert que no podem fugir mai de les estructures de cap llengua, però també és cert que gràcies a aquesta podem comunicar allò que ens ronda pel cervell, pel cor, per l’entrecuix. Per això és bàsic disposar de caixes d’eines que ens ajudin a aprofundir dins nostre, sobretot en societats com aquesta en què una llengua es troba en perill. Per tot això, paràgrafs com l’anterior, per exemple, es poden pensar i escriure gràcies a l’ajuda d’un llibre que, al meu entendre, serà d’absoluta capçalera a partir d’ara. Es tracta de 1.111 llamps i pestes. Diccionari d’insults, exageracions, flastomies, metàfores, locucions, mofes i frases fetes despectives i de no dir a cura d’Antoni Rodríguez Mir i amb pròleg de Caterina Valriu Llinàs, experta que no dubta a l’hora d’assegurar que estam davant d’una proposta original, sorprenent i imprescindible per connectar amb el llegat verbal, cultural, creatiu, lúcid i sorneguer de les nostres parles col·loquials i vulgars.

Antoni Rodríguez Mir aconsegueix una nova fita amb aquest manual que, a hores d’ara, ja ha estat un èxit i, tanmateix, continua conquerint atencions i respectes per allà on passa tot generant estupefacció i admiració. Com és que fins ara no havíem pogut gaudir d’una meravella així? Sense cap mena de dubte, ens trobam davant d’un escriptor atent i intel·ligent marcat per la força de voluntat: sap que per eixamplar els seus límits i el seu món, per superar els reptes de la venturosa creació, ha d’anar bastint, a poc a poc i amb cura, un corpus que li permeti ser millor lector, millor escriptor, millor parlador: una generosa caixa d’eines que comparteix directament amb el poble i amb l’entorn, i això en temps de nous feixismes i d’ultradretes destructores és colossal. Les aventures literàries i les xerrades a peu de carrer que sorgiran de 1.111 llamps i pestes seran, sense cap mena de dubte, més vives i més apoteòsiques que mai.