El plaer indescriptible de llegir

BarcelonaL'any de la pandèmia ha sigut també el del rescat de la lectura. Quan tot era incertesa i desconeixement, la ciutadania va refugiar-se als llibres per escapar-se d'una realitat insòlita. I així es va batre el rècord històric de l'índex de lectura: durant els mesos de confinament un 57% de ciutadans més grans de 14 anys van llegir, almenys, un cop a la setmana. És la xifra més elevada aconseguida fins ara pel Baròmetre d'Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a Espanya. La dada de tot el 2020 va ser del 52%, dos punts percentuals per sobre del 2019. A les portes d'un Sant Jordi que camina cap a la normalitat, l'allau de novetats dels últims mesos també evidencia la plena vitalitat d'un sector disposat a donar resposta a aquest nou interès lector. Ara que moltes persones s'han reconciliat amb el plaer de la lectura, també han aparegut llibres que reflexionen sobre aquesta afició mil·lenària: per què ens agrada tant llegir?

Addictes a les bones històries

El plaer lector és molt difícil de descriure perquè cadascú l'experimenta a la seva manera. Però tant si ens fascinen els bestsellers com la poesia experimental o la novel·la més intimista, hi ha efectes en el fet de llegir que ens engloben a tots. "El plaer de la lectura, gairebé com qualsevol plaer, és la constatació de l'excepcionalitat, la certesa que el món pot ser millor i que, de fet, ho és mentre tens (precisament) aquest llibre entre les mans", afirma l'escriptor Gonzalo Maier, que acaba de publicar Leer y dormir (Minúscula). Llegir pot ser una via d'escapament, la forma per trobar-se a un mateix, una manera de celebrar el món o, simplement, un aprenentatge immersiu. La biblioterapeuta Ella Berthoud, que des del 2008 es dedica a receptar llibres a qui l'hi demani, ho defineix així: "Llegir és una manera d'entendre el nostre món i a nosaltres mateixos. És el llenguatge a través del qual comprenem l'Univers. És essencial per a la vida".

A El placer de la lectura (Siruela) Berthoud desgrana les implicacions del fet de llegir en les persones i ho equipara a la meditació. "La neurociència ha demostrat que el cervell lector es mostra tranquil i alentit mentre llegeix. Deu minuts de lectura són tan bons com una meditació profunda. La lectura pot ser molt eficaç per combatre l'estrès i l'ansietat", diu la biblioterapeuta. I, a diferència d'altres passatemps, llegir pot arribar a ser tan absorbent i apassionant que quan el lector tanqui un llibre en necessiti ràpidament un altre. "Som addictes a les bones històries. Quan llegeixes una novel·la t’endinses en el cap d’una altra persona. A qui no li agradaria tenir telepatia? Llegir una novel·la és el més pròxim a la lectura mental. I un cop te n’adones, hi estàs enganxat", assenyala Berthoud.

La llibertat és una llibreria on poder triar

Però la lectura no és sempre plaent si no la podem escollir. L'etern debat sobre les lectures obligatòries a ESO i batxillerat ho posa de manifest any rere any, com també les discussions al voltant del cànon literari. Un dels últims en abordar-ho ha sigut Sebastià Portell, que a Les nenes que llegien al lavabo (Ara Llibres) fa una crida a allunyar-nos dels prejudicis i agafar el llibre que ens vingui més de gust. "Llegir és un acte d’autodeterminació, una manera de dir això m’interessa i aquí vull dedicar el meu temps. Això, per a mi, és el més valuós", subratlla Portell. Feia temps que convivia amb el neguit que llegia només allò que suposadament s'ha de llegir i descartava en canvi títols que li despertaven més ganes de llegir. "Faríem molt bé de tornar al nostre nen interior, a aquell espai de llibertat i intimitat on poder-se preguntar què és el que realment m’interessa. No estic d'acord amb la gent que diu que si no has llegit uns determinats títols no tens la potestat d’opinar", recalca.

Precisament, Leer y dormir de Maier es regeix per la consigna de llegir el que ens doni la gana. "Llegir per gust és una forma de vida, una manera d'apropar-se al món que comparteix molt amb l'oci si es pensa com una ètica, com una forma de portar-li la contrària a aquest món, que exigeix i exigeix que facis coses, que siguis productiu", reivindica l'escriptor, que convida a llegir "de la manera més alegra possible, sense respecte, sense culpes i amb molta creativitat". Maier defensa que deixar un llibre a mitges, sigui quin sigui, no pot ser considerat un sacrilegi, com tampoc el fet de subratllar-lo quan els seus fragments fascinen el lector.

Un dels fets més simbòlics de la llibertat lectora és, segons Portell, tancar-se al lavabo amb un llibre sota el braç. La imatge la va reivindicar la filòsofa Marina Garcés durant el 40è aniversari de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. "Va parlar de la relació entre la lectura i la infantesa i va reivindicar la comunitat de les nenes que es tanquen al vàter per llegir. El lavabo es converteix en un espai d'intimitat i de llibertat absoluta, on poder llegir durant hores allò que t'agrada més", diu Portell. I no només això: entre pots de xampú i raspalls de dents no hi ha distraccions exteriors, que cada vegada costen més d'esquivar. Una de les claus per a la lectura plaent en el segle XXI és, segons Ella Berthoud, trobar un racó on llegir sense que ningú ens molesti. "És important tenir un lloc especial a casa, on aneu només a llegir. Serveix per indicar al vostre cos i cervell que ara llegireu, sense distraccions. Quan hi aneu, apagueu el wifi i poseu el mòbil en silenci", recomana Berthoud.

Contra la lectura superficial

Si ens posem a analitzar l'ús de les pantalles en l'actualitat, descobrirem que llegim molt més que dècades enrere. Tuits, notícies, posts d'Instagram, correus electrònics i missatges de WhatsApp desfilen davant dels nostres ulls dia rere dia, sense que hi parem més atenció de la necessària. "Estem tan inundats d'informació que, de mitjana, una persona als Estats Units llegeix diàriament el mateix nombre de paraules que hi ha en moltes novel·les", escriu la doctora en magisteri per la Universitat de Harvard Maryanne Wolf a Lector, torna als llibres (Viena). La diferència entre aquesta lectura i la dels llibres és el grau de profunditat i de concentració que requereix, motiu pel qual Wolf insisteix en la necessitat de combatre la lectura superficial.

"La lectura digital té un cost sobre els nostres cervells, sobre com llegim. Cada vegada costa més llegir en profunditat perquè sempre estem pendents de les pantalles, vivim una vida sobreestimulada", explica l'editora de Viena, Isabel Monsó. La lectura profunda, diu Wolf, implica despertar la imaginació i l'empatia en els cervells lectors, com també interioritzar el coneixement que se'n desprèn. L'escriptora alerta que l'omnipresència de la lectura digital ja està fent forat: "Llegim de manera menys lineal, menys seqüencial i potencialment menys relacional. Desenvolupem una disposició inconscient per a la lectura basada en com llegim durant la major part de les hores en suport digital. Amb la sobresaturació de distraccions que hi ha a internet, on el pensament seqüencial és menys important i menys utilitzat, comencem a llegir d'aquesta manera fins i tot quan apaguem les pantalles per agafar un llibre o un diari", destaca Wolf.

Tot plegat porta a reflexionar sobre el futur de la lectura en un món cada vegada més virtual. "Nosaltres encara vam aprendre a llegir sense pantalles, però què passarà amb els joves que no tenen aquest pòsit? ¿En el futur podran llegir autors com Proust? ¿Podran resistir dues pàgines sense diàlegs? O els eduquem ara o no hi haurà marxa enrere", assegura Monsó. La batalla contra la lectura superficial passa per les noves generacions, però també perquè la resta recuperi l'hàbit de llegir una bona estona sense les interrupcions constants dels mòbils. "En els infants la lectura ha de tenir moments de calma, de tranquil·litat, fins i tot un cert punt d’avorriment perquè aprenguin a superar-lo i anar més enllà. Pel que fa als adults, és important adonar-se'n i posar límits. Les xarxes socials fan la seva feina, que és distreure'ns, però no pot ser que estiguem tothora a la seva disposició. Per a la lectura cal intentar crear un cert aïllament que ens permeti més concentració", assenyala l'editora de Viena.

Malgrat el domini de les pantalles, els escriptors no són apocalíptics i defugen la idea que la lectura està en perill d'extinció: més aviat haurà d'aprendre a conviure amb l'atracció implacable del món digital. "Cal deixar de tractar la literatura com una cosa ideal, sublimada, que ens ajuda a ser més bones persones, i encarar-la des del gaudi. Pot conviure perfectament amb els mòbils i les tauletes. Ha de llegir qui vulgui llegir, i qui vulgui jugar al Candy Crush al lavabo que ho faci. Ells s’ho perden", diu Portell. Maier ho remata així: "La literatura sobreviurà com hagi de fer-ho i amb qui hagi de fer-ho. Si algú prefereix altres coses, jo què sé: Netflix, dibuixar mandales, anar a missa els diumenges, doncs està molt bé. La literatura, al cap i a la fi, es cuida sola i sobreviu en aquest món hipersaturat que exigeix constantment la nostra atenció. Els lectors, d'altra banda, sempre han estat pocs i han estat en minoria. No veig per què ens hem de preocupar ara per la seva marginalitat".