Llegir no és això

BarcelonaAcompanyeu-me en un viatge apassionant per les xarxes. Tot comença amb un anunci: “Llegeix vint llibres en vint dies”. M’apareix a Instagram, just després que una amiga em pregunti com m’ho faig per llegir tant (Bé per a l’algoritme). Normalment, no n’hauria fet ni cas, però fa dies que m'ha pujat la mosca al nas amb això de la velocitat lectora, i hi entro. Aquí, la lectura et converteix en una millor versió de tu mateix, en un temps rècord i amb informació clau dels vint millors llibres de no-ficció del món (en cap cas s’han de llegir sencers, tampoc ens tornem bojos). Vint dies, vint llibres, cap esforç aparent. Surto de la pàgina pensant que hi ha gent que té molta cara, però Google em té preparades unes quantes preguntes que faran que m’entretingui una estona més. Són cerques de gent real: “Com puc llegir més de pressa?” “Quant es triga a llegir vint pàgines?” “Què passa si llegeixo cada dia?” Amb tot de respostes impertinents al cap i abans d’apagar l’ordinador, encara ensopego un titular: “Bill Gates et diu quantes hores s’ha de llegir al dia i com treure’n partit”. Mira, no: fins aquí. Això de la lectura i el temps, potser que ens ho fem mirar. 

Hi ha alguns diaris (L’ARA n’és un: disculpes, directora) que publiquen el temps que es triga a llegir cada article, i no m’agrada. Trobo que genera impaciència, i que aviat set minuts ens semblaran un temps inversemblant per invertir llegint. Un amic, que ho sap, m’ha enviat la foto de la cantonada d’un llibre on també hi han inclòs el temps de lectura: un rellotge indica que seran tretze hores. A banda de semblar-me una referència absurda (Com ho han comprovat? Tenim calculada una velocitat lectora mitjana? Nou de cada deu lectors han trigat tretze hores?), crec que llegir no és això. Si comencem una novel·la pensant quan l’acabarem, ja podem plegar. Ja sé que el rellotge a la coberta no s’acabarà imposant, que és una anècdota, però em sembla que últimament anem cap aquí. Pot costar trobar temps per llegir, d’acord, però això no ens ha de fer tornar bojos, ni convertir la lectura en una cursa. O encara pitjor, en acumulació. Tampoc és una inversió: no mercantilitzem el temps que dediquem a llegir, com si n’haguéssim de treure algun profit determinat. Arribem fins on puguem, però gaudint dels llibres. Jo, les contrarellotges, les seguiria deixant per al Tour.