El lleure, aliat de les competències escolars i emocionals

Per a moltes criatures, l’estiu esdevé una oportunitat per fer noves coneixences, divertir-se amb activitats de lleure i estar en contacte amb la natura. Aquesta, però, és una experiència de la qual no poden gaudir molts infants provinents de famílies sense recursos, una situació cada cop més agreujada per les conseqüències socioeconòmiques del covid-19. 

Des de la Fundació Pere Tarrés expliquen que la pobresa infantil té una incidència negativa sobre les condicions educatives dels infants que la pateixen i que repercuteix en negatiu en el seu rendiment acadèmic. És l’anomenat cercle pervers de la pobresa infantil, que dificulta les possibilitats de trobar feina i porta l’infant, quan és adult, a reproduir l’escenari de pobresa de partida. “Una de les vies per trencar aquest cercle és la promoció d’una educació inclusiva que inclogui també les entitats i activitats de lleure i d’acció socioeducativa”, apunten des de l’entitat. De fet, els resultats obtinguts en la recerca Temps lliure educatiu i competències acadèmiques i d’ocupabilitat: resultats i bones pràctiques mostren com el lleure millora les competències educatives i professionals dels participants i contribueix d'aquesta manera a trencar el cercle viciós. Per tal d’ajudar els infants en risc de pobresa a gaudir del seu dret al lleure, la Fundació Pere Tarrés repetirà la campanya Cap infant sense colònies -com també fan altres entitats d'educació en el lleure com Fundesplai- per becar els petits que no es poden permetre les estades ni els casals. En aquesta aposta hi ha un objectiu doble: gaudir de l’experiència vital i, alhora, aprendre competències emocionals i cognitives gairebé sense adonar-se’n. L’estiu passat la fundació va oferir 4.000 beques, amb un import total d’un milió d’euros.

“El lleure és un accelerador de competències que ajuden l’infant en el seu aprenentatge a l’escola i en el seu creixement com a persona”, detalla Josep Oriol Pujol i Humet, director general de la Fundació Pere Tarrés. De fet, és una dada que cal tenir en compte, ja que el temps no lectiu dins l'horari escolar representa més d'una tercera part de la jornada i les vacances escolars són una quarta part de la vida d'un petit. En aquesta línia, Pujol i Humet explica que "un nen de 12 anys amb oportunitats acumula 6.000 hores més d'aprenentatge que un que no en té", segons dades recollides per la iniciativa americana Expanded Schools.

Albert Riu, director del servei Colònies de Vacances de la Pere Tarrés, subratlla que “a l’escola, les criatures hi van amb la intenció de ser educades, mentre que quan van de colònies van a gaudir, relaxades, i no se n’adonen de tots els valors i les competències que adquireixen, com les relacionals, interpersonals, intrapersonals... Es desvinculen dels seus referents ordinaris (pares, mestres, escola) i n’adquireixen de nous amb el seu grup d’iguals, i tenen els monitors de referents”. “Uns dels valors més importants dels casals d’estiu i les colònies són la igualtat d’oportunitats i la cohesió social. El biaix socioeconòmic aquí ja no és important. Tots conviuen en habitacions iguals, aniran al mateix menjador, tindran tasques i activitats adaptades a cada edat, aprendran a compartir i a treballar en equip”, explica Riu, com a mostra d’un aprenentatge vivencial. El portaveu de la Fundació és un ferm defensor de la feina del monitoratge. “No són ni fan de pares, sinó que funcionen molt com un germà gran, a qui respecten. Estan molt ben preparats per dinamitzar i, sobretot, els ajuden a créixer com a persones i esdevenen referents positius”.

Educació 360

Fathia Benhammou, directora de l’Aliança Educació 360 -que promou l’educació a temps complet, fora de l’horari escolar- reconeix que “és en el temps no lectiu on es produeixen més desigualtats”. I per què és important el temps no lectiu des del punt de vista educatiu? La recerca indica que “aquests aprenentatges que es produeixen, sovint, fora de l’horari escolar possibiliten descobrir vocacions, desplegar competències i capacitats claus per a la vida i millorar les relacions i el rendiment acadèmic". Per tant, pregunta Benhammou, "si són tan importants, quin dubte hi ha que cal posar-los a l’abast de tothom i acreditar i fer visibles les competències que s’adquireixen?”. Amb la seva experiència al capdavant de l’Aliança Educació 360 -amb 300 socis entre centres cívics, teatres, esplais...- apunta la funció de cohesió social de les activitats educatives no formals. “No són complementàries a les formals, són fonamentals per a l’èxit educatiu, ja que permeten desenvolupar competències transversals que són claus, com el pensament crític, la creativitat, l’educació emocional, el treball cooperatiu, etc.”

Augment de competències

Segons la recerca Temps lliure educatiu i competències acadèmiques i d’ocupabilitat: resultats i bones pràctiques, elaborada per la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL, les tres competències acadèmiques que mostren més percentatge de millora després del pas per entitats de temps de lleure són la competència social i cívica (amb 48,4 punts d’increment), aprendre a aprendre (amb 36 punts d’increment) i l’esperit emprenedor, amb un augment de 22,5 punts. L’estudi conclou que el pas per una entitat de lleure educatiu fomenta la capacitat d’aprenentatge, el respecte per les normes socials i l’educació cívica i social. “De la competència social i cívica destaca la feina realitzada pels equips educatius de les entitats de lleure en relació a la igualtat de gènere, el respecte cap als altres i a la diversitat cultural”, afirma Txus Morata, una de les autores de l’estudi. 

En l'àmbit de les competències professionals, les tres que obtenen una millora més significativa després del pas per entitats de temps de lleure són el treball en equip, la flexibilitat i la presa de decisions i resolució de problemes. La investigació conclou que “no atendre els infants en situació de vulnerabilitat social i les seves famílies tindrà costos sanitaris i educatius, es necessitaran més prestacions socials per atur, ajudes socials i despeses en el sistema judicial. Com més gran sigui la desigualtat, més gran serà la transmissió intergeneracional de la pobresa”. Per tant, argumenten els seus autors, una bona mesura preventiva de l’exclusió i per pal·liar els efectes de la pobresa i que contribuirà a trencar-ne el cercle és “l'accés equitatiu a l’educació en el lleure”. “Una estratègia és l’equitat per compensar les condicions d'educabilitat, i en aquest punt les entitats de lleure hi tenen molt a fer”, conclouen.