El llibre en català creix un 10% en el que portem d'any
'Biografia de foc' de Carlota Gurt, 'Massa deutes amb les flors' de Iolanda Batallé, 'Digue'm boig' de Roger de Gràcia i 'Raimon. Personal i transferible', entre les principals novetats
BarcelonaLes vendes de llibre en català creixen un 10% del gener a l'abril del 2023 en comparació amb les xifres de l'any passat, segons les dades de l'empresa d'anàlisi GFK que ha celebrat el director editorial del Grup 62, Emili Rosales. Les vendes superen les del 2022, que ja mantenien el creixement excepcional del 2021. "Els lectors del confinament han trobat la lectura tan interessant que s'hi han quedat", ha dit Rosales, que aquest dijous també ha presentat el seu balanç editorial, que manté la quota de mercat del 31%. Confien que hi haurà un creixement constant, tot i les adversitats polítiques amb què poden topar editorials com la valenciana Bromera, incorporada al principal grup editorial català aquest gener. El filòsof i president de Grup 62, Josep Ramoneda, admet que la situació és preocupant, però que "pot generar una dinàmica resistencial".
Davant de la bonança del 2022 del sector en general i de Grup 62 en concret, que va liderar les llistes de més venuts amb les novel·les de Toni Cruanyes i Empar Moliner, el grup ha continuat apostant enguany per l'edició en català per a tots els públics amb noves col·leccions com La Blanca, de filosofia, o Brunzits, de noves veus, i amb novel·les d'èxit com Les nostres mares (Proa), de Gemma Ruiz, amb 35.000 exemplars distribuïts, o La possibilitat de dir-ne casa (Proa), de Marta Orriols.
Les novetats més esperades
De cara a la pròxima temporada, entre les principals novetats hi ha les novel·les Biografia de foc (Proa) de Carlota Gurt, Massa deutes amb les flors (Columna) de Iolanda Batallé i Diré que m'ho he inventat, de Marta Marín-Dòmine, premi Sant Joan d'enguany. De no-ficció, destaquen Digue'm boig (Columna), un llibre en primera persona de Roger de Gràcia; un recull de reflexions i vivències de Raimon a Personal i transferible (Empúries), i La terra dura, d'Anna Punsoda. També La condició humana, de Hannah Arendt (La Blanca); Un far a tres minuts de casa, d'Òmnia l'Bakkali (Brunzits); Vençuda però no submisa, de Joaquim Albareda (Llibres a l'Abast); la reedició de Terres de l'Ebre, de Sebastià Juan Arbó (Clàssics); de novel·la històrica, el llibre de Sònia Casas, guanyadora del premi Nestor Luján, i la nova novel·la de Núria Cadenes, Tiberi Cèsar; i traduccions com la continuació de la sèrie Millennium, a càrrec de Karin Smirnoff.
Després de 10 anys sense publicar, Batallé torna amb una novel·la sobre una dona que fuig a les muntanyes per escriure i es troba amb una tragèdia familiar. Un llibre que "parla sobre la importància de dir les coses, la transformació del Pirineu i la lluita per fer renéixer un poble mort, sobre la família i la manera estranya que tenim de celebrar la vida, i també sobre el fet de ser dona en una societat rural, i el preu de ser dona en qualsevol societat", explica l'escriptora, gestora cultural i directora de la Llibreria Ona convidada al balanç, que afegeix que és també un homenatge a les paraules: "Les històries que cal explicar són les que fan mal".