La Fundació Bofill també ha impulsat la Plataforma Zero Abandonament, una eina per compartir les iniciatives municipals posades en marxa contra l’abandonament escolar que serveixen per explorar i activar, de manera col·lectiva, noves estratègies en aquest àmbit. “La plataforma està generant moltes sinergies que han permès crear espais de trobada on es poden compartir bones pràctiques entre municipis i descobrir com diferents entitats treballen aquesta problemàtica”, explica Rosalina Alcalde, directora del projecte Plataforma Zero Abandonament. La iniciativa s’articula al voltant de sis reptes: organitzar un sistema de detecció i seguiment de perfils en risc d’abandonament, impulsar un ecosistema local compromès amb la lluita contra l’abandonament escolar, garantir que els joves tinguin els suports necessaris que els motivin a seguir estudiant, garantir la igualtat en l’accés a l’orientació i acompanyament acadèmic i professional adaptat a les necessitats de tots els alumnes, impulsar noves oportunitats per als joves que han sortit del sistema educatiu i garantir un sistema de beques perquè ningú es vegi forçat a abandonar per qüestions econòmiques.
"Vaig abandonar els estudis perquè no rebia l’ajuda que necessitava"
Un 25% dels instituts del nostre país concentren la meitat de l’abandonament
“Vaig abandonar a causa d’un cúmul de frustracions i perquè no rebia l’ajuda que necessitava en aquell moment. També va ser a proposta de la psicopedagoga de l’institut i semblava que, en aquell moment, era la millor opció”, explica Mohamed ElKorchi, que va deixar els estudis a segon d’ESO. A Catalunya, el 16,9% dels joves entre 18 i 24 anys no tenen cap titulació més enllà de l’ESO ni estudien. De fet, al llarg de l’any passat 97.062 joves van abandonar els estudis abans d’hora. Les xifres facilitades per la Fundació Bofill certifiquen que, malgrat haver reduït les xifres d’abandonament escolar les últimes dècades, Catalunya se situa al capdavant del rànquing europeu de joves poc qualificats i sense estudis postobligatoris.
“Aquests últims anys no hi ha hagut una baixada suficient per arribar a l’objectiu que ens reclama la Unió Europea, que és un màxim d’un 9% d’abandonament escolar”, assenyala Elena Sintes, cap de projectes de la Fundació Bofill. Actualment, el percentatge d’abandonament escolar a Catalunya se situa al voltant del 17%. Però com s’ha arribat a aquesta situació? Tal com apunta Sintes, a Catalunya, com a tota la costa mediterrània de la Península i a les Balears, hi ha un tipus d’economia que atreu joves “amb poca qualificació o sense titulació per ocupar serveis o llocs de treball que, en èpoques de bonança econòmica, funcionen molt bé, però que després, segons diferents estudis, els aboquen a unes condicions de vida pitjors que la resta”.
No és l’únic motiu, explica Sintes, que assegura que el problema principal és que el sistema educatiu a Catalunya no ha desenvolupat les polítiques adequades per retenir l’alumnat. “Altres països i altres zones han desenvolupat polítiques de prevenció de l’abandonament escolar i, malgrat tenir una economia semblant a la nostra, no tenen els nostres nivells d’abandonament perquè han treballat per aconseguir trajectòries educatives més llargues, almenys fins a obtenir un batxillerat o un cicle formatiu”. Per això, la Fundació Bofill fa una crida perquè les xifres assolides actualment suposin un punt d’inflexió. “Si no s’impulsen actuacions concretes i molt intencionals, l'abandonament no baixarà i correm el risc que torni a augmentar en períodes de recuperació econòmica”.
Un pla de xoc
Al juny, el ple del Parlament va instar el Govern a aprovar un pla de xoc contra l’abandonament escolar amb un conjunt d’accions prioritzades, especificades, calendaritzades i dotades pressupostàriament. “Actualment, estem analitzant les mesures que el departament d’Educació ja duu a terme en la lluita contra l’abandonament. Les estem comparant amb l’evidència científica i amb les indicacions europees. D’aquesta anàlisi en sortirà la redacció del pla de xoc anunciat”, assenyala Anna Chillida, directora general de l’Alumnat del departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Segons Chillida, està previst que el pla de xoc s’activi aquest mateix curs 2023-2024 i explica que el departament d’Educació ja elabora un decret d’orientació que també es publicarà aquest curs. “Una de les mesures que posem en marxa aquest curs és la compartició amb els municipis de les dades dels alumnes que s'han donat de baixa dels centres educatius. Ho durem a terme una vegada s'acabi el primer trimestre, perquè volem detectar les necessitats de l’alumnat que decideix deixar els estudis”. Chillida explica que esperen que compartir aquestes dades serveixi perquè els municipis puguin complementar la feina dels orientadors educatius per saber quins alumnes han sortit del sistema i donar-los una possibilitat d’orientació des de l'àmbit local.
Segons Sintes, la perspectiva per resoldre aquesta situació és ara positiva, perquè ja s’ha reconegut públicament el problema i hi ha un compromís parlamentari d’actuar-hi. “Segons els nostres estudis, un 25% dels instituts del país concentren la meitat de l’abandonament. Només actuant prioritàriament en aquests centres ja podria haver-hi una reducció considerable”, apunta. Segons les dades recollides per la Fundació Bofill, els centres amb més índex d’abandonament tenen una proporció més elevada d’alumnes socialment vulnerables. En conseqüència, la relació entre abandonament i escolarització d’alumnat vulnerable fa que els centres de titularitat pública i de màxima complexitat tinguin més alumnes que no fan educació postobligatòria després de 4t d'ESO que els centre concertats.
La Fundació Bofill ja va presentar el novembre de l’any passat una agenda de xoc en què exigia al departament d’Educació mesures per combatre l’abandonament escolar prematur al país. Les propostes, que es poden consultar a la web de l’entitat, s’adrecen als col·lectius més vulnerables socialment i econòmicament perquè aquests alumnes tinguin el suport necessari per continuar estudiant. El document demana identificar els joves amb més risc de deixar els estudis, cobrir les seves necessitats econòmiques perquè la manca de recursos no els impedeixi continuar estudiant i orientar-los i acompanyar-los. També demana una oferta postobligatòria suficient. “Si ara el 17% dels joves que han abandonat volguessin fer un cicle formatiu, no tindrien prou places disponibles”, observa Sintes, una de les responsables de la redacció de les mesures que formen part d’aquesta agenda, juntament amb Miquel Àngel Alegre i Alejandro Montes.
Trobar l’ajuda adequada
Un punt de coincidència de tots els actors implicats en la lluita contra l’abandonament escolar és que els processos d’orientació són molt importants. “Els joves es queixen de no haver tingut informació adequada o suficient sobre què poden fer per no abandonar els estudis, però també de no haver tingut un acompanyament en l’autoconeixement per veure quines són les seves capacitats, les seves preferències i quins estudis existeixen que s’ajustin als seus interessos i a les seves possibilitats”, expressa Sintes.
“Si tots els que hem abandonat, haguéssim comptat amb més suport, estic convençut que no ho hauríem fet”, assenyala Mohamed ElKorchi, que també recalca que el més important és que els docents sàpiguen detectar si un alumne té algun problema, ja sigui en l’àmbit familiar o escolar, i reclama acompanyament extra. “Passa que hi ha alumnes que llegint un llibre durant mitja hora ja poden aprovar i n’hi ha d’altres, entre els quals m’incloc, que necessiten molt més temps per poder aprovar o per entendre una assignatura. Però, al cap i a la fi, tots som capaços de fer el que sigui si tenim l’ajuda necessària”, afegeix.
Malgrat no haver finalitzat la secundària, ara se sent afortunat: va cursar un programa de formació i inserció (PFI) en auxiliar de vendes, oficina i atenció al públic; va fer un curs pont i ara ha finalitzat el grau mitjà d’auxiliar d’infermeria, aconsellat pel seu tutor. “Estic molt content d’haver pres aquesta decisió. S’ha de trobar l’alternativa i aquesta és també la feina difícil: saber on anar a preguntar i què preguntar. Hi ha d’haver punts on s'informi els joves. Sempre hi ha alternatives, no només el camí oficial”, afirma. Alhora, reconeix que sense obtenir aquest grau mitjà hauria tingut moltes dificultats per poder treballar. També en aquest sentit, i segons dades fetes públiques per la Fundació Bofill, els joves que no continuen els estudis després de l’educació obligatòria pateixen pràcticament el doble d’atur (14,4%) que els que segueixen al sistema educatiu (8,6%).
El còmic Ombres de colors (Comanegra, 2023) ha donat veu als joves que han viscut en primera persona l’abandonament escolar. L’il·lustrador Oriol Malet s’ha encarregat de traslladar al paper la iniciativa de la Fundació Bofill. Per crear-lo, Malet es va reunir amb joves d’arreu del territori que havien deixat els estudis. “Volia parlar-hi per crear de forma conjunta un fil conductor de ficció però, alhora, donar veu a testimonis reals”. L’il·lustrador explica que els participants li demanaven que al còmic hi sortissin els col·legues del protagonista per mostrar que molts s’ajuden entre ells per superar la situació. “Em deien que els fes dir que assumeixen que ells són els primers perles, però que no són els únics culpables. També volien que posés l’accent en el fet que no se’ls escolta i que, quan algú ho fa, és quan les coses comencen a funcionar”. De fet, Malet reconeix que el protagonista d’Ombres de colors és el seu alter ego, com també explica a la part final del còmic, en què comparteix el procés creatiu de l’obra. “Les trobades amb els joves em van remetre a aquell any en què em vaig passar tot el curs als passadissos”.
Entre els joves que van participar en aquesta creació conjunta, hi havia Mohamed ElKorchi i Natalia Díaz, una noia que va participar en una de les últimes presentacions del còmic. “Quan comences l’ESO amb mal peu, et perjudica la resta d’anys. Els companys em van deixar de banda. També el professor. Vaig deixar la secundària perquè suspenia i ningú m’ajudava a entendre les coses. A dia d’avui, ells no s’han adonat que va ser així perquè normalitzen la situació”, explicava Díaz fa alguns dies a Ona Llibres. De fet, recorda que només un professor, el d’art, es va interessar per la seva situació i que, quan va deixar de fer-li classe, ho va passar malament. Més tard va tornar a estudiar. Ara ha fet un PFI de comerç i màrqueting. “Una oportunitat que no podia desaprofitar”, reconeixia.
Aquests testimonis justifiquen que Malet hagi creat el còmic en positiu perquè sempre hi ha esperança, sobretot quan finalment et donen aquest cop de mà que ho ressitua tot. “Quan els demanava per què es van reenganxar als estudis, tots em deien el mateix: perquè hi va haver un professor que, en un moment donat, em va preguntar «Què et passa?»”. De fet, Malet reconeix que el protagonista d’Ombres de colors és el seu alter ego, com també explica a la part final del còmic, en què comparteix el procés creatiu de l’obra. “Les trobades amb els joves em van remetre a aquell any en què em vaig passar tot el curs als passadissos”.