Llums i ombres d'una dècada d'amor a Tinder

BarcelonaLliscar el dit cap a l'esquerra o cap a la dreta de la pantalla no és una acció fútil. Fa deu anys no hi havia cap simbolisme especial en aquest gest, però avui dia, tot just ara que se celebra una dècada de la creació de l'aplicació, pràcticament tothom entén de què va la cosa. És la manera amb la qual interactuem amb Tinder, una eina que s'anuncia per "tenir cites, fer amics i conèixer gent nova", l'instrument que ha canviat el paradigma de com lliguem i trobem parella en l'última dècada. Si ens decidim per la dreta, és que la persona que ens mostra el telèfon ens agrada; si ho fem a l'esquerra no hi marxa enrere: aquell perfil no tornarà a aparèixer mai més.

Creada el 2012 per Justin Mateen, Jonathan Badeen i Sean Rad, va ser aquest últim el que va adonar-se que necessitava una plataforma virtual per avançar en les relacions amb les dones: "Era massa tímid, tenia massa problemes per acostar-me a les dones que m'agradaven, d'aquí que vaig voler facilitar el procés", ha explicat en diverses ocasions. El 2012, encara que ja existien algunes aplicacions funcionant a l'estat espanyol, com ara Badoo i Meetic, i diverses arreu del món, va aparèixer una primera protoversió de l'aplicació de la flameta blanca, Matchbox, després de passar per la incubadora tecnològica Hatch Labs.

Tinder ho va canviar tot, i la fórmula de lliscar el dit a banda i banda va ser un èxit: en un tres i no res s'havien convertit en líders indiscutibles del sector. La inspiració de l'aplicació eren els jocs de cartes, d'aquí el fet de repartir d'una banda a l'altra i el m'agrada coincident vist com un premi. Dos anys després de veure la llum, Tinder ja havia completat els 1.000 milions de matchs (acceptacions mútues) entre usuaris i havia provocat que la majoria d'altres companyies –Meetic, Pairs o OK Cupid– es repartissin les poques engrunes que quedaven del pastís. No se saben dades del total de registrats, però només el 2021 es va descarregar l'aplicació més de 78 milions de vegades, unes dades absolutament descomunals.

Una dècada d'amor

"Internet havia començat a revolucionar la manera de relacionar-nos i buscar parella, però Tinder ho va canviar tot radicalment", recorda Elena Crespi, psicòloga, sexòloga i terapeuta de parella. La diferència entre aquesta aplicació i les anteriors que hi havia al mercat és que va triomfar de manera tan rotunda que s'ha encarregat per si mateixa de normalitzar l'ús de les aplicacions de cites. A diferència de fa deu anys, ara ningú s'amaga de tenir-hi un perfil. "Fins fa relativament poc, generalment feia vergonya explicar que havies conegut algú en una aplicació de cites. Ara aquest tabú ja no existeix", assegura l'especialista, que ha pogut comprovar com avui dia és fins i tot poc habitual estar solter i no usar cap eina com aquesta o similar: "És el primer que tothom et diu quan trenques una relació: «Fes-te Tinder»".

L'Elena, de 38 anys i que treballa en el sector cultural, ha estat registrada a Tinder durant diverses etapes des que va començar a funcionar. Aquesta usuària recorda que, a diferència del que passava abans que existís, ara "es pot conèixer gent fora del teu entorn: això vol dir persones amb les quals no et lliga res ni ningú, però també gent amb la qual no et creuaries en un bar", un fet que amplia molt el ventall per trobar algú amb qui es pugui connectar. L'Elena reconeix que la intensitat amb què l'ha utilitzat durant tots aquests anys varia segons l'època, però aquest temps a Tinder també li ha portat alguna experiència qüestionable: "Acabes normalitzant comportaments que al principi et semblen raríssims i fins i tot una mica bruscos, com el ghosting (deixar de contestar missatges d'un dia per l'altre). Tot és més fugaç i molt poc estable". La psicòloga Elena Crespi també recorda que, tot i que aquestes aplicacions han empoderat persones més tímides, en el fons les relacions "no han canviat un cop fet el primer pas, el biaix masclista o racista no s'ha aturat per Tinder".

Crítiques i algoritmes

Que estem davant d'un negoci d'èxit incontestable no només ho certifiquen les dades, és una qüestió de sensacions: les parelles, ocasionals o duradores, que s'han conegut a Tinder durant aquesta dècada de funcionament són a cada cantonada. Però que hagi fet feliç tanta gent no els estalvia les crítiques als seus responsables, per exemple a causa de la indefensió dels seus usuaris. En aquest sentit, al febrer es va estrenar L'estafador de Tinder a Netflix, una pel·lícula documental que explica la història de Simon Leviev, un cràpula que es feia passar per multimilionari a Tinder per entrar en contacte amb les víctimes a qui robava diners. El debat sobre quin és el paper que té l'aplicació en un cas d'aquesta índole encara és obert, però sembla evident que, com a mínim, hauria de respondre com a canal de trobada. Una denúncia també habitual dins aquesta aplicació és la pràctica de la prostitució d'alguns usuaris de Tinder.

Però les possibles estafes no són l'únic maldecap dels seus propietaris, que han vist com alguns dels secrets més ben guardats de l'aplicació s'han revelat en diverses investigacions, sobretot relacionades amb el seu funcionament i ús de dades personals. "Els experts han demostrat que els algoritmes de Tinder serveixen per perpetuar els rols i discriminacions de gènere", explica Crespi. Al llibre El algoritmo del amor (Contra, 2019), Judith Duportail va denunciar com l'aplicació et classifica segons la teva bellesa, gènere, estudis i condició, un fet del qual no s'informa als usuaris. La periodista francesa va descobrir que a Tinder tot es regeix a partir la puntuació ELO, un sistema estadístic que et fa guanyar punts i avançar en la classificació si reps un m'agrada d'un usuari molt desitjable; si, en canvi, tu en fas a un usuari amb poc èxit, et passa tot al contrari, que baixes. "L'objectiu final és que els guapos vagin amb els guapos i els lletjos acabin amb els lletjos. És com quan anava a l'institut, que hi havia un paio a classe que puntuava les noies", declarava l'autora en una entrevista a l'ARA.

Altres fets destapats per Duportail i que per norma desconeixien els registrats de Tinder són la classificació de persones per la seva condició social, l'existència de Tinder Select, una eina per a gent VIP, i la recol·lecció d'un mastodòntic arxiu de dades de cada usuari. "Hi ha un moment de la investigació en què demano a Tinder quines coses sap de mi i m'envia un arxiu de més de 800 pàgines amb les meves dades personals, interessos i tots els matchs que havia fet", explica la periodista.

Amb totes les seves llums i ombres, ningú podrà negar mai la importància de Tinder i les aplicacions de cites en l'hegemonia de les relacions amoroses de l'última dècada. Queda temps per saber de quina manera evolucionarà el mercat de les aplicacions, encara que els especialistes aposten perquè siguin cada vegada més segmentades. Fins llavors, Tinder necessitarà trobar un gran competidor per deixar de liderar el mercat.