Un loft entre la feina i la vida: un projecte que difumina els límits convencionals

El projecte de reforma d’un sobreàtic en un edifici industrial del Poblenou no s’explica des de la convencionalitat. No és una intervenció amb un resultat convencional ni pel concepte ni molt menys per la distribució dels espais. En un exercici d’experimentació que va des de l’arquitectura fins al disseny de la immensa majoria dels elements que s’hi troben, l’estudi Bajet Giramé, fundat pels arquitectes Maria Giramé i Pau Bajet, ha aconseguit diluir els límits tradicionals entre l’arquitectura per a la feina i la que es destina a la vida. 

Però no només difumina aquestes fronteres. El concepte de loft en el qual es basen, com a “paradigma de la lliure apropiació de l’espai” –segons expliquen els arquitectes–, promou una convivència real entre els llocs d’intimitat i els que són per compartir. O potser tots són per compartir-los fins que es decideix moure un simple element, un element lleuger, i fer-ne un racó de privacitat.

Blurring 2 Attics –així es diu el projecte d’intervenció en un vuitè pis que en el passat va ser una impremta– desdibuixa fins i tot el concepte de la propietat. De fet, el que era una planta industrial diàfana, sense perdre aquesta connotació, ara pertany a dos propietaris i són dos estudis interconnectats que enforteixen aquest sentit de compartir. Àmbits oberts per treballar, zones d’estar més obertes encara, espais per dormir que poden quedar a la vista o no, d'altres per cuinar, per jugar o per menjar, res en aquest projecte no es delimita per parets i llindars fixos, com passa habitualment. La intersecció dels espais fa que totes aquestes funcions i altres que se li vulguin donar se succeeixin entre mobles de fusta que es poden entendre com a separadors però també com a elements d’unió, i entre cortines que s’obren o es tanquen quan es vol una esfera d’intimitat.  

Expliquen els de Bajet Giramé que han girat la planta cap a l’exterior al mateix temps que aïllaven l’interior dels veïns. Ho han fet amb blocs de formigó vistos col·locats en sentit vertical per aconseguir un aspecte més tèxtil, més envoltant, per a un no-mur que, en realitat, és un revestiment. I expliquen que, més enllà d’això, la intervenció a l’interior és una constel·lació d’elements. Com ara els mobles de fusta –perquè en aquest sobreàtic no hi ha parets, hi ha mobles–, que estan dissenyats per complir unes funcions concretes i tallats amb processos de gran tecnificació. Com ara les cortines, que no només matisen l’entrada de sol per una façana que s’ha convertit en vidre, sinó que es poden fer córrer per modificar els espais i delimitar-los amb un sistema que defuig tota rigidesa i que vol ser sempre modificable. I com ara el mobiliari d’acer inoxidable –el de la cuina, el de la barbacoa de la terrassa...–, que també s’ha pensat i fet per al lloc amb sistemes constructius molt contemporanis, precisos, i que és extremadament lleuger. 

Al cap i a la fi, en els dos estudis que comparteixen aquest sobreàtic hi regna una curiosa mescla de senzillesa –dels materials, dels usos, de la circulació, tot lliure– i sofisticació del concepte i en alguns casos de les formes. En serveixen d’exemple, als dos banys, les piques SAC, que ideades per Bajet Giramé i produïdes per Huguet tenen externament la forma que els ha donat un encofrat fet amb el sac del mateix ciment amb el qual es fabriquen, mentre que a dins llueix el terratzo. Aquestes piques, ara mateix, opten a un dels premis de disseny ADI-FAD 2024.