Lolita Bosch: "El narcotràfic és una salvatjada, no una sèrie de Netflix"

BarcelonaLa Letty és una dona mexicana, mestra d'escola i mare de dos fills, en Roy i en Richi. L'11 de gener del 2011 la vida li va canviar de cop. A la matinada van despertar-los els cops d'un grup d'homes que intentaven entrar a casa seva. Una vegada a dins, els van apuntar amb metralladores i els ho van robar tot, fins i tot les vambes i la carn congelada. Abans de marxar, van preguntar als nois: "Qui de vosaltres és el germà gran?" Com que no responien van agafar en Richi, però en Roy el va salvar: "Jo soc el gran. Deixeu-lo", va dir. Els homes se'l van endur i ni la mare ni el germà l'han tornat a veure mai més. En Roy tenia 18 anys. La seva és una de les milers d'històries de desapareguts a Mèxic els últims anys, la gran majoria relacionades amb el narcotràfic. L'escriptora Lolita Bosch (Barcelona, 1970) treballa des de fa temps amb les víctimes i ara recull les seves veus a la novel·la Agafeu-me a mi (Edicions 62, 2022) per visibilitzar una situació "tràgica i desesperant" que afecta milers de persones.

"El que va passar a la Letty i als seus fills és incomprensible, i a Mèxic passa quotidianament. Desapareix una persona cada hora i mitja", explica Bosch, que per a la novel·la ha entrevistat centenars de pares, mares, germans, amics i parelles dels desapareguts. La profunda marca que deixen les desaparicions s'ha convertit des de fa temps en una problemàtica nacional i internacional però que "encara costa d'entendre", diu l'escriptora, perquè les víctimes són aleatòries i la resposta institucional és pràcticament nul·la. Bosch entén la literatura com "una eina de pau" i la utilitza per acostar als lectors una realitat que, d'entrada, pot semblar llunyana però que no ho és tant. "Catalunya té un deute real amb Mèxic, li devem la Generalitat. Per solidaritat i per empatia històrica, els devem intentar entendre el que està passant allà. Mèxic és el país que ens va salvar la vida", subratlla Bosch, que també és autora de llibres com Elisa Kiseljak (La Campana, 2005) i La ràbia (Amsterdam, 2016).

Esclaus dels narcotraficants

A Mèxic hi ha comptabilitzades més de 85.000 persones desaparegudes en els últims anys. De totes elles molt poques han tornat, de manera que se saben poques coses sobre què passa amb tota aquesta gent segrestada. "Abans, als anys 90, les desaparicions eren obra de sicaris sense feina, que buscaven cobrar diners a canvi d'un rescat", diu Bosch. Però des del 2012 el país està en guerra amb el narcotràfic i ara les coses han canviat. "Els desapareguts són sovint gent jove que els narcotraficants utilitzen com a esclaus per treballar. Moltes dones es venen a fora o es canvien per armes amb màfies estrangeres. Hi ha ranxos destinats a fer desaparèixer els cossos, altres els obliguen a treballar en la marihuana", diu Bosch, que recorda que els segrestos també són una eina dels narcotraficants per espantar-se els uns als altres: "Durant una època s’utilitzaven per fer escenaris de mort. Penjaven 15 cossos d'un pont i posaven a sota una nevera de platja amb dos caps a dins".

Per tot plegat, Bosch és molt crítica amb com s'ha reflectit el narcotràfic en la ficció més recent. "Voldria que s’entengués que el narcotràfic és una salvatjada, no una sèrie de Netflix. A cap sèrie, a cap llibre, mai mirem el narcotràfic a través de les seves víctimes. Els protagonistes sempre són els narcotraficants. És molt ofensiu", lamenta l'escriptora. La seva esperança és que les veus de les víctimes s'escoltin i serveixin per prendre consciència d'una tragèdia col·lectiva que, ara per ara, sembla no tenir final.

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir Agafeu-me a mi a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.