Tecnologia

Luxe, estrelles de la NBA, supermodels i criptoestafes: una peripècia americana

Sam Bankman-Fried, fundador de FTX, protagonitza un dels grans escàndols financers dels Estats Units dels últims anys

Il·lustració
6 min

BarcelonaAra fa un any, Sam Bankman-Fried podia dir que la vida li somreia com a poques persones al món. Amb només 30 anys, aquest físic californià educat al prestigiós MIT era la seixantena persona més rica del planeta amb 26.000 milions de dòlars, segons la revista Forbes, gràcies a FTX, la plataforma de criptomonedes que ell mateix havia fundat el 2019. Només un mite de Silicon Valley, Mark Zuckerberg, havia amassat una fortuna tan gran sent tan jove i, igual que el creador de Facebook fa una dècada, s’havia convertit en la nova estrella emergent de la indústria tecnològica.

En poc temps, però, la sort li va girar l’esquena. El novembre passat FTX va fer fallida, amb un deute de milers de milions de dòlars que ningú sap encara del cert com es pagaran, i el seu fundador, juntament amb tota la cúpula directiva, està sent investigada per un tribunal federal de Nova York i dues agències reguladores del govern dels Estats Units. FTX, simplement, s’ha evaporat, fruit de la mala gestió i del frau continuat als clients per part d’un consell executiu dirigit per Bankman-Fried i un grupet d’amics íntims.

L’evolució de la criptomoneda de FTX
Valor en dòlars nord-americans d’un ‘token’ de FTT

9 de setembre

del 2021

79,87

70

5 de novembre del 2022

El conseller delegat de Binance anuncia la seva intenció de vendre els seus ‘tokens’ de FTT

60

50

40

30

24,06

20

10

1,35

0

31 de juliol

del 2019

1 de gener

del 2020

1 de gener

del 2021

1 de gener

del 2022

10 de gener

del 2023

9 de setembre

del 2021

79,87

70

60

5 de novembre del 2022

El conseller delegat de Binance anuncia la seva intenció de vendre els seus ‘tokens’ de FTT

50

40

30

20

24,06

10

1,35

0

31 de juliol

del 2019

1 de gener

del 2020

1 de gener

del 2021

1 de gener

del 2022

10 de gener

del 2023

9 de setembre

del 2021

79,87

70

El conseller delegat de Binance anuncia la seva intenció de vendre els seus ‘tokens’ de FTT

60

50

40

30

20

5 de novembre

del 2022

24,06

10

1,35

31 de juliol

del 2019

10 de gener

del 2023

9 de setembre

del 2021

79,87

70

El conseller delegat de Binance anuncia la seva intenció de vendre els seus ‘tokens’ de FTT

60

50

40

30

20

5 de novembre

del 2022

24,06

10

1,35

1 de gener

del 2020

10 de gener

del 2023

“En tota la meva carrera mai havia vist una fallida tan completa dels controls corporatius ni una absència tan completa d’informació financera fiable”, va dir John Ray, el nou conseller delegat de la companyia, imposat pel jutge. Aquestes dures paraules tenen encara més força si es té en compte que el 2001 Ray va ser el supervisor judicial d’una altra gran estafa empresarial als EUA, la fallida del gegant energètic Enron, que va costar als accionistes 11.000 milions de dòlars. La de FTX, que ha posat contra les cordes el negoci dels criptoactius, podria arribar als 30.000 milions.

Les Bahames tenen unes platges paradisíaques precioses, però encara més paradisíac és el seu marc fiscal. La tradició de regulació financera laxa del país va empènyer Bankman-Fried a traslladar-hi FTX des dels EUA el setembre del 2021. Abans, però, el jove executiu havia gastat ingents quantitats de diners fent lobi sobre les institucions bahamianes perquè aprovessin una nova llei que facilités la instal·lació d’empreses de criptomonedes. El govern va apostar per convertir l’arxipèlag en un hub de les criptomonedes. 

L’abril del 2022 el mateix Bankman-Fried i el primer ministre, Philip Davis, van posar la primera pedra de la nova seu de FTX a Nassau, la capital bahamiana. Aquella primera pedra, però, va ser l’única, ja que la inversió de 60 milions de dòlars va quedar en no res i el solar avui és un camp de males herbes. La manca d’obres durant l’estiu passat va ser el primer senyal que les coses no rutllaven a FTX.

Quan tot li anava bé, Bankman-Fried es mostrava conscient de la seva posició privilegiada i aprofitava les poques aparicions públiques per anunciar el seu veganisme i, sobretot, predicar l’evangeli de l’"altruisme efectiu”, un moviment social i filosòfic que advoca per una filantropia basada en la raó i l’evidència. El jove havia arribat a assegurar que donaria tota la seva fortuna a causes benèfiques.

La imatge de SBM (així l’anomenen als mitjans nord-americans) complia tots els estereotips dels joves executius dels gegants tecnològics: alt i malgirbat, amb cabells rinxolats negres despentinats i amb l’uniforme clàssic de les start-ups: dessuadora amb caputxa, pantalons amples i unes vambes velles. Ara bé, darrere de l’aparença austera, el jove vivia una vida de luxe. Tot l’equip directiu, format per una desena de persones, es va traslladar a un àtic a primera línia de mar a Nassau valorat en uns 40 milions de dòlars i ubicat en un complex de luxe tancat, amb piscines i restaurants privats. Segons els mitjans nord-americans, els directius vivien junts i tenien despeses descomunals. Per exemple, gastaven uns 10.000 dòlars diaris en empreses de càtering. Un restaurant proper passava factures diàries de 2.500 dòlars.  

L’altruisme efectiu tampoc es traduïa a l'hora de contractar famosos per promocionar la plataforma –inclús en un anunci durant la Super Bowl–. La cosa, però, no ha acabat bé per a les celebrities: els jugadors de bàsquet Shaquille O’Neal i Stephen Curry; la supermodel Gisele Bündchen i el seu marit, l’estrella del futbol americà Tom Brady, o l’actor Larry David han sigut demandats per diversos clients de FTX, que els acusen de donar informació falsa i, per tant, col·laborar amb el frau.

FTX era “com l’Amazon de les criptomonedes”, explica Xavier Brun, professor de finances a la UPF. El servei de l’empresa als seus clients era molt similar al de les aplicacions de borsa: l’inversor obre un compte i utilitza la plataforma per comprar i vendre criptoactius. “Tenia una mida prou gran” perquè fos atractiva tant per als creadors de criptomonedes com per als clients, perquè era on tenien una oferta més gran per triar on invertir, afegeix Brun.

Sam Bankman-Fried a l'entrada del tribunal de Nova York el 3 de gener passat.

Què va fer, doncs, Bankman-Fried per acabar davant d’un jutge? “Agafava els diners dels clients i els destinava a un fons d’inversió propi”, Alameda Research, a través del qual els executius de FTX feien inversions de les quals només es beneficiaven ells, apunta Brun. Al capdavant d’Alameda hi va posar Caroline Ellison, de 28 anys, companya de pis a les Bahames, amiga i exnòvia. Per tapar la sortida de diners, FTX va utilitzar la seva pròpia criptomoneda, anomenada FTT, que servia de garantia sobre els préstecs que la plataforma feia a Alameda.

L’estiu de l’any passat ja era evident que la bombolla de les criptomonedes havia tocat sostre i van començar a perdre valor. Això va tenir un impacte directe sobre el negoci de FTX –molta gent va deixar d’invertir-hi– i, a més, el preu de la seva criptodivisa també va caure. 

Amb l’empresa endeutada, menys clients i els actius devaluats, al novembre, els problemes financer de FTX van sortir a la llum arran d’un article del mitjà especialitzat en criptomonedes CoinDesk, en el qual explicava que Alameda tenia greus problemes financers per culpa de la pèrdua de valor de l'FTT. Immediatament, la xinesa Binance, competidora directa, va anunciar que es desprenia de tots els seus comptes en la criptodivisa, la qual cosa va provocar el pànic entre els inversors i una fuga massiva de dipòsits que va ensorrar-ne el valor i va deixar FTX sense liquiditat.

Binance va intentar aleshores rescatar FTX, però després d’auditar-ne els comptes, el conseller delegat del grup xinès, Changpeng Zhao, es va fer enrere. FTX, que havia tingut un valor de 36.000 milions de dòlars, no va tenir més remei que presentar concurs de creditors. Les autoritats dels EUA van veure indicis de frau i van demanar a les Bahames l'extradició de Bankman-Fried, que es va acabar entregant.

El fiscal que porta el cas, Franklyn Williams, va assegurar que des del 2019 “Bankman-Fried i els seus coconspiradors van robar milions de dòlars als clients de FTX”. “Van fer servir aquells diners per al seu benefici personal”, va afegir Williams, que també va acusar els directius de l’empresa de “mentir als inversors” i “violar lleis federals de finançament de campanyes” amb donacions tant a republicans com a demòcrates. La caiguda de FTX és, segons Williams, “un dels fraus financers més grans de la història dels Estats Units”.

El nou administrador de l’empresa, John Ray, va explicar la suspensió de pagaments per la “integritat compromesa” dels sistemes interns de l’empresa i per “la supervisió regulatòria defectuosa a l’estranger”, però sobretot per culpa de “la concentració del control en mans d’un grup molt petit d’individus sense experiència i poc sofisticats”: “La situació no té precedents”. Segons CoinDesk, “tota l’operació era gestionada per un grup de nens a les Bahamas”.

Segons les investigacions, FTX va derivar a Alameda uns 10.000 milions de dòlars: 3.100 milions pertanyien als 50 clients més importants i gairebé 2.000 milions que el mateix Ray és incapaç de localitzar. Per acabar, un grup de hackers va fer desaparèixer uns 477 milions addicionals.

Tot i declarar al New York Times que “té el deure d’ajudar els clients” afectats per la fallida i obrir-se un blog on va escriure que no va "robar" fons i "certament" no es va "guardar milers de milions", Bankman-Fried i els seus companys directius tenen al davant un futur força negre. Bona part de les seves fortunes han desaparegut i l’amistat probablement també: després de més de dos anys manipulant els comptes d’Alameda braç a braç amb Bankman-Fried, Ellison i el director tecnològic de FTX, Gary Wang, es van declarar culpables i van anunciar que cooperaran amb les autoritats. Tampoc poden viure a l’àtic de les Bahames.

De fet, després d’evitar –de moment– la presó amb una fiança de 250 milions de dòlars, Bankman-Fried ha de viure sota arrest domiciliari a casa dels seus pares. Només en pot sortir per anar a judici.

stats