"Se'm trencava l'ànima perquè ell no podia jugar a futbol"

Sant Cebrià de VallaltaElls són Els Invencibles de Sant Cebrià de Vallalta i la seva història comença amb el número 1, el primer invencible, un nen que volia ser porter de futbol. "L'Aleix va néixer amb vint-i-cinc setmanes i té una discapacitat", explica la Gemma, la seva mare. "El seu germà és porter d'un equip i l'Aleix l'adora. Quan em preguntava per què ell no podia jugar a futbol a mi se'm trencava l'ànima. No trobàvem cap club del qual li permetessin formar part", afegeix. Finalment, els pares de l'Aleix van aconseguir que acceptessin el seu fill en un equip de futbol adaptat on els jugadors ja eren adults, però aquesta opció tampoc era adient per a ell, ja que quedava fora de joc igualment. "L'Aleix no podia jugar els partits, no assolia les peticions de l'entrenador i moltes vegades acabava jugant sol contra una paret", recorda la Gemma, que comentant la situació amb la seva amiga i veïna Sandra Surís va pensar en un projecte que canviaria moltes vides.

"Em vaig ficar en aquest embolic per l'estima que tinc a l'Aleix i la Gemma. Era un repte que m'engrescava per la meva formació com a educadora social. Fundar Els Invencibles ha estat la meva manera d'aportar opcions i oportunitats amb l'esperança que esdevinguin drets, tal com hauria de ser", explica Surís, fundadora i directora d'Els Invencibles, un projecte de futbol inclusiu per a infants i joves amb diversitat funcional fundat fa dos anys amb un primer equip a Sant Cebrià de Vallalta. "Viure en una petita comunitat pot ser un avantatge, tots ens coneixem, i jo tenia un vincle amb el club de futbol a través dels meus fills. Vaig plantejar la nostra proposta al seu coordinador, que em va animar a crear el projecte i presentar-lo. Aquest va ser acceptat per l'Ajuntament i vam aconseguir que ens cedissin l'ús de les instal·lacions del club. Ara ja teníem on fer els entrenaments i el material necessari, però teníem un equip d'un jugador i ni la més mínima idea de futbol", recorda Surís, que va començar a contactar amb escoles, clubs i associacions que podien interessar-se pel projecte. Al cap de poques setmanes va aconseguir prou jugadors i jugadores per ser un autèntic equip.

Una iniciativa necessària

El projecte va començar amb la creació d’un equip de futbol inclusiu adherit al Club de Futbol Sant Cebrià de Vallalta, a la comarca del Maresme. "En aquest moment ens vam adonar que aquest projecte era molt necessari, que hi havia famílies disposades a desplaçar-se a cinquanta kilòmetres de casa per portar la canalla a entrenar". Amb poc temps va créixer molt el nombre de jugadors, i calien mans. La parella de la Sandra, el Daniel Comino, es va convertir en el coordinador i a la iniciativa s'hi van afegir altres professionals i voluntaris. "És un projecte on la metodologia està orientada a nens i nenes amb necessitats especials, i això obliga a tenir un suport format per aquesta tasca. Com que no comptàvem amb més recursos econòmics que la quota simbòlica de les famílies, ens vèiem en la dificultat de trobar professionals que volguessin dedicar el seu temps per una remuneració també simbòlica". No va ser fàcil, però l'octubre del 2021 ho van aconseguir.

"Els Invencibles és el millor que li ha passat a l'Aleix. La primera vegada que va trepitjar la gespa amb el seu equip i el seu entrenador va ser el nen més feliç del món", recorda la Sandra, que assegura que la rutina dels entrenaments ha suposat una evolució molt important per al seu fill dins i fora del terreny de joc. "L'Aleix ara sap que hi ha nens com ell i d'altres que no, però que junts poden ser un equip. Sempre parlo de l'Aleix perquè va ser la raó de crear Els Invencibles, perquè la seva gran il·lusió era ser porter d'un equip de futbol, però el meu fill Eric també en forma part. Ell també té una discapacitat intel·lectual, però a ell no li agrada el futbol. L'Eric no tenia cap amic i patia assetjament escolara l'escola. Un dia li vam explicar que el necessitaven a l'equip d'Els Invencibles i va acceptar participar-hi. Continua sense agradar-li el futbol, però hi va encantat perquè allà es troba amb el seu amic Íker, que va conèixer entrenant", relata la Gemma.

Més enllà de l'esport

El mètode de treball d'Els Invencibles es basa en tenir una mirada més socioeducativa de l'esport, allunyant-se de la visió competitiva. Per aquesta raó, a banda del futbol, també organitzen sortides a partir de grups d'oci per fomentar les relacions interpersonals i treballar les habilitats socials. Els equips els formen jugadors amb síndrome de Down i paràlisis cerebrals, però la gran majoria tenen diferents graus d'autisme o Asperger. Formar un equip de persones que tenen grans dificultats de socialització moltes vegades acompanyades de diferents limitacions de la mobilitat és un gran repte; només preparar les activitats de l'entrenament suposa tenir en compte les necessitats de cada jugador i adaptar l'exercici a cada un d'ells, però és el que realment necessiten, tal com explica el Jesús, educador d'Els Invencibles. "El projecte capgira el concepte de discapacitat. Ens ensenya que més que discapacitat existeixen contextos discapacitants, ja que totes les persones són capaces d'assolir el que es proposin si compten amb els suports necessaris. Adopta la mirada de la diversitat funcional, entenent que cada persona té capacitats diverses i que necessiten diferents suports per al desenvolupament de les seves diferents habilitats, siguin socials, educatives, comunicatives, executives..."

Per a persones com el Toni, membre de la junta del Club de Futbol Sant Cebrià i voluntari d'Els Invencibles, formar part d'aquest projecte els ha "canviat a millor". Segons explica, el primer dia d'entrenament es va trobar amb un equip que el va captivar de seguida. "Sé que rebo molt més del que dono. Els meus fills, que no tenen cap discapacitat, també volen formar part del projecte, els veuen com iguals i han creat un vincle on no hi caben les diferències", assegura.

Els Invencibles no pretenen crear equips de persones amb discapacitat, ja que, tal com asseguren, per ser un Invencible només cal sentir-se part d'un equip com a embrió d'un sentiment de pertinença a la seva comunitat, a la societat en la qual viuen. Una identitat que reforcen quan comparteixen els entrenaments amb jugadors d'altres categories del club com el Guillem, de 13 anys, jugador de l'infantil del Sant Cebrià i voluntari amb Els Invencibles: "Entrenem molt amb ells i sempre intentem que se sentin satisfets. Els agrada molt quan fem partits i en general són molt bons nens", diu. Segons explica Surís, sense voluntaris com el Guillem no hi hauria projecte. Si un equip infantil de 10 a 15 nens necessita un entrenador i com a molt una altra persona, en els infantils d'Els Invencibles en calen 6 o 7.

Altres clubs i poblacions

El projecte inicial d'Els Invencibles de Sant Cebrià ha crescut i s'ha implantat en altres clubs i poblacions. Actualment, compten amb Els Invencibles de Tordera, els de Blanes i els de Santa Cristina d'Aro. A més del de Sant Cebrià, que ara també té un equip de bàsquet. "De vegades perquè els ho hem proposat en veure la necessitat que hi havia per a famílies que es desplaçaven més de 50 kilòmetres cada dia d'entrenament, de vegades perquè els clubs mateixos ens ho han demanat. La nostra esperança és que arribi el dia en què cada club, cada població, tingui el seu equip d'Invencibles. Perquè l'esport és una eina d'inclusió i cohesió fantàstica si creem els espais on l'acceptació de la diversitat sigui completa i pràctica", assegura Surís. Una afirmació que comparteix l'Alejandro, capità dels juvenils Invencibles de Blanes. "Aquesta família és molt important per a mi. Per a mi és un orgull ser el capità d'un equip que val or. Estic desitjant que arribi el meu aniversari perquè el regal serà el tatuatge d'Els Invencibles, perquè això no només és futbol, és vida. Ens dona vida a nosaltres".