Madagascar, un refugi ideal per als jueus?

BarcelonaA causa del moviment sionista que es va despertar a final del segle XIX, el berlinès Paul de Lagarde, antisemita com n’era ple el continent, va proposar l’any 1885 que les poblacions jueves d’Europa s’assentessin a l’illa de Madagascar, amb la idea que Palestina acabaria colonitzada per Alemanya, com no va arribar a succeir. La iniciativa hauria afectat els jueus de Polònia, Rússia, Romania i Àustria.

A Lagarde li va semblar que l’illa de Madagascar, llavors colònia francesa, seria un refugi ideal per a la comunitat jueva, maltractada arreu des de l’exili posterior a la destrucció del temple de Jerusalem l’any 70 dC. El 1937 una comissió polonesa va fer una estada a Madagascar per estudiar la viabilitat d’aquella proposta. Hi va anar el major Lepecki en nom de Polònia, però també dos jueus eminents: Leon Alter, ciutadà de Varsòvia, i Salmon Dyk, un enginyer agrònom llavors ja instal·lat a Tel-Aviv. L’illa posseeix un clima agradable, però l’àrea concedida a l’emigració jueva resultava escassa, i el perill de malalties tropicals endèmiques era molt alt. Georges Bonnet, ministre d’Afers Exteriors francès, va tornar a posar la idea sobre la taula el 1938, a la vista de la incomoditat que li causaven els deu mil jueus que s’havien refugiat a França després de l’ascensió de Hitler al poder. Ribbentrop, ministre d’Exteriors del Reich, hi va estar d’acord. Abans de la Kristallnacht, el 5 de març del 1938 –quan els alemanys encara consideraven l’expulsió dels jueus dels seus territoris–, Adolf Eichmann i Reinhard Heydrich van negociar amb Polònia i França la mateixa possibilitat. El pla proposava l’assentament de cap a quatre milions de jueus –una bona part dels que després serien assassinats– a l’illa. L’operació hauria estat finançada per una banca nascuda de l’expropiació dels béns dels jueus en diversos territoris i una contribució voluntària de la comunitat jueva internacional. L’American Jewish Committee va posar el crit al cel i va dir que els jueus tenien tot el dret a viure a Europa en les mateixes condicions que els no jueus.

La Solució Final va ser adoptada secretament a la conferència de Wannsee el 10 de febrer del 1942.