La majoria d'infants i d'adults no van ben calçats (i no ho sabem)

Barcelona"Gairebé quasi cap nen, però tampoc cap adult, porta un calçat correcte". L'afirmació és de la podòloga Neus Moya, que aprofita la xarxa social d'Instagram per fer pedagogia de com ha de ser un calçat respectuós. Els motius d'aquests errors són diversos: des de la dificultat de trobar aquest tipus de calçat en botigues convencionals fins al desconeixement de les característiques que ha de complir unes sabates ja siguin per a un infant o per a un adult. "Sabem com ha de ser una alimentació saludable, però no un calçat respectuós", apunta.

Característiques del calçat segons l'edat

Nadons

No s'han de posar sabates a infants que no caminen. "Les sabates tenen una funció de protecció; per tant, si el nadó no camina no en necessita", explica la podòloga.

Els primers sis mesos quan ja camina

És una etapa en què el menor necessita molta informació de terra i, per això, el calçat que es recomana són mitjons antilliscants, de sola de silicona o el que es coneix com a mocs de pell.

Quan fa sis mesos que camina

Les sabates han de tenir una sola molt fina, que no superi els 3 mil·límetres, sense altura (que no sigui més elevada del taló que de davant), dura i molt flexible. "La gent confon dura amb rígida, dura és quan no la pots enfonsar, no doblegar", puntualitza la podòloga.

A partir dels 4 anys (inclosos els adults)

Les característiques han de ser les mateixes, és a dir, sense altura, dura i molt flexible, però la sola pot ser una mica més gruixuda, de 0,8 a 1 centímetre. A més, la punta ha de ser ample (ha de permetre el lliure moviment dels dits) i el calçat ha de tenir un sistema de subjecció, que ha de ser regulable. "En els nens més petits pot ser velcro perquè no necessitin l'ajuda d'un adult per cordar-se les sabates i, en els més grans, cordons. Un calçat inadequat serien per exemple els mocassins", explica Moya.

Pel que fa al contrafort, que és la part rígida del darrere de la sabata, ha de ser inexistent fins als quatre anys i a partir de llavors "lleugerament consistent" (mai rígid) perquè l'infant ja comença a fer desplaçaments laterals més bruscos. Però fins quan ha de tenir aquestes característiques el calçat? "Tota la vida", deixa clar la podòloga.

Com saber quina és la talla correcta

La regla bàsica és que des de la punta del dit més llarg (que no ha de ser forçosament el gros) fins a l'extrem de la sabata han de sobrar entre 0,8 i 1,2 centímetres. "S'ha d'utilitzar el sentit comú: si el nen no és gaire gran, 1,2 centímetres és excessiu", explica Moya.

A l'hora de comprar la sabata s'ha d'evitar fer la típica prova de posar un dit per darrere perquè molts nens s'ho prenen com un joc i arronsen els dits perquè hi càpiga el de l'adult. "Tampoc se li ha de fer aixecar el dit gros perquè no sempre és el més llarg", afegeix.

Llavors com s'ha de fer? S'ha de treure la plantilla interna de la sabata, posar el peu del nen a sobre el més enganxat possible al darrere i mirar que es compleixin els 0,8 - 1,2 centímetres. En cas que la sabata no tingui plantilla es pot portar de casa una cartolina forta amb el perímetre del peu del nen, que prèviament s'haurà resseguit i retallat. "Pots anar provant aquesta cartolina a totes les sabates i la que quedi finalista l'hi proves a l'infant", explica l'experta. Pel que fa a l'ample de la sabata, el peu no ha d'estar comprimit. Una manera de comprovar-ho és que es pugui fer una pessigada a la tela de la sabata per la part de dalt.

Tenint en compte totes aquestes característiques, gairebé cap adult va ben calçat. Ara bé, la podòloga també alerta que si quan s'és gran es vol fer un canvi cap a una sabata més respectuosa s'ha de consultar un professional perquè podria ser contraproduent, ja que "aquella persona porta tota la vida fent-ho malament".

Sabates d'estiu

La part de dalt pot ser destapada, però hi ha dos punts importants: la puntera i la part del darrere. "Com més petit sigui el nen, més tancada ha de ser la part de davant per evitar que se li enganxi la sola a terra, mentre que la part de darrere pot ser oberta sempre que la tira que la subjecti no sigui elàstica. Pot ser per exemple un velcro perquè el peu estigui subjecte", especifica Moya.

El calçat que s'ha d'evitar a l'estiu per portar tot el dia són les xancletes, perquè el peu no està subjecte, o les conegudes com a crocs perquè tenen una sola molt gruixuda, són més altes per darrere que per davant i, a més, el sistema de subjecció és una tira que no s'acostuma a posar. A casa el millor és anar descalç o amb mitjons antilliscants, que n'hi ha tant d'hivern com d'estiu.

Botes d'aigua

La bota ha de tenir punteres obertes i soles flexibles, i s'ha d'adequar el peu del nen. "Si quan trepitgen fang es queden enganxades vol dir que no són adequades per a la seva empenya". A més, el dibuix de la sola de la bota ha de permetre la sortida d'aigua tant en horitzontal com en vertical per evitar fer aquaplaning.

Com se sap que una sabata s'ha quedat petita

Si quan el nen arriba a casa i es treu les sabates i els mitjons hi ha una vermelló al peu és que ja s'haurien d'haver canviat. Altres signes són friccions, ferides, ungles trencades o quan tenen "llargues lluites" per posar-se el calçat. "Una manera més fàcil de comprovar-ho és treure la plantilla just quan es treuen les sabates i mirar on estan els dits marcats o directament fent-l'hi posar el peu a sobre", apunta Moya, que aconsella fer aquest exercici un cop cada tres o quatre setmanes.

Quantes sabates ha de tenir un infant i on es pot comprar el calçat respectuós

Segons la podòloga, l'ideal seria tenir unes sabates per a ús diari i unes altres de recanvi per si les primeres s'embruten o es mullen. Ara bé, en cas que el menor faci una extraescolar esportiva ha de tenir un calçat característic per a aquell esport i se l'ha de posar exclusivament mentre faci aquesta activitat.

La majoria de botigues de sabates no tenen calçat respectuós, assegura la podòloga, ja que es prioritza l'estètica. "Les sabates respectuoses les acostumen a vendre petites empreses o per internet, cosa que dificulta tenir-les a l'instant, que sovint hagis de fer diverses hores de cua virtual i que, a més, si no es compra la mida correcta s'hagin de retornar". Un altre problema és que són una mica més cares: fàcilment superen els 50 euros.

Però què passa si el teu fill ja té 10 anys i no ha anat mai ben calçat? "No cal preocupar-se pel que no s'ha fet perquè el peu es pot reeducar igual que es fa amb l'alimentació", diu Moya.