Suplements04/06/2021

El mal de cap en els infants

És un símptoma relativament freqüent en l’edat infantil, i generalment no se sol associar a processos greus

Pedro Albertí Celada
i Pedro Albertí Celada

PalmaEl mal de cap és un símptoma relativament freqüent en l’edat infantil, i generalment no se sol associar a processos greus, encara que és una troballa que preocupa molt les famílies. La seva freqüència és menor en nins molt petits, i augmenta quan ens aproximam a l’adolescència.

La migranya és una causa freqüent de mal de cap, i en aquests casos hi solen haver antecedents en la família, especialment en un dels pares. Però la migranya no és l’única causa, i n’hi poden haver moltes altres, com poden ser:

– Cefalea tensional, associada a situacions escolars, familiars, etc., que produeixen estrès als nins.

Cargando
No hay anuncios

– Mals de cap secundaris a traumatismes.

– Mals de cap d’origen infecciós, com els que es produeixen en els quadres de sinusitis, meningitis, etc.

– Alteracions en la visió.

Cargando
No hay anuncios

– Malalties dentals.

– Mals de cap associats a diferents trastorns psiquiàtrics: ansietat, depressió, etc.

– Tumors del sistema nerviós central.

Cargando
No hay anuncios

– Moltes altres malalties poden anar acompanyades també amb mal de cap.

Quins són els símptomes?

El símptoma fonamental és el mal de cap, que el nin descriu com pot en funció de la seva capacitat a cada edat. En nins petits és freqüent el plor i emportar-se la mà al cap, i el nin més gran ja t’explica que “li fa mal el cap”.

Cargando
No hay anuncios

Hi pot haver símptomes acompanyants segons el diagnòstic: si hi ha algun procés infecciós, el nin podrà presentar febre, signes catarrals, fins i tot afectació important de l’estat general en cas de la temuda meningitis. Si hi ha algun tumor, hi podria haver algun error en el funcionament d’alguna zona del cervell afectada per la seva presència: trastorns de la parla, no poder moure una extremitat, estrabisme, i molts altres.

Com es fa el diagnòstic?

El diagnòstic es fa per part del pediatre, que realitza una història clínica completa, amb especial interès en els antecedents familiars i personals del pacient. Posteriorment fa una sèrie de preguntes sobre el tipus de mal de cap, des de quan el té, quins altres símptomes l’acompanyen, quant li duren les crisis, quins medicaments li han estat administrats, etc. A continuació, fa una exploració física completa al pacient per tal de cercar signes d’infecció, explorar la seva pell a la recerca de taques que poden orientar cap a diferents problemes de salut, i realitzar una exploració neurològica completa de fons d’ull i de determinació de la pressió arterial.

Cargando
No hay anuncios

En funció del que suggereixi la història clínica completa, ordenaria unes proves complementàries d’acord amb la sospita diagnòstica: anàlisi de sang, punció lumbar si se sospita meningitis, radiografies, TAC o ressonància magnètica, etc.

Quin és el tractament

Pel que fa al tractament, evidentment aquí no es pretén fer una anàlisi exhaustiva de totes les possibles causes de mal de cap i els seus tractaments. Cal tornar a remarcar que en la immensa majoria de casos la cefalea serà originada per un problema banal de solució senzilla.

La teràpia ha d’anar encaminada a solucionar la causa del problema: en cas de ser una cefalea d’origen infecciós s’indicarien tractaments antibiòtics si s’escau, medicaments com paracetamol, ibuprofèn, metamizol, ingrés hospitalari en cas de meningitis, etc. En casos de migranyes molt repetitives, es poden instaurar tractaments diaris per disminuir la freqüència i intensitat de les crisis mitjançant una gran varietat de medicaments, i s’ha de tractar la malaltia de base si hi epilèpsies, tumors, etc. És molt important també l’anomenat “tractament no farmacològic”: regularitat d’hàbits i higiene de la son, hidratació i alimentació, exercici físic a l’aire lliure, evitació d’hàbits tòxics en l’adolescència i aprendre a reconèixer i evitar els anomenats “desencadenants” del dolor, com poden ser de vegades alguns aliments, l’estrès, l’exercici físic excessiu, etc.