Sicília sense morts, de Guillem Frontera (Club Editor, 2015), es convertirà en una sèrie de televisió. No és estrany que una gran novel·la negra com aquesta es pugui adaptar al format audiovisual: l’escriptor total d’Ariany ha sabut imprimir un estil cinematogràfic als seus textos i això es nota. El mateix Frontera va estudiar cinema a l’escola d’Aixelà i ha fet guions originals i adaptacions, com les de L’hostal de la bolla de Miquel dels Sants Oliver, La Mandràgora de Maquiavel o Bearn i La novel·la de Palmira de Llorenç Villalonga. Un altre dels seus llibres emblemàtics, Tyrannosaurus, acabat de recuperar per Club Editor en una nova edició revisada per l’autor i amb un epíleg nou, també es podria convertir en una pel·lícula fosquíssima que dialogaria amb un dels films més crus d’Almodóvar: La mala educación.
Tant Almodóvar com Frontera, així com moltes altres persones en el temps de misèria de “la puta postguerra”, en paraules de Josep Piera, varen haver de caure a les urpes dels frares per aconseguir uns estudis. Frontera va estudiar al seminari Seràfic de la Porciúncula i va conèixer, de lluny, bèsties amb sotana que abusaven de criatures. D’això parla Tyrannosaurus: d’aquells monstres, del silenci culpable, de la vergonya. És un llibre dur, implacable, dens. Transmet molt bé l’atmosfera malaltissa que es genera a partir d’una violació. Llegint-lo comprenem que és un intent per entendre què va significar aquell trauma primigeni d’enfrontar-se al mal en una edat tan tendra. Tot i que Frontera no va patir els abusos, és capaç de copsar-los amb una escriptura fonda, devastadora. Si Reinaldo Arenas deia que escrivia per venjança, Tyrannosaurus és un sublim dit acusador.
Els llibres de Frontera parlen de la indefensió, i de com l’individu abocat al caos de les acaballes del segle XX i principis del XXI es troba en una intempèrie sense referents on agafar-se: és el que patiren Mallorca i els seus habitants a partir del xoc del boom turístic, la creació violenta d’un nou paradigma d’un dia per l’altre. Les criatures de Tyrannosaurus descobreixen que Déu ha mort per la putrefacció dels (ir)responsables eclesiàstics. El protagonista d’Adeu al mestre (Club Editor, 2013), en un tràgic ritu de passatge, entén que tot el sistema artístic està podrit i que la persona admirada que el va instruir no és res més que un desgraciat que es ven al millor postor mentre pintors de talent se suïciden perquè no volen caure en tal pou de merda. Els personatges dels contes Els plaers i les virtuts (Ensiola, 2017) són víctimes del desori format per mesclar venjança i passions estrafetes.
El film que es fes de Tyrannosaurus seria diferent del d’Almodóvar, però fotria els pèls de punta tal com ho aconsegueix aquest mestre d’una prosa fílmica i sense misericòrdia que és Frontera, “l’escriptor-intel·lectual viu més important que tenim ara mateix a les Balears”, en paraules de Pere Antoni Pons, una de les persones que més han analitzat la seva obra i responsable del genial llibre de converses Guillem Frontera. Paisatge canviant amb figura inquieta (Lleonard Muntaner Editor, 2017), un volum de sucoses memòries que es llegeix com si fos una novel·la i que es podria també adaptar en un film similar a Antes que anochezca, de Julian Schnabel: la portentosa aventura vital d’un escriptor extraordinari.