A Mallorca, durant la Guerra Civil

La Guerra Civil Espanyola bateja un fet històric concret però, com totes les etiquetes, té limitacions. Així, en bona part de la geografia no va existir guerra, sinó només repressió; en molts llocs el protagonisme fou militar i amb actuacions poc civils o civilitzades; i, sobretot, arreu s’hi van implicar gents de més enllà de les estrictes fronteres estatals. Potser, cap territori mostra tant aquest desajust com Mallorca on, malgrat quedar ràpidament en mans dels rebels i amb un únic intent de desembarcament republicà limitat a quinze dies, la violència es va desencadenar amb gran cruesa, capitanejada entre altres pel fals comte Rossi enviat per assegurar els interessos de Mussolini sobre la gran de les Balears. Literàriament, ja ho va explicar el catòlic conservador francès Georges Bernanos a Els grans cementiris sota la lluna (publicat el 1938) i, històricament, fa anys que el pare Josep Massot i Muntaner va marcar el camí.

En aquesta concreta cruïlla se situa Guerra de infancia y de España. Les guerres són grans acceleradors de transformacions i, en el cas de l’escriptora Fabrizia Ramondino (Nàpols, 1936 - Gaeta, 2008), veiem com se solapava el conflictiu despertar de la infantesa al món dels adults amb els ressons del conflicte bèl·lic que transformaria la breu experiència republicana espanyola en una llarga dictadura militar. Primogènita del cònsol italià enviat a l’illa el 1937, la seva experiència biogràfica li serveix d’humus per a una obra enriquida literàriament amb una mirada lírica i de classe, amb uns personatges icònics i una sensibilitat especial per l’anècdota i els sentits.

Llengua i poder

L’obra es construeix en tres escenaris principals: diferenciats també per llengua, classe i protagonistes. Com assenyala al pròleg Daniel Capó, aquest aprenentatge mallorquí va marcar la seva vida i la seva carrera: "Tot això era, per a mi, una clara font de contradiccions, però em revelava, al mateix temps, la dinàmica de les relacions entre classes socials, descobriment que des de llavors crec que ha condicionat la meva vida".

El primer àmbit es desplega en italià dins l’espai familiar –on s’incorporen els dos germans petits nascuts a Mallorca—, sota el regnat de la mare –Pia Mosca— i, sobretot, del pare –Ferruccio Ramondino—. Aquest matrimoni culte, cosmopolita i estilós –ella llegeix Bernanos d’amagat, ell ve de servir una dècada a Pequín— socialitza amb l’elit illenca i li permet retratar uns estereotips també recollits per un Llorenç Villalonga alhora jutge i part.

El segon escenari correspon al trasllat dels Ramondino a Ciutat, quan la Segona Guerra Mundial ja es decanta a favor dels aliats i quan la protagonista ja no pot ser exonerada d’una formació reglada. El pas com a interna del Sagrat Cor –en castellà, evidentment— situa les monges i les companyes d’aula benestants en les coprotagonistes d’un primer despertar sexual confús, però també de les hipocresies socials.

I el darrer espai és, alhora, el més brillant estilísticament i el més interessant literàriament. Situat a Son Batle –una casa de camp a l’actual Gènova palmesana— i sota la figura protectora de la Dida, serà on la petita Titia –alter ego de Fabrizia— entrarà en contacte amb les classes humils, amb el menjar i els costums mallorquins i, sobretot, amb la llengua i la cultura autòctones. Ressons propers que faciliten l’entrada –inexplicablement tardana— a un dels grans noms de la literatura contemporània italiana.