Quan Mallorca era Hollywood

Mallorca va fer el seu bateig mediàtic de la mà d’Errol Flynn, el Robin Hood més conegut de tots i un dels grans mites sexuals de Hollywood. Amb 41 anys, el 1950 va desembarcar a l’illa per casualitat acompanyat de la seva tercera esposa, l’actriu Patrice Wymore. La parella s’acabava de casar a Montecarlo, la ciutat de moda del moment, on les estrelles del setè art passaven les vacances i feien ostentació del seu glamur.

Aleshores, a bord del veler Zaca, els nuvis van posar rumb cap a Gibraltar per passar una boja lluna de mel. Un temporal, però, els va obligar a fer una aturada d’emergència al port de Pollença, al nord-est d’una Mallorca preturística que començava a sortir de l’ostracisme del franquisme. Corpresos davant tanta bellesa, no van dubtar a vorejar la majestuosa serra de Tramuntana amb l’objectiu d’atracar a Palma. Amb tot, a Ciutat els van dir que no s’hi podien quedar. Flynn estava a la llista negra perquè el 1938 havia participat en el bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola. Tanmateix, l’actor d’origen australià va moure fils i finalment va poder estar-se uns quants dies més en aquell indret del món que el 1912 Santiago Rusiñol havia batejat com l’Illa de la Calma. En reprendre el viatge, va prometre que hi tornaria.

La promesa es va complir al cap de cinc anys. A Hollywood, Flynn vivia les seves hores més baixes al servei de la Warner, per a qui havia fet les seves pel·lícules més famoses com a icona del cine d’aventures. Arruïnat, va decidir ser un esperit lliure per poder interpretar el paper de la seva vida en aigües de la Mediterrània al costat de la seva dona, Wymore. La parella no va dubtar a refugiar-se a l’illa que ja els tenia el cor robat. En un primer moment es van instal·lar en diversos hotels, i després van passar a llogar una casa anomenada Es Molí, en una de les zones noves de Palma, Illetes. Un dia, veient que quasi ningú no el reconeixia, el rutilant galant de Hollywood va cridar un periodista per informar-lo de la seva estada en aquelles latituds.

A Mallorca Flynn va continuar sent fidel a una màxima que va recollir a les seves memòries: “Si posseeixo alguna cosa de geni, és el geni de saber viure”. Una de les seves passions va ser la cinegètica. A son Serra de Marina va ser molt recordada l’exitosa jornada de caça que va protagonitzar amb uns quants amics seus americans. La notícia de la presència del “ Robín de los Bosques ”, tal com era conegut, va córrer com la pólvora. Aquell dia l’actor va convidar a sopar pollastre a l’ast els seus guies mallorquins.

Però on Flynn es va fer veure més va ser en les nits de Palma. Van ser sonades les seves gateres als bars de la plaça Gomila. Tanmateix, on es desfasava més era en el seu veler Zaca, que tenia atracat al club nàutic de la capital balear. Es contava que tocava el piano amb el penis en les seves festes privades. Al cap d’uns anys l’estrella de Hollywood, cansat de si mateix, va voler canviar Mallorca per Jamaica. No s’hi va arribar a instal·lar, però, perquè el 1959 un infart fulminant va acabar amb la seva vida a Vancouver. Víctima dels excessos, moria amb només 50 anys. Avui l’illa que va donar a conèixer els famosos el recorda amb una plaça a Illetes, allà on es va forjar la fama de bon vivant.

Ava Gardner

El 1955 Flynn havia coincidit a Mallorca amb una altra celebritat del cel·luloide, Ava Gardner, que havia desembarcat a l’illa per visitar Robert Graves. L’escriptor britànic vivia a Deià, un poble penjat dalt de la serra de Tramuntana. Hi havia arribat per primera vegada el 1929, persuadit per les paraules de la seva amiga, la poeta nord-americana Gertrude Stein: “Si pots suportar-ho, Mallorca és el paradís”.

L’autor de Jo, Claudi vaplasmar les anècdotes de la diva nord-americana a l’illa en el llibre Un brindis per a Ava Gardner (1958). L’actriu cercava un respir a la seva agitada vida social de Madrid, on aleshores havia iniciat una relació sentimental amb el torero Luis Miguel Dominguín. La notícia de la seva presència també va revolucionar Mallorca. A l’avió ja s’havia hagut de tancar al lavabo per evitar ser assetjada pels passatgers que la van reconèixer.

La protagonista de Mogambo també va quedar meravellada amb l’illa, que no es va cansar de visitar en altres ocasions. “Deià -va escriure- em va causar un plaer tan increïble... que res en la meva vida s’hi pot comparar”. Sempre que podia, la que va ser la Madonna d’aquella època exhibia la seva fama de dona desimbolta. L’estiu del 1961 va acudir a la festa d’aniversari de Graves a Deià amb altres celebrities com Gina Lollobrigida. Allà es va enamorar d’un guàrdia civil, a qui va convidar a ballar. El benemèrit, però, va contestar: “Estic de servei, senyora”. De res va servir la insistència d’ella per dur-lo al seu iot, que tenia atracat a sa Foradada. L’anècdota va ser recollida pels diaris locals amb titulars prou patriòtics: “ Guardia Civil dice que no a Ava Gardner porque la disciplina está ante todo ”. Cinquanta-cinc anys després, el que seria conegut com a “caporal Gardner” encara riu quan recorda aquella mítica trobada.

Galetes Quely amb glamur

Hi hauria altres celebrities de Hollywood que recalarien a Mallorca, atrets per les paraules d’elogi d’Errol Flynn i Ava Gardner. És el cas d’Orson Welles, Gary Cooper, Kirk Douglas, Tyrone Power, Audrey Hepburn, Mary Pickford (la primera “núvia d’Amèrica”, estrella del cinema mut dels anys 20), Joan Fontaine, els actors que van interpretar Tarzán (Johnny Weissmüller i Lex Barker) o Charles Chaplin.

Molts d’aquests famosos s’allotjaven a l’Hotel Formentor (Pollença), que va acabar substituint Montecarlo com a far del glamur de la Mediterrània. Fins i tot els mateixos prínceps de Mònaco, Rainier i l’exactriu de Hollywood Grace Kelly, hi van voler passar dues setmanes durant la seva lluna de mel l’abril del 1956. Es van hostatjar a l’habitació 322, batejada des d’aleshores com la Grace Kelly Suite. A principis dels anys seixanta van repetir la vista en companyia de la parella amiga formada pel magnat grec Aristotelis Onassis i la cantant d’òpera Maria Callas. La princesa monegasca acabaria sent una musa per a Mallorca. Un empresari local, impressionat per la seva bellesa, va anomenar Quely unes galetes salades fetes a Inca que avui s’han convertit en tota una marca d’identitat de l’illa.