Els manaments del Rei Carnestoltes, un 'thriller' de Netflix

BarcelonaEl missatge va arribar al xat de classe a primera hora de la tarda, sense nocturnitat, però sí que amb traïdoria. Acabava de recollir les terroristes de l’escola i sobrevivia a un big chicken al carrer, que riu-te'n tu dels de Telecinco, perquè per berenar tocava plàtan. Mentre feia veure que escoltava els seus arguments de "per què un plàtan ez un fàztic i preferim cruzanz de xuculata", a tots els adults ens va sonar el telèfon al mateix temps. Es va fer el silenci. Mirades còmplices de terror. Suor freda. Ansietat pujant per l’estómac. El delegat de cada classe informava que el joc del calendari escolar tenia una nova prova: les consignes del Rei Carnestoltes.

El document estava escrit amb un to cuqui de màrqueting infantil i signat pels nens i nenes de sisè per evitar accions legals, encara que en realitat havia estat elaborat, en una reunió secreta, pels mestres que han intentat recaptar un pot de iogurt buit que mai has entregat i per la presidenta de l’AFA, aquella que demana pares voluntaris per a comissions sense gaire èxit i que es passa les nits apuntant en una llibreta la seva venjança mentre fuma un puro i acarona un gat persa.

Que no voldria jo posar-me repel·lent, Déu me’n guard, però no cal ser Sherlock Holmes per deduir que un nen de sisè, en comptes de dir que dilluns cal portar un complement dels anys 80, que ni els ha ensumat, et faria anar disfressat de gamer de YouTube, dels que viuen a Andorra. Si em va costar que les meves filles entenguessin que quan jo era petita no existia la Frozen, sinó que les cantants portaven una tona de laca i samarretes de licra amb muscleres! “I no hi havia Netflix?”, em va preguntar la terrorista 1, terroritzada. La consigna de dimarts era “venir elegant, que segur que estaràs radiant”. E-L-E-G-A-N-T, deien, que la col·lecció d’alta costura a casa meva es basa en pantalons de xandall Quechua que estiro planxant genollera sobre genollera perquè arribin fins a l’estiu, un pla amb alguns danys col·laterals com el de no poder doblegar les cames sota el pupitre en tot el segon trimestre. Pray for her.

El dia del pijama

Dimecres tocava pentinat divertit, així que em vaig emocionar buscant a Google un tutorial que prometia ser dues trenes d’espiga, però que va acabar convertint-se en rastes empinades que semblaven antenes i dues nenes plorant perquè “la mama ens ha deixat calves”. Sort que dijous, per evitar que els pares els denunciem al Tribunal de Drets Humans, es va pactar el dia del pijama. Per primera vegada en tot el curs vaig poder deixar les meves terroristes puntuals a l’escola, amb el pijama de la nit anterior i les lleganyes incrustades als llagrimalls, per donar un toc de realisme a la disfressa. I divendres tocava de temàtica “el cinema” i en un missatge subliminal a l’equip docent vaig aprofitar uns vestits regalats per la sogra i, amb una bomba de fum, vaig deixar-les a la porta vestides de bessones d'El resplandor.

Ningú em va dir res, però quan va sortir la terrorista 2 portava sota el braç la mascota de classe i l’àlbum del cap de setmana. Vaig captar el missatge: havia passat a la ronda següent.