Maneres de ser en el món

Afirma el poeta i artista plàstic Ricard Martínez Pinyol a l’epíleg del volum Líquens, a cura de Veronika Paulics i Joan Navarro, que ens trobam davant d’un “diàleg entre dues veus que sargeixen la vida i la mort, els estralls i els pensaments. Dos alfabets, dos universos que es toquen i amb fúria i tendresa s’acaricien. Un encreuament d’arrels, imatges, sediments i paisatges celats en la memòria. Un intercanvi de llamps. Cartes de dos vidents”. A través de poemes que parlen i dansen els uns amb els altres, mitjançant l’oposició però també l’encaix, assistim a una correspondència que s’inicia el 6 de setembre del 2019 i conclou el 21 de gener del 2022, dates clau per recordar que l’escriptura del volum, com el món sencer, es varen veure afectades per l’impacte de la pandèmia global del covid-19. Potser per això un dels missatges essencials de Líquens és el convit a tornar a la natura amb urgència tot celebrant memòries individuals i col·lectives que s’han de desxifrar com jeroglífics sagrats.

Paulics i Navarro posseeixen escriptures d’estils diferents, però a través de la posada en comú troben vestigis de contacte: el caràcter narratiu i enigmàtic de cada composició, la proliferació de metàfores i d’imatges trasbalsadores (“les mil vulves de la mare terra s’obren en mil i un continus parts: el que sembla etern és un espurneig”), l’atenta mirada sobre les coses per travessar la superfície tot redescobrint realitats profundes gens evidents, la deliciosa descripció dels fets més casolans… I tot a partir d’una desautomatització del llenguatge i de les estructures lingüístiques típiques. Així s’originen fulgurants trencaments verbals. Els poemes es llegeixen com pregàries d’una religió consagrada al caràcter mític i ancestral de la terra, una mística conscient dels detalls més insignificants, que són els que reverberen de prodigis. A les pàgines de Líquens presenciam la cruel apoteosi de la matança del porc, formigues de cors que bateguen a la velocitat de la llum, fongs que ho acaben conquerint tot, bacteris que triomfen davant la mort, fulles vives malgrat començar a podrir-se. Aquesta és una poesia del gest, de miracles que ho inunden tot al nostre voltant sense que ni ens n’adonem.

Líquens de Veronika Paulics i Joan Navarro és un nou títol de la magnífica col·lecció de poesia que ens proposa l’equip al darrere de les Edicions del Buc, és or que germina, és un meravellament a través de balladores llavors fecundes que es retroalimenten, i és un llibre que incita a trobar altres possibilitats i altres voluntats per habitar el nostre malferit planeta: “Una manera de ser en el món, diràs. De ser un món”.