Maradona vs. Pelé: de mites del futbol a personatges pop
Contrastem les dues personalitats més grans i polèmiques del futbol del segle XX
Edson Arantes do Nascimento
El rei del gol
Durant el segle XX, qui ostentava el títol de dominador universal del futbol es discutia cada quatre anys, durant la celebració dels Mundials. I és allà on Pelé va construir la seva llegenda de jugador dominant. Va guanyar tres títols en els quatre tornejos que va jugar, un rècord que ningú ha pogut igualar mai. Aquesta dada ja justificaria per si sola que fos una institució al Brasil i a tot el món, però a més s’acompanya amb el mite de jugador que va marcar més de 1.200 gols a la seva carrera, si bé aquí compten autèntiques costellades. La seva fama internacional el va portar a protagonitzar pel·lícules de Hollywood, ser una icona comercial de primer ordre i exercir d’ambaixador de l’ONU.
Avarícia, masclisme irelació amb la dictadura
La cara fosca de Pelé és menys coneguda que la de Maradona, però inclou casos d’abús sexual i relacions amb menors d’edat. A més, va ser mundialment coneguda la seva fal·lera per amassar fortuna al preu que calgués i haver tingut molt bones relacions amb la dictadura militar brasilera, especialment amb el sanguinari Emílio Garrastazu Médici.
Diego Armando Maradona
El déu del futbol
En la dèria argentina per ser una mica millors que els seus veïns brasilers, si Pelé va ser el rei, Diego Armando Maradona va ser el déu.El mite del Pelusa se sustenta en la seva genialitat sobre el camp, però va molt més enllà: els seus orígens humils, la rebel·lia contra l’establishment i la superba actuació del 86 contra Anglaterra, que havia esclafat militarment l’Argentina a la Guerra de les Malvines, el van convertir en l’heroi del poble. Una vida díscola i l’aparició fulgurant de Messi han posat en qüestió el tron indiscutible que ocupava al seu país: a la seva taula ara també s’hi asseu un 10 nascut a Rosario.
La pilota no es taca
Maradona va voler deixar fora del terreny de joc tot el que passava a fora (“la pilota no es taca”, va dir en el seu comiat a la Bombonera), però la realitat és que els seus problemes d’addiccions, sortides de to i abús sexual van ser constants. Si, fins i tot amb aquests problemes, va arribar on va arribar, només cal imaginar-se on hauria pogut arribar un Maradona sense aquesta part fosca: el millor sense discussió.