Si ets mare de família és possible que també siguis una 'kinkeeper'

Cada desembre, quan Erienne Fawcett era petita, la seva casa rural a Minnesota es transformava en un aparador de llogarrets nevats en miniatura, amb rens petitons i nadales. De petita, aquestes escenes li semblaven "pura màgia". No va ser fins a l'edat adulta que es va adonar que la seva experiència era el resultat d'"hores i hores de feina" de la seva mare i formava part d'un elaborat esforç per fer que el Nadal fos especial.

Amb el temps, Fawcett es va convertir en professora d'estudis de la dona i de gènere a la Universitat Estatal de Dakota del Nord, on va ensenyar als seus alumnes que aquesta forma de treball invisible, dedicat a la unió familiar i a la creació de màgia, té un nom: kinkeeping, terme en anglès que fa referència a la cura dels teus familiars.

Les mencions als kinkeepers van començar a aparèixer en la literatura de sociologia a mitjans del segle XX. Els investigadors definien aquesta funció com la d'un comunicador dins de la família que ajudava el grup extens a mantenir-se en contacte compartint les novetats de tots i planificant reunions.

En les últimes dècades, els investigadors en sociologia i psicologia han ampliat la definició per incloure-hi aspectes com la creació o el manteniment de tradicions familiars, la compra de regals per aniversaris i festes, la coordinació de l'atenció mèdica i tota mena de cures emocionals.

Carolyn Rosenthal, professora emèrita de sociologia de la Universitat McMaster del Canadà, que va investigar el treball de mantenir els llaços familiars en la dècada de 1980, va dir que un kinkeeper és algú que cultiva el sentiment de "solidaritat o connexió familiar". Algú que, en molts sentits, és la cola que uneix la família. Una cosa que s'ha mantingut constant al llarg dels anys és que la majoria de persones que compleixen aquest rol són dones: quan els investigadors van buscar kinkeepers per a un estudi del 2017, més del 91% dels voluntaris van ser dones.

A Dawn O. Braithwaite, professora emèrita d'estudis de la comunicació a la Universitat de Nebraska-Lincoln, que va ser coautora de l'estudi del 2017 i d'un altre de similar el 1996, la va sorprendre el poc que havia canviat el desglossament per sexes al llarg dels anys. "Vaig pensar que potser els homes podrien haver ocupat més aquest rol a causa del component tecnològic", donada la facilitat amb què ara ens podem comunicar a través de missatges de text i les xarxes socials, va dir.

Eve Rodsky, escriptora, investigadora i activista per un repartiment equitatiu del treball en la llar, creu que la cura dels familiars segueix estant majoritàriament en mans de les dones perquè "seguim tenint una enorme disparitat en la forma en què les dones i els homes ocupen el seu temps". Quan les dones posen límits al temps que destinen a cuidar els altres, afegeix, poden sentir-se culpables i avergonyides.

acEl 2022 una de les alumnes de Fawcett, Molly Westcott, estudiant universitària de segon any, va crear un vídeo a TikTok per explicar el kinkeeping, que ràpidament va acumular milions de visites. En el vídeo Westcott estableix una analogia que compara la vida familiar amb una obra de teatre: els homes són els actors i les dones l'equip de producció, els acomodadors i tots els altres que treballen fora de l'escenari. "Una obra de teatre requereix molt d'esforç, temps i energia –diu en el vídeo–. Però al final, quan acaba l'obra, la gent no aplaudeix tot el que no ha vist".

L'observació va calar a fons. "Va ser realment emocionant que més persones tinguessin el vocabulari per descriure com se sentien", va dir Westcott, que ara té 20 anys, en una entrevista al New York Times. El vídeo de Westcott va catapultar el terme kinkeeping, va inspirar desenes de milers de comentaris i respostes juntament amb episodis de pòdcast i el reconeixement com a paraula del dia de Dictionary.com.

Paper cabdal

En molts casos, ser un kinkeeper és gratificant. "Quan es fa des de la generositat i la capacitat d'acció, pot ser molt enriquidor", diu Pooja Lakshmin, psiquiatra a Austin i autora de Real self-care. Molts kinkeepers aprecien sincerament ser la persona a qui acudeixen els seus parents per buscar suport emocional i orientació, o els responsables de portar la torxa de les generacions més grans. Segons Rosenthal, el kinkeeping fomenta el sentiment de connexió, identitat i benestar de la família. Les investigacions també suggereixen que sentir un vincle proper i una veritable connexió amb els teus parents afavoreix la salut mental.

Segons Caitlin Allen, científica social i del comportament de la Universitat de Medicina de Carolina del Sud, que ha estudiat aquest fenomen, els qui vetllen pels llaços familiars poden jugar un paper cabdal en promoure la salut del grup en general. Els qui exerceixen aquest rol tenen inclús el potencial de salvar vides compartint els historials mèdics familiars i animant els seus éssers estimats a buscar atenció preventiva, diu. Però aquesta tasca pot portar molt de temps i ser emocionalment pesada.

"Quan es fa des del ressentiment o l'obligació, és quan sorgeixen els problemes –diu Lakshmin–. És de veritat una elecció?" Quan la cura de la família sembla més una tasca, la teva salut mental i les teves relacions amb els teus éssers estimats poden veure's afectades". Braithwaite afegeix que els kinkeepers sovint es troben "atrapats" a l'interior de dinàmiques familiars complicades o juguen el paper de "guardians" d'informació familiar important, cosa que pot brindar-los poder, però també provocar-los estrès. Segons els experts, si ets el kinkeeper de la teva família, hi ha certes estratègies que poden ajudar-te a prevenir l'esgotament emocional.

Cuidar-se a un mateix

Un punt de tensió comú és quan un membre de la família pensa que un altre està assumint una feina innecessària, diu Rodsky. Realment cal que els pastissos siguin fets a casa? Sovint, l'assumpte dels pastissos no es tracta només de pastissos, sinó que representa un costum de la teva infantesa que desitges transmetre o alguna cosa que no vas tenir de petit i ara vols donar als teus propis fills. Segons Rodsky, fins i tot les tasques aparentment banals poden estar carregades de significat emocional.

Si no reps el suport que necessites, comença per explicar als teus familiars per què fas les coses com les fas. També és important tractar-se a un mateix amb amabilitat, diu Randi Owsley, psicoterapeuta a Boise, Idaho, i una de les presentadores del pòdcast Women’s mental health, que va dedicar una sèrie de capítols al kinkeeping. "L'autocompassió té un impacte directe en la reducció del nivell d'estrès", diu, i afegeix que "en l'acte de tenir cura dels altres, no hem d'oblidar-nos de cuidar-nos a nosaltres mateixos".

Si la teva parella o un altre membre de la teva família és el kinkeeper, tingues en compte que pot ser "una feina ingrata", diu Braithwaite. Tan sols expressar gratitud per aquestes cures –i reconèixer la feina que implica– pot ajudar a prevenir l'esgotament de qui les realitza. I, per descomptat, ofereix-te a donar un cop de mà: no només alleugeriràs una mica la càrrega que porta el teu ser estimat, diu Rodsky, sinó que probablement també et beneficiarà a tu. El kinkeeping pot ser una manera poderosa de cuidar les teves pròpies relacions i les investigacions suggereixen que la qualitat dels teus vincles té un enorme impacte en la salut, la felicitat i la longevitat. "Pensa en el que està en joc –diu–. La qualitat de les teves relacions es construeix en aquests petits moments".