Els maricons de Qatar
Té tota la raó del món el senyor Khalid Salman, exjugador de la selecció nacional de futbol qatariana i ambaixador del Mundial de Qatar quan, en declaracions a un mitjà de comunicació alemany, assegura que els “homosexuals” patim un “mal mental”, vaja, que estem bojos o, millor dit, boges.
En dono fe. Ho sé per pròpia experiència. Boges totals. Boges de naixement. Boges integrals, de cap a peus (peus de pedicura perfecta, això sí, perquè, com tothom sap, les marietes som molt polides i ens agrada anar sempre tocades i posades). Quan asseguro, igual que el senyor exfutbolista qatarià, que homosexualitat i bogeria són pràcticament sinònims ho faig amb coneixement de causa, però també gràcies al meu sofisticat talent per a l’observació empírica (les marietes som molt sensibles, tenim antenetes, radars i tal, you know) perquè no paro de creuar-me, i de fa anys, amb bujarrons que, de totes totes i sens dubte, estan tocadíssims del bolet. A més a més, com que visc –coses del destí– al bell mig del Gaixample, és un no parar de bogeria. Per si no en tinguéssim prou, les senyores lesbianes també estan, totes i sense excepció, com una autèntica ceba, que és un tema, sigui dit de passada, del qual no se’n parla prou, de com estan de grillades totes les bolleres, grilladíssimes. Però aprofundint encara més (perquè aprofundir és una altra de les coses que ens encanten als sodomites, anar fins al final, submergir-nos, mmm!) ara que som en aquesta benaurada època en què ens ha donat per afinar, diria sense risc a equivocar-me que la resta de persones que s’identifiquen amb alguna o algunes de les lletres de l'LGTBIQisme també estan per tancar, per tancar en un manicomi si és que encara n’existís algun perquè, esclar, amb aquesta maleïda moda de la salut mental, per molt boja que estiguis el problema és que no et tanquen i et deixen llibertat d’acció, de manera que estan les superilles de la Colau (otra que tal baila) plenes a petar de gent torrada, gaudint del seu lliure albir, o sia, boges per tot arreu i sense fre. Vaja, el que tota la vida n’havíem dit boges, vagos y maleantes fent cruising descontroladament.
La meva psicòloga, la pobra, que és una innocent de manual, em diu que la meva bogeria (ella dels bojos en diu neurodivergents) podria estar provocada per l’amenaça nuclear russa, la inflació desbocada, les seqüeles del covid que es veu que estan sembrant el panorama de zombis amb estrès posttraumàtic (diu la meva psicòloga que és la pandèmia després de la pandèmia), l’escalfament del planeta, les declaracions de l'Ayuso, les declaracions del Trump, les declaracions de l'Olona, les del Feijóo, les de la Conferència Episcopal, la defensa per part de l’Almeida del Millán-Astray, el testimoni de Corinna Larsen; de l’enyor del Procés independentista barrejat amb l’enyor, després de tants anys de viure a Lavapiés, de la fritanga de les verbenas madrilenyes, però també del fet que m’hagi aficionat a la Isla de las tentaciones o al trauma infantil que es veu que suposa que els teus progenitors deleguin la teva educació en una nanny suïssa, que és una cosa que sempre he vist com un avantatge però que a ella, que és clarament de classe mitjana, la té realment commocionada, no s’ho pot treure del cap. Diu la meva psicòloga que és possible que la meva neurodivergència també s’origini en el fet que la meva natural, espectacular i turgent bellesa va de capa caiguda, i a quina velocitat, i que això les cariàtides ho portem fatal... Jo li dic que no s’empatolli i que em faci cas, que si no soc neurotípic, és a dir, que si estic torrada total, no és per res del que ella es pensa, sinó que és, simplement, per maricon.
L’emir de Qatar, el xeic Tamim bin Hamad al-Thani, ha declarat que durant la celebració del Mundial de Futbol masculí tothom serà benvingut “sense discriminació” i mira, tot i que el futbol me la bufa (perquè no crec que estar enganxat al culebró del Piqué i la Shakira compti) m’estic plantejant d’anar-hi a passar uns dies, a Qatar, que no ho conec, ara que hi estarem tan i tan bé. Espero que tots aquests hinchas no s’assabentin que els marietes, a més de totalment boges i de tenir molt bon gust (amb quatre flors et fem un centre de taula que ni el Rubió Tudurí), també som uns pervertits i, per sobre de totes les coses, superpromiscus, uns viciosos.
