Mariona Escoda: "El vi és el primer alcohol que vaig començar a beure per plaer"

Quin és el punt d'inflexió que et fa començar a beure vi?

— Vulguis o no, hi ha una sensació de pressió social per beure i en general és una cosa que a mi sempre m'ha costat molt. Era la rara que demanava aigua o demanava alguna altra cosa. Però, a poc a poc, vaig anar provant-lo i em va acabar agradant, sobretot en àpats. Penso que el vi és el primer alcohol que vaig començar a beure per plaer. En canvi, amb la cervesa no puc, em costa moltíssim.

No sempre és fàcil endinsar-te en aquest món i encertar. Com vas trobar el que t'agradava?

— Va ser prova i error. Ara sé que m'agraden blancs. De moment no m'agrada el negre, però segur que és un procés que també faré. El preu també és un altre factor: penso que no en sé prou per valorar un vi que costi molts diners. Jo seré feliç amb una copa d'un vi ben senzill. Sobre la denominació d'origen, si és de prop de Valls, millor que millor. Tant pot ser denominació d'origen de Tarragona, Penedès, Priorat, Conca de Barberà o Montsant, tinc molt per escollir!

Alguna predilecció especial?

— Totes em funcionen bé. Però sí que tinc una preferència especial per un vi. Tinc una amiga que té un celler a la població Nulles, es diu Tanca els Ulls. Tenen diferents vins naturals i tots em semblen boníssims. A més, amb les amigues hem anat diferents vegades a les vinyes a dinar o el que sigui, i veure com ho cuiden i saber el treball que hi ha darrere i que la meva amiga desapareix durant un mes per dedicar-lo completament a verema fa que ho valori molt més.

Has provat mai d'anar a veremar?

— La veritat és que no, però ha anat d'un pèl. Hi ha una cosa molt xula, i és que les seves amigues més properes l'ajuden a veremar, i algunes venen d'Olot! Aquest any ho estàvem plantejant, però no és tan fàcil: has d'assegurar la gent perquè, si passa alguna cosa, pots tenir problemes. En lloc de facilitar, encara els estàs afegint complicacions burocràtiques. Per altra banda, la meva família ha tingut vinyes tota la vida també i, de fet, la meva mare anava a veremar quan era més jove, però em penso que en aquest tema segueixo el seu camí: tot i estar-hi vinculada emocionalment, no beu gaire vi.

Penses que el fet que la veu sigui la teva eina de treball explica que no beguis gaire vi?

— Sí. Si l'endemà hi ha actuació, no demanaré vi. I no és perquè m'emborratxi; és perquè soc una controladora excessiva en l'àmbit de feina. Llavors, la possibilitat que aquell dia elevi una mica el volum de veu perquè no ho controlo o em quedi aplatanada fa que no em vingui gens de gust beure res amb alcohol. Una cosa diferent seria que l'endemà i a uns quants dies vista no hi hagués res i, per arribar a aquest punt, he hagut de fer un gran aprenentatge per deixar de controlar-ho tot. Per a mi fer una copa de vi és una manera de deixar-me anar, de dir "Faig una copa de vi i em relaxo".

Com a logopeda especialitzada en trastorns de la veu, quin efecte té l'alcohol a les cordes vocals?

— D'entrada l'alcohol irrita i resseca, encara que és cert que té afectes lleugerament diferents per a cada persona. Si em toqués cantar amb un registre molt planer, que no necessités fer aguts o coses molt fines, no crec que passés res. Però normalment no és el cas. La veu és un engranatge molt delicat, de vegades és qüestió de no haver dormit bé o estar exposat a aires condicionats. Per això prefereixo ser previsora!