J.L. Martín, l'home que va ser dijous
Les memòries del dibuixant J.L. Martín (Desmemorias de una revista satírica, Libros Cúpula, 2023) expliquen tota la història del mític setmanari (ara mensual) El Jueves. Això, que no és poca cosa, es converteix en molt més encara: la història d'una Barcelona que avui sembla desapareguda i que, potser, sempre hi torna.
La d'aquest imponent i esclaridor llibre de memòries és la de la Barcelona dels dibuixants que van sentir-se més lliures a la seva feina, dels darrers que van poder viure exclusivament del seu ofici, i que es van enfrontar de manera oberta a la censura sense altres coaccions que les del poder (avui, amb les xarxes socials, la censura és tel·lúrica). És la Barcelona d'El Papus (a aquesta redacció, l'extrema dreta hi va enviar una bomba que va matar el porter), de Mata Ratos (una revista d'humor blanc, dirigida per Conti, que es va tornar filounderground en mans de Tom i Romeu), de Por Favor (que barrejava política i humor amb Perich, Vázquez Montalbán, Núria Pompeia, Martí Gómez...) i, per descomptat, la Barcelona d'El Víbora (urbana i salvatge). De tot això ens parla J.L. (així li diuen els amics i coneguts).
També ens mostra en aquestes memòries un bategant món editorial, el qual comença amb l'arribada de la democràcia i canvia radicalment el dia d'avui. Des de les aventures i empreses de José Ilario (inventor de revistes com El Jueves, El Papus, Emmanuelle, Por Favor, Interviú..., i encara que avui és un històric de 87 anys, amb el rigorós aspecte del jubilat que demana el tallat, aleshores feia pinta de galà encisador), fins a la compra del setmanari per part del gegant RBA, on es va produir el traumàtic segrest de la portada per ordre d'aquests socis. La coberta feia broma amb l'abdicació del rei Joan Carles I, i va acabar amb l'abdicació de mitja plantilla (Fontdevila, Monteys, Paco Alcázar, Bartual, Bernardo Vergara...). Les seves tibants relacions amb l'empresari Ricardo Rodrigo (la R de RBA, del qual es diu que va lluitar amb el Che a Bolívia) són el darrer esdeveniment dels 39 anys de J.L. Martín com a editor d'El Jueves.
A més dels autors esmentats, en aquest llibre també hi ha la història de Maikel, Vizcarra, Guillermo..., i de llegendes com Gin, Òscar, Ivà, Kim, Fer, Raf, Ja... O de Mayte Quílez, la qual va arribar com a secretària amb la creació de la revista. Dècades després, sent la directora, a Mayte Quílez la va agredir a la porta de casa seva un grup de la nova extrema dreta.
Tot un ofici, una època apassionant, l'evocació d'unes quantes generacions de dibuixants, com es fa una revista dia a dia, com és el món que l'envolta, des dels financers fins als lectors... Aquestes memòries són la Bíblia d'una religió immortal: l'humor gràfic a Barcelona.
