Suplements29/04/2022

Mascaretes i desenvolupament del llenguatge

L'ús de mascareta i les restriccions arran del covid-19 han fet augmentar un 20% el nombre de consultes per problemes en el desenvolupament de la parla dels nens

Just poc abans de derogar-ne l'ús obligatori tant als centres escolars com a la resta d’espais interiors, i després d’haver-nos acompanyat durant prop de 700 dies, diversos experts van assenyalar les mascaretes com a causa d’un possible retard en el desenvolupament del llenguatge dels més petits. Així ho posaven de manifest des del servei de logopèdia de l’Hospital HM Nens de Barcelona, que xifrava en un 20% l’augment del nombre de primeres consultes per problemes en el desenvolupament de la parla dels infants. Es tracta d’una dada extreta de la pràctica diària del servei que rau, en paraules de Sita Pastor, membre del servei de logopèdia i teràpia miofuncional del centre, “en mesures dictades arran de la pandèmia com la impossibilitat dels infants de socialitzar i d’imitar els moviments labials del seu entorn proper”. La doctora apunta com, sobretot, s’estan trobant “amb problemes a l'àrea del llenguatge i l'expressió com la dislàlia –dificultats de pronunciació–, la construcció de paraules i la creació d'oracions”. 

Pastor afegeix que “la necessitat de portar mascareta, sumada a la limitació de la vida social –i, per tant, a la disminució de la necessitat de comunicar-se–, ha repercutit en nens que estaven en ple procés evolutiu”. De fet, els més afectats per alteracions en la fonètica i problemes d’expressió són precisament els que tenen entre dos i cinc anys, una etapa en la qual “la manca de socialització ha endarrerit la necessitat de comunicar-se i dur la cara tapada ha impedit la imitació dels moviments labials i dels sons, aspecte fonamental en la construcció del llenguatge”, alerten des de l’Hospital HM Nens.

Cargando
No hay anuncios

Impossibilitat de reconèixer les emocions

Pares i mares, igual que mestres, són el mirall al qual els nens es miren des de ben petits. “No només pel que fa a personalitat i hàbits, sinó també quant a l'aprenentatge del llenguatge”, alerta la mestra i CEO d’El Pupitre de Pilu, Pilu Hernández. I és que, apunta, “els més petits aprenen per imitació i si no veuen la boca, els llavis i la llengua, si l’aparell que reprodueix un so queda cobert per una mascareta, la parla se'ls converteix en un misteri”. 

Cargando
No hay anuncios

No obstant, Hernández destaca que, per a ella, la problemàtica més rellevant és la relacionada amb les emocions: “Parlar somrient implica felicitat; si ens enfadem el nostre rostre canvia, i si a això hi sumem el fet que hi ha gent que no té la capacitat de modular o variar el seu to de veu, els infants tindran problemes per associar un estat d’ànim a una expressió facial o un to de veu”. 

Cargando
No hay anuncios

Problemes en la lectoescriptura 

“Evidentment, un retard en l'adquisició del llenguatge repercuteix en la lectoescriptura i pot arribar, en funció de la intensitat, a limitar la comunicació del nen, la qual cosa és la finalitat principal de la parla”, alerta, al seu torn, Sita Pastor. Tot i així, puntualitza, els tractaments en aquest tipus de problemes “és una pràctica que els logopedes duem des de sempre i amb resultats òptims, sempre que no hi hagi cap altra problemàtica soterrada”. Quan els infants estan aprenent a llegir, la clau per a Pilu Hernández és “que ho facin davant d’un adult que pugui comprovar si ho estan fent bé”. I és que “si el menor llegeix en veu alta, podrem corregir-lo de manera senzilla”. 

Cargando
No hay anuncios

Hernández també vaticina com els problemes del llenguatge “probablement estan enfocats en la pronunciació de certes consonants com la erra o la ics, problemàtiques a gairebé totes les llars d’infants”. I crida a la calma: “Els logopedes ja existien abans de les mascaretes, per la qual cosa no hem de preocupar-nos en excés, ja que pares i mares seran capaços d’observar ràpidament els problemes que els nens puguin presentar en aquest aspecte”. En aquest sentit, des de l’Hospital HM Nens apunten que, en el cas dels nens, “els problemes derivats de l'ús de la mascareta no són greus i es poden solucionar amb el suport del logopeda i la realització d’una teràpia adequada”. La durada del tractament, conclouen, “depèn del pacient i del tipus de problema, per la qual cosa adquireix molta importància rebre una atenció personalitzada”. 

La prevenció és cabdal. Pautes per a família i escoles

Per pal·liar aquest retard en el desenvolupament de la parla que sobretot estan patint els nens i nenes d’entre dos i cinc anys, Sita Pastor assenyala que “des de l'àmbit familiar podem ajudar l'infant creant aquesta necessitat de parlar a través del joc i de la vida diària, evitant que assenyalin en lloc de verbalitzar i eliminant l'ús del biberó i el xumet abans dels 2 anys”. Des de les escoles, afegeix, “és clau la detecció primerenca d'aquest problema per poder delimitar si és un problema específic del llenguatge o una conseqüència d'altres problemes o alteracions”.