La mítica granja barcelonina on es va elaborar per primera vegada un Cacaolat
Els batuts de xocolata van néixer després de la visita dels fundadors a una fira de maquinària industrial a Budapest
Un munt de fotografies esgrogueïdes cobreixen tots els panys de paret de l'establiment ubicat al número 4 del carrer Xuclà, a tocar de les Rambles, a Barcelona. Hi són des de fa anys. En una, s'hi veuen cambreres feinejant darrere la barra. En una altra, les treballadores desfilen entre taules de marbre blanc portant safates rodones plenes de tasses de xocolata desfeta als comensals. Arreu també hi pengen diplomes i medalles de totes les mides i colors. Al bell mig del local, però, una placa reclama totes les mirades: "A l'obrador d'aquesta granja, l'any 1931 es va elaborar per primera vegada el Cacaolat".
Molts dels clients que entren a la mítica Granja Viader en surten amb la panxa plena, però també amb els telèfons mòbils carregats de fotografies de l'espai. Tots volen immortalitzar el lloc d'on fa gairebé 100 anys va sortir el primer batut de cacau del món fabricat industrialment. Avui Cacaolat és una marca plenament consolidada a Catalunya, va acomiadar l'any passat facturant més de 73 milions d'euros i està centrant esforços per guanyar notorietat al panorama espanyol i internacional.
Tanmateix, la història d'aquest batut català comença ben lluny del cor de Barcelona. Concretament, a uns 2.000 quilòmetres de distància per carretera i 92 anys enrere. El 1931 Marc Viader i Joan Viader, el seu fill, van fer un viatge a Budapest per assistir a una fira de maquinària industrial. La seva família venia d'una masia de Cardedeu i, sis anys abans, havien fundat la marca de llet Letona. Estaven molt interessats a descobrir quines darreres novetats del sector els podien permetre incrementar la producció. El relat que envolta l'origen del Cacaolat explica com a Hongria van fer amistat amb un comissari de la fira, que va acabar convidant-los a la boda de la seva filla. Entre el càtering hi van descobrir una beguda de cacau i llet que els va robar el cor. Quan van tornar a Catalunya, van tancar-se a l'obrador per intentar replicar-ne la fórmula. El 1931 van patentar Cacaolat i van començar a vendre'l. Va ser un èxit absolut.
"La dècada del 1930 no es caracteritza, precisament, per ser un període de prosperitat social i econòmica: als Estats Units –i, per extensió, a la resta del món occidental– hi ressonaven els efectes de la Gran Depressió del 1929", explica Neus Soler, experta en màrqueting de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Ara bé, enmig d'aquest context, Espanya va sortir-ne prou ben parada. "Va patir menys la crisi que altres països europeus, perquè estava més endarrerida a nivell industrial i no estava tan oberta al comerç internacional", explica. En aquest context d'un país que encara mirava molt poc enfora, Cacaolat va irrompre al mercat com un producte diferent i original. "Un batut de cacau industrial d'elevada qualitat", resumeix Soler.
La publicitat, clau de l'èxit
El 1933 es va presentar a la Fira de Mostres de Barcelona. Amb una forta campanya publicitària, les vendes de seguida es van disparar. Ben aviat, ja embotellaven 24.000 Cacaolats cada mes. "El producte no va trigar a integrar-se en l'imaginari col·lectiu català: al llarg dels anys, els anuncis han relacionat la beguda amb elements de la gastronomia local com el pa amb tomàquet i símbols icònics com el Floquet de Neu", recorda Soler. L'experta també assenyala com els colors de la marca –el groc i el marró–, el logotip i el personatge que l'acompanya han acabat sent molt reconeixibles per al públic català. També apunta al canvi de públic que va saber conduir la beguda. "Si al principi es presentava com l'aliment número 1 per als infants, després va acabar conquerint un públic molt transversal", apunta.
En paral·lel a l'elaboració del Cacaolat, la família Viader va obrir diverses granges a Barcelona. A la dècada del 1950, ja en tenien quatre. També van modernitzar la fàbrica de Letona amb una nova planta el 1955. Vint anys després, quan el negoci va vendre's a l'empresa Clesa, la de Cacaolat era la fàbrica més gran de Barcelona. "Així i tot, se n'ha fet una bona gestió: s'ha conservat la imatge de la marca, estretament lligada a la qualitat del producte, i s'ha evolucionat cap a nous formats i envasos, sense abandonar l'original", explica Neus Soler. L'últim format ha arribat fa poc als supermercats: un Cacaolat en pols per competir amb colossos d'aquest sector, com Colacao i Nesquik.