Info/gràfica

Les 13 espècies de grumers més presents als Països Catalans

En aigües mediterrànies és habitual observar-ne en qualsevol punt de la costa. Aquí els classifiquem segons la seva presència en aigües catalanes i segons el seu grau de perillositat

Far de Punta Sarnella, al Port de la Selva, i un borm blau (Rhizostoma pulmosota) aprop de la superfície de l'aigua.
5 min

PalmaEls grumers són uns animals invertebrats que pertanyen al grup dels cnidaris. Normalment depenen dels corrents marins o dels corrents d'aire per desplaçar-se, ja que tenen dificultats per controlar el seu moviment. A continuació presentem les 13 espècies més presents als Països Catalans.

Pelagia noctiluca ok

Pelagia noctiluca

Molt freqüent · Perillositat alta · De color rosat vermellós, és el més freqüent a les nostres costes. Té una ombrel·la semiesfèrica, d'entre 5 i 10 centímetres, i tentacles que es poden allargar fins als 2 metres de longitud. Tota la superfície està coberta de berrugues marrons que allotgen les cèl·lules urticants, responsables de les picades i que poden causar irritacions i coïssor a la pell. L'efecte del verí pot causar problemes respiratoris, cardiovasculars i dermatològics que poden arribar a perdurar setmanes. Acostuma a viure en aigües oceàniques molt allunyades de la costa, però pot arribar-hi en grans quantitats, arrossegat pels corrents marins.

______________________

Rhizostoma pulmo

Rhizostoma pulmo

Freqüent · Perillositat alta · La seva ombrel·la, d'entre 10 i 100 centímetres, és acampanada, de color entre blanc i blavós i amb uns lòbuls a la vora de color violeta. El contacte amb aquest grumer és força irritant, però no produeix problemes dermatològics greus. No acostuma a deixar marques considerables, tot i que sol causar una intensa irritació i picor. En situacions d'estrès pot segregar una gelatina capaç de produir picor tot i no haver entrat en contacte directe amb la medusa.

______________________

Cotylorhiza tuberculata

Cotylorhiza tuberculata

Freqüent · Perillositat baixa · Té forma aplanada amb una gran protuberància central de color taronja que li dona aquest sobrenom simpàtic. El diàmetre de la seva ombrel·la oscil·la entre els 20 i els 35 centímetres, i està rodejat per un anell de petits tentacles morats disposats en forma de cercle. És l'únic grumer apte per al consum humà de tota la Mediterrània.

______________________

Aurelia aurita

Aurelia aurita

Freqüent · Perillositat baixa · Té una ombrel·la de fins a 25 centímetres en forma de plat i és de color transparent amb taques blavoses. La seva característica principal són els quatre òrgans reproductors de color violeta en forma de ferradura, visibles a través de l'ombrel·la.

______________________

Velella velella

Velella velella

Freqüent · Perillositat baixa · Un dels més petits que podem trobar a les nostres costes. El seu disc fa entre 1 i 8 centímetres de diàmetre i és de color blau. A la primavera és relativament freqüent que arribin fins a les platges en gran nombre, i són típics sobretot de maig a juny, fins al dia de Sant Pere. Les cèl·lules urticants d'aquesta espècie són inofensives per als humans.

______________________

Chrysaora hysoscella

Chrysaora hysoscella

Poc freqüent · Perillositat alta · De color blanc groguenc amb setze bandes marrons dibuixades. És una espècie pelàgica –que viu en aigües mitjanes o prop de la superfície– relativament grossa que pot fer fins a 30 centímetres. Rarament forma eixams i normalment apareix a la primavera.

______________________

Olindias phosphorica

Olindias phosphorica

Poc freqüent · Perillositat molt alta · És una espècie d'hidromedusa mediterrània de color transparent, amb quatre gònades radials blanques opaques que li donen el seu sobrenom i amb l'ombrel·la rodejada de petits tentacles de color blau o bordeus. Pot arribar a fer fins a 8 centímetres de diàmetre i és de perillositat molt alta.

______________________

Aequorea forskalea

Aequorea forskalea

Poc freqüent · Perillositat baixa · La seva ombrel·la fa entre 5 i 10 centímetres de diàmetre i és transparent. Té nombrosos tentacles marginals molt fins i no en té cap d'oral. Aquesta espècie habita des d’aigües temperades fins a tropicals, en àrees costaneres i litorals, i és present fins i tot de manera ocasional a mar obert. Forma grans eixams ocasionals. És bioluminescent i solen acompanyar-la peixos de la família dels caràngids.

______________________

Physalia physalis

Physalia physalis

Molt rar · Perillositat molt alta · Pot arribar a fer 30 centímetres de llarg i 10 d'ample. Té una cresta o vela a la part superior, formada per un flotador transparent amb tonalitats violàcies ple de gas, i una part submergida formada per tentacles que poden arribar als 20 metres de llargada.

______________________

Carybdea marsupialis

Carybdea marsupialis

Molt rar · Perillositat molt alta · Espècie atlàntica de forma cúbica d'uns 5 o 6 centímetres, de color transparent blavós o blanquinós i amb quatre tentacles llargs. Aquesta espècie viu en aigües profundes i és molt improbable trobar-la a les platges.

______________________

Porpita porpita

Porpita porpita

Molt rar · Perillositat baixa · Té un disc de color blau intens que fa entre 1 i 5 centímetres de diàmetre. És molt comú a les aigües càlides del planeta, especialment a les regions tropicals i subtropicals dels oceans Pacífic, Índic i Atlàntic.

______________________

Phyllorhiza punctata

Phyllorhiza punctata

Espècie invasora · Perillositat baixa · Originària del Pacífic Oest, habitualment es troba des d’Austràlia fins al Japó. Té una ombrel·la semiesfèrica amb llunes blanques distribuïdes uniformement.

______________________

Mnemiopsis leidyi

Mnemiopsis leidyi

Espècie invasora · Perillositat baixa · Habitual de l'Atlàntic, té forma de bulb i pot arribar a fer fins a 12 centímetres de longitud. No té tentacles i és transparent.

______________________

Què has de fer si et pica un grumer

Algunes espècies de grumers poden produir una picada en els humans i provocar reaccions locals i efectes sistèmics ocasionals. El tractament contra la picada d'un grumer busca atenuar els efectes del verí, prevenir enverinament posterior a causa de trossos residuals i estar atent a detectar reaccions sistèmiques ocasionals, inclòs el xoc. Tot i que existeixen mesures més concretes contra les picades d’algunes espècies, a continuació presentem el protocol general a dur a terme en cas d’una picada de les espècies més comunes al litoral català o quan no hem pogut identificar l’espècie agressora.

Protocol general en cas de picada produïda per una Pelagia noctiluca, una Rhizostoma pulmo, una Chrysaora hysoscella o per alguna espècie no reconeguda:

Protocol picada medusa
  1. Renteu-vos la zona amb aigua de mar amb cura, sense fregar.
  2. Si podeu, apliqueu-vos-hi una solució de bicarbonat durant 5 minuts (50% bicarbonat comercial i 50% aigua de mar) per prevenir l’enverinament posterior produït per tentacles residuals a la pell.
  3. Utilitzeu pinces, guants o una targeta plàstica per treure els tentacles o fragments residuals.
  4. Poseu-vos-hi gel embolicat amb roba o una tovallola fina (no directament a la pell) durant 5-15 minuts. El gel pot ser incòmode al principi!
  5. Reavalueu el dolor i torneu a aplicar gel si és necessari.
  6. Si el dolor persisteix, consulteu el metge o professionals de la salut. Pregunteu per analgèsics o preparats d’hidrocortisona.

Advertència: No apliqueu a la picada aigua dolça, vinagre, embenats a pressió, amoníac ni alcohol. En cas de xoc o dificultat respiratòria, busqueu atenció immediatament.

Fotos: Getty · Font: ICM-CSIC i Viquipèdia

stats