Melinda contra Bill: les claus del divorci de l’any

La notícia de principis de mes que Bill Gates i Melinda French Gates se separen ha provocat una gran commoció en el sector de la filantropia mundial. Per a aquells que, a diferència dels Gates, mai havien pensat en les vacunes de l’ARNm abans de l’arribada del covid-19, la pandèmia va posar de manifest de la manera més clara la possible la influència de la fundació en el camp de la salut pública mundial. I l’anunci del seu divorci ha deixat clara la dependència d’una organització tan essencial dels seus adinerats fundadors.

Els membres del personal de la Fundació van rebre l’anunci per sorpresa. Bill Gates, de 65 anys, i Melinda French Gates, de 56, són líders reals, i gran part del poder de la Fundació resideix no només en els milers de milions de dòlars que li han aportat, sinó també en el seu prestigi públic i les seves connexions.

No obstant això, durant anys la parella ja havia estat construint mons estretament connectats però diferents, i alimentant els seus respectius -i a vegades coincidents- interessos a través de canals independents. Ella havia dedicat més temps a donar suport a qüestions relacionades amb la dona, mentre que ell s’havia dedicat a projectes d’energia neta. A dins de la Fundació cadascun tenia les seves pròpies àrees d’interès.

“Institucionalment la Fundació ja havia assimilat la separació -diu Benjamin Soskis, expert en filantropia i investigador associat de l’Urban Institute-. Cadascú té les seves pròpies àrees d’interès. No és com si es tractés d’una entitat unitària que de sobte es fa miques”.

Compartir un escenari global

La Fundació ha fet declaracions tranquil·litzadores assegurant que no canviarà res. Seguirà amb la seva dotació de 50.000 milions de dòlars i la seva important cartera de temes. Com que cada cofundador té un projecte separat -Gates Ventures per a ell, Pivotal Ventures per a ella-, però, a la Fundació hi ha la inquietud que canviïn les dinàmiques. “Si ets a l’empresa penses que la Fundació és lenta, que no aconsegueix resultats -diu un exmembre del personal de la Fundació que havia treballat per als dos Gates i que sol·licita l’anonimat per revelar rivalitats internes-. I si ets a la Fundació la teva teoria és: «Fem la feina real i els altres exigeixen a l’últim minut canviar les coses i justificar-les»”.

L’anunci del divorci es va produir pocs dies després que Warren Buffett, amic íntim i tercer administrador de la Fundació, participés en la reunió anual, la qual cosa pot no haver estat una coincidència. “Van evitar que Warren es trobés enmig de la situació i van esperar fins després de la seva reunió anual”, comenta un associat. En els últims anys hi havia hagut pocs senyals evidents que els Gates s’estiguessin distanciant, almenys de cara al públic. Melinda French Gates havia continuat apareixent als actes de Microsoft al costat de Bill Gates. No obstant això, havia insinuat que a vegades s’havia sentit ignorada quan compartia escenari amb el seu marit.

Per a molts que només veien la parella en l’entorn professional de la Fundació va ser una decisió sorprenent. “La gent semblava en xoc -explica un antic executiu que va estar molt temps a la Fundació-. Es van quedar sense paraules. Realment els va agafar per sorpresa. Després d’un any tan difícil en el qual la gent ha treballat tan intensament, sembla una fuetada més”. La pregunta que tothom es fa ara és com afectarà això el futur de la Fundació. “Si ja existien aquestes divisions, com no s’han de d’agreujar més?”

A la carta anual per a la Fundació Bill i Melinda Gates, Bill Gates acostuma a resumir l’any superat i a establir l’agenda per al següent. A finals del 2012, després d’uns viatges formatius i d’una conferència mundial sobre planificació familiar, la seva dona li va demanar escriure aquest comunicat amb ell. “Vaig pensar que ens mataríem -escriu al seu llibre Melinda French Gates-. Vaig pensar: «Bé, això podria acabar amb el matrimoni aquí mateix»”. L’acalorada disputa va servir per aplanar el camí cap a una associació pública més completa, però això no va ser instantani: el gener del 2013 la signatura de Bill Gates continuava sola a la carta anual i el seu consens va ser un breu article sobre anticonceptius de Melinda French Gates acompanyant-la.

“Triguem molt a posar-nos d’acord”

“Li vaig dir que hi ha alguns temes en els quals la meva veu pot tenir un impacte i que en aquests casos hauria de parlar, per separat o juntament amb ell -escriu-. Va ser una gran prova per a nosaltres: no sobre com arribar a un acord, sinó sobre què hem de fer quan no es pot arribar a un acord. I triguem molt a posar-nos d’acord”.

Després del divorci de la parella, cal resoldre de quina manera col·laboraran en projectes conjunts i en les principals comunicacions de la Fundació.

Quan es va crear formalment la Fundació Bill i Melinda Gates, fa més de dues dècades, Melinda French Gates va assumir un paper més important que el seu marit en la direcció, a causa de les exigències de la feina de Bill Gates a Microsoft. Malgrat això, al principi va evitar exercir un paper públic i li va deixar a ell els discursos i les aparicions. “Volia treballar entre bastidors”, escriu, en assenyalar que volia protegir la seva privacitat.

Però això va canviar després que Buffett fes la seva històrica donació, l’any 2006. Buffet va anunciar que donaria 31.000 milions de dòlars a la Fundació, la qual cosa va elevar la ja enorme organització a un nou nivell, capaç de lliurar milers de milions de dòlars cada any, equivalents a les dotacions completes de projectes filantròpics de gran importància.

En una compareixença sobre la donació de Buffett a la Biblioteca Pública de Nova York, Melinda French Gates va participar en la seva primera conferència de premsa en nom de la Fundació. Va explicar els seus plans d’inversió en rendiments agrícoles, microcrèdits i lluita contra les malalties infeccioses, i ho va fer en uns termes personals que invocaven els seus propis viatges. Ella ha qualificat aquest moment com un punt d’inflexió, en el qual va voler assumir un paper públic més destacat.

“Va començar a parlar quan va començar a observar algunes coses en les quals la Fundació no se centrava i que ella considerava realment importants, sobre els elements socials i culturals, la importància del canvi de comportament, la importància dels sistemes i la importància d’un enfocament integrat”, explica Gary Darmstadt, un metge que ensenya a la Universitat de Stanford i que va treballar estretament amb Melinda French Gates a la Fundació, en la qual es va dedicar a la salut materna i l’accés als anticonceptius.

“Va adonar-se’n, com si digués: «D’acord, hauré de fer un pas cap a una posició de lideratge global en aquest tema perquè ningú més l’està fent, realment, i jo tinc les eines necessàries»”, diu Darmstadt, que es va unir a la Fundació l’any 2008. Va ser també el 2008 quan Bill Gates va anunciar que deixava les seves funcions a temps complet a Microsoft. Continuaria sent president del consell d’administració i accionista principal de la companyia, però va dir que es dedicaria a la Fundació.

La creació d’empreses paral·leles

Ara bé, aquell mateix any va constituir discretament una nova empresa, anomenada bgC3 LLC, per a projectes que li interessaven que no estaven relacionats ni amb Microsoft ni amb la Fundació Gates. Allà va incubar treballs sobre el canvi climàtic i l’energia neta que es van convertir en Breakthrough Energy, juntament amb projectes d’educació i salut separats de la Fundació, especialment projectes sobre l’Alzheimer. Va canviar el nom de l’organització a Gates Ventures l’any 2018.

El 2015 Melinda French Gates va crear un món paral·lel propi, iniciant Pivotal Ventures, una empresa centrada en la igualtat de gènere i el progrés social. Al fer-ho va poder explorar més a fons interessos que havien tingut poc protagonisme en els primers anys de la Fundació. “Vaig pensar: «Vull tenir una empresa que disposi de totes les eines per treballar en qüestions socials per a les dones i les minories, fins i tot a part de la feina d’educació que ja estàvem fent a la Fundació»”, va dir al Times a l’octubre.

Persones afins a la Fundació assenyalen una altra força que empenyia els Gates cap a les seves iniciatives separades: les lluites pel personal.

“Era un punt de tensió constant de la Fundació -diu un antic executiu-. El Warren era qui ho limitava, però les ànsies del Bill eren sempre iguals: «Hauríem de fer això, hauríem de fer allò altre». Els equips acaben amb una enorme llista de coses per fer”. Buffett va reconèixer en una entrevista amb el Times l’any passat que s’oposava a l’expansió institucional. “Aquest és l’únic consell que no em callo, mai, perquè és la tendència natural de tota organització”, assegurava.

Els treballadors de la Fundació sovint s’han d’encarregar de diverses funcions per estar a l’altura de les exigències. Per exemple, una de les treballadores, Anita Zaidi, exerceix la funció altament tècnica de directora de desenvolupament i vigilància de vacunes, però també és presidenta d’igualtat de gènere.

Fins i tot sense el divorci, la Fundació estava en ple procés de canvi. Buffett, el tercer administrador, compleix 91 anys aquest estiu. El pare de Bill Gates, Bill Gates Sr., que era copresident i una de les mans rectores de l’entitat, va morir el setembre passat. Alguns observadors s’han preguntat si els tres fills de la parella podrien començar a participar-hi aviat. Els dos fills grans ja estan a la universitat, a la Facultat de Medicina. Altres observadors han plantejat la possibilitat que ara sigui el moment de deixar anar el control de la família i instal·lar-hi un consell format per professionals aliens al cercle íntim.

“És una fundació familiar -recorda l’antic executiu-. Els noms del Bill i la Melinda són a la porta, cosa que significa que cada vegada que alguna cosa canvia es produeix un efecte dòmino. Si s’hi barreja el divorci, sembla que es creï encara més incertesa en una organització que sempre està plena d’incertesa”.