On i què menjar a Atenes

AtenesGrècia és un destí reconegut per la varietat de la seva dieta i l'elaboració de plats amb productes de proximitat i de qualitat. Epicentre de la cuina mediterrània, al país hel·lè i a la seva capital, Atenes, avui dia es poden trobar propostes gastronòmiques per a tots els gustos. Només cal allunyar-se una mica del centre i deixar el rellotge aparcat; perquè si hi ha una cosa clara és que, a Grècia, els àpats són sagrats.

La vida dels grecs gira al voltant de les tavernes. És habitual passejar per qualsevol barri i veure, a les set de la tarda, persones assegudes en una taula amb ampolles de raki i cerveses. Sopen? I ara! A Grècia no hi ha hora de dinar i se sopa tard. Primer consell: deixeu el mòbil a la bossa, deixeu-vos portar i no us preocupeu per com tornareu a casa: a Atenes, agafar un taxi és barat.

Per gaudir d’una excel·lent experiència en una taverna grega (mezodopolío), és important saber que els plats se solen compartir entre comensals. Com si fossin tapes, els mezes són la manera més habitual de menjar fora de casa. A les tavernes allunyades de les zones turístiques (Syntagma, Monastiraki, Plaka i l’Acròpolis), les racions són generoses. En aquest tipus de restaurants, els grecs sovint demanen el mateix: una amanida grega (amb formatge feta, tàperes, cogombre, tomàquet, olives i ceba); o una amanida dakos, típica de Creta, que consisteix en pa, tomàquet ratllat, tàperes i oli. En moltes tavernes, però, es pot trobar amb misizra, un formatge més cremós que el feta. Un tipus d’amanida menys habitual, però que també agrada molt és l’horta, que consisteix en un plat de verdures bullides semblants a les bledes o el card. Un altre plat que mai pot faltar en un àpat grec és el saganaki, formatge arrebossat. S’ha de menjar immediatament: quan es refreda, no val res. Per completar el menú d’entrants, haureu de demanar un plat de kolokithokeftedes, croquetes de carabassó, amb altres verdures i formatge, i que van acompanyades de salsa de iogurt. Com veieu, hi ha vida més enllà del tzatziki (iogurt amb cogombre i all).

Després dels entrants és hora de fer espai als plats principals. Una de les opcions típiques són les loukaniko, les salsitxes gregues, molt més especiades que la que mengem a casa nostra. Les més famoses són les de Karditsa. Altres plats habituals són els kalamakis de porc i pollastre i la carn de xai, habitualment a la brasa.

Una taverna cèntrica i econòmica per gaudir de tots aquests plats sense haver de marxar a l'altra punta de la ciutat és Mavros Gatos, a prop del Kallimarmaro o Estadi Panatenaic, seu dels primers Jocs Olímpics de l'era moderna, celebrats l'any 1896 i un dels must turístics de la ciutat. Situat en un dels barris de moda, Pangrati, aquest negoci familiar té un local ampli i una carta variada i a bon preu. Entre setmana no cal reserva, però sí durant els caps de setmana. La família té un segon local al barri de Psirri, un dels epicentres de la festa nocturna a Atenes.

Una altra bona opció si sou al centre, a prop de Monastiraki i Keramikos, és la taverna Steki tou Ilia. També hi ha dos locals que pertanyen a la mateixa família i són molt a prop l'un de l'altre. Un d'ells té una terrassa formidable i un ambient excel·lent, tant a l'hivern com a l'estiu. A Steki tou Ilia, a banda, hi ha un plat estrella que és el motiu de la seva popularitat entre la ciutadania grega: les costelles de xai. A 30 euros el quilo, és el que demana tothom. Les fan a la brasa i la carn és de molt bona qualitat.

A uns 20 minuts caminant, es troba el Mercat Central d'Atenes, una parada imprescindible. Peix, carn, olives, fuits secs, llegums, fruita i verdura fresca i una infinitat d'herbes i tes són algunes de les coses que es poden trobar en aquest mercat cobert. A la nit, però, el mercat canvia de cara i quan els paradistes marxen, s'omple de gent amb l'estómac buit. Deixeu-vos portar i asseieu-vos on uns vingui de gust, que segur que no us defraudarà. En alguns d'aquests locals hi ha música en directe. Dues advertències abans que hi aneu: si sou vegetarians o vegans, heu de saber que no és un lloc agradable de visitar. I ja que parlem de mercats: no es pot marxar d'Atenes sense visitar els mercats setmanals de fruita i verdures, els laiki. Cada dia de la setmana es fan en un barri diferent i són el lloc preferit dels locals per comprar fruites i verdures. Molt recomanat, per extensió i vibes, el de Panormou-Ampelokipoi, que se celebra dissabte al matí.

Però tornem a les tavernes: a la zona de Psirri, on ens havíem quedat, també hi ha un restaurant on se solia menjar d'allò més bé. Amb una carta especialitzada en peix, l'Atlantikos és una bona opció. Situat en un carrer estret i apartat de la multitud de gent que visita Monastiraki, juntament amb l'Acròpolis, el principal pol turístic d'Atenes, és un bon lloc per demanar gavros (seitons) a la planxa i peix fresc. Tot i que manté la carta i uns preus assequibles, tot just fa un any la cantant Rosalia, de visita a la ciutat amb la gira Motomami, va dinar en aquest restaurant. Al seu perfil d'Instagram va penjar una foto del compte en què sortia el nom del bar. Des de llavors, les cues per menjar-hi són infinites. Si hi aneu, de postres podeu menjar un gelat a la Gelato di Nonna, a cinc minuts de l'Atlantikos. I si us allargueu i voleu prendre una cervesa, la Cantina Social té una terrasseta a Psirri tranquil·la i amb bon rotllo que obre fins tard.

Una altra recomanació bé de preu i allunyada del turisme del centre és la taverna familiar Seferto, a Ampelokipoi, situada a la placeta Agios Dimitriou, a uns metres de l'estadi del Panathinaikos de futbol. Allà hi ha diferents plats estrella, però si heu d'escollir entrants, decanteu-vos pel plat de feta amb ouzo, el plat de feta al forn, els rotllets d'albergínia farcits de tomàquet i feta i les gigades (mongetes). Especialment bones i generoses són les loukaniko, que venen acompanyades de patates fregides i tomàquet (els tomàquets a Grècia són excepcionalment bons i gustosos). I si ja voleu tenir una experiència gastronòmica 100% local, a deu minuts caminat del Seferto hi ha el restaurant Spitiko Fagito, que literalment significa menjar casolà. Allà segur que no hi trobareu cap turista. Només està obert fins a les cinc de la tarda i hi fan un dels millors gemistà (tomàquet i pebrot farcits) i pastitsio. El menú canvia cada dia, si teniu la sort de trobar-hi dolmadakia (fulles de parra farcides d'arròs i verdures), considereu-vos afortunats.

A menys que se sigui vegetarià o vegà, no es pot marxar de Grècia sense haver tastat els gyros i els kalamakis. De porc, de xai o de pollastre, les opcions són gairebé il·limitades, però anem a pams, perquè demanar en un Grill Cafe, tal com es coneixen els locals on se serveixen els gyros i els kalamakis, no és fàcil. Perquè quedi clar: el gyros és semblant al que a Catalunya, erròniament, anomenem kebab, i va enrotllat amb pa de pita. A dins, però, la carn va acompanyada de patates fregides, tzatziki o salsa de iogurt, ceba, tomàquet i enciam. Si no es vol menjar la carn que dona voltes, llavors us haureu de demanar una pita kalamaki de la carn que preferiu: el kalamaki és una broqueta de tota la vida, però que se serveix amb el pa de pita, enrotllat de la mateixa manera que el gyros. Les persones celíaques o que no vulguin menjar pa de pita, podran demanar un kalamaki sense "entrepà", que sol costar uns dos euros i que va acompanyat amb patates i la salsa que escolliu.

A Atenes hi ha llocs per a menjar gyros i kalamakis per a donar i per vendre, però una bona zona per a menjar-ne és al bulevard Fokionos Negri, al barri de Kypseli, un dels més bonics i tranquils de la ciutat. Si bé no està gaire ben connectat, des de les places Omonia o Biktória és un passeig amb el qual podreu veure una altra cara d'Atenes. Al barri d'Exarcheia, que s'està gentrificant a passos de gegant, hi ha l'Achilleas, gyros i kalamakis a bon preu i varietat de carta; però la joia de la corona està al centre, on hi ha el Souvlaki Kostas. Allà es mengen els millors kalamakis de la ciutat. S'hi ha d'anar d'hora perquè a les hores centrals del migdia es forma una cua considerable, i perquè, un cop s'acaba la matèria primera, el local tanca.

Atenes és un pont entre Orient i Occident. A la cuina grega hi trobem moltes receptes balcàniques, turques i libaneses, i no és estrany que a la capital hel·lena hi hagi desenes de restaurants de cuina estrangera.

El Cappadocia Grill Cafe és un restaurant força allunyat del centre però considerat un dels millors restaurants turcs de la ciutat. El millor lahmacun (pizza turca) de tot Atenes es troba en aquest indret a peu de carretera. L'entorn no és gaire bonic, però la cuina és espectacular: el piernirli de pastouma, sizuki i formatge, el chicofte, l'ezme i la sopa de llenties són els plats estrella si es vol tenir un tastet de cuina turca de primera qualitat. S'haurà d'acompanyar, això sí, d'un bon ayram (iogurt salat). Al Cappadocia Grill Cafe el tracte és excepcional.

Als carrers multiculturals entre les places Omonia i Biktória hi ha opcions molt interessants de menjar de fora: una de destacada és el restaurant afganès Afghan Watan, on es menja per uns cinc euros. Els cigrons amb arròs i l'arròs amb pollastre són deliciosos. Un altre afganès de molta qualitat i molt bé de preu és el Folia, a Exarcheia. ¿Una recomanació? L'arròs amb xai i el pastís de patata. I si esteu per Exarcheia i us venen de gust unes hamburgueses, també econòmiques, no us podeu perdre el Guerrilla Chef Burguers. La terrassa consisteix en unes caixes d'ampolles de Coca-Cola mal posades i incòmodes, però podreu gaudir de les millors hamburgueses de la ciutat. També a Exarcheia hi ha un restaurant kurd amb molt bon ambient: és el Mangal. Tasteu el yağlama, un pastís de carn picada i iogurt i un producte bàsic: el pa. El fan ells mateixos al moment.

Dues bones opcions al barri d'Exarcheia també són l'Ama Lachei i el Pharaoh. Del primer destaca la selecció de formatges (no es pot marxar sense tastar l'inosperitis de l'illa d'Ios, el volaki d'Andros o el ladotyri de Zakinthos) i dos plats estrella: el donut de formatge feta (loukoumades) amb mel i sèsam i la kavourma amb hummus, iogurt i sumac. Del Pharaoh, un dels gastrobars de moda de la ciutat, destaca una carta de vins envejable. ¿Una recomanació? El pop, sense cap mena de dubte.

Si voleu passar desapercebuts, entreu en qualsevol bar i demaneu un freddo espresso paketo (cafè amb gel per endur). Els grecs són molt aficionats a beure cafè a totes hores, i normalment l'agafen per endur. Per als que us agrada amb sucre, aneu alerta: us demanaran si el voleu ensucrat i, en la majoria d'ocasions, posaran la quantitat de sucre que considerin. Si demaneu cafè i no voleu el típic cafè grec o turc (la denominació és una discussió que donaria per a un altre article), haureu d'especificar que voleu un espresso o un latte; si no, us serviran el cafè grec: fort, gustós i amb pòsit. I no ens oblidem de l'esmorzar! És fonamental tastar la spanakopita (pasta de full amb espinacs), la tiropita (pasta de full amb formatge) o la bougatsa (farcida de crema o formatge). En trobareu a tots els forns de la ciutat!

Si us agrada la cervesa: Alpha, Mythos, Mamos i Fix són les més populars. Tingueu en compte que us les serviran en ampolles de mig litre. Si preferiu vi, no podeu marxar de Grècia sense tastar el retsina. Hi ha vins blancs molt bons, com l'Assyrtiko, el Moschofilero, o el Vidiano; i també de negres, com el Malagouzia o l'Agiorgitiko. Una altra beguda molt típica és la mastika, un licor de resina procedent de l'illa de Quíos. Després d'un bon àpat, però, el cos us demanarà un digestiu, i en això, els grecs, són experts. No s'ha d'oblidar que el país hel·lè pertany a la península balcànica. El raki i el tsipouro són aiguardents; el primer ve de Creta, però es beu a tot el país. L'ouzo, d'altra banda, també és aiguardent però amb un gust anissat, més dolç.

Altres ciutats