Què podem menjar quan mirem futbol?

Mentre mirem futbol, mengem hamburgueses i pizzes. No és que visquem als Estats Units, però la globalització és això també, adquirir costums alimentaris d’altres països, que desbanquen el senzill pa amb tomàquet amb embotits i formatges, que era el flotador salvavides al qual s’agafaven els àpats compartits entre amics. Marques com Telepizza i UberEats tenen algunes de les xifres rècord de consum de pizzes i hamburgueses, demanades pel servei de lliurament a domicili. En el cas de Telepizza, 34,5 milions durant el 2022, concentrades especialment en actes esportius, a la nit (a més de la vigília de Nadal i de Reis). En el de les hamburgueses, l’aplicació Uber Eats assegura que el 2022 se’n van demanar 3.000 per hora, i el moment estel·lar van ser els partits de futbol del Mundial de Qatar. 

Menjar amb les mans

El fet que durant les mateixes retransmissions dels partits per televisió les hamburgueses i les pizzes s’hi promocionin constantment, també hi deu influir. Però hi ha altres claus per entendre el fenomen: tant les unes com les altres es poden menjar amb les mans, sense ús de coberts i ni tan sols sense estar entaulats. I, per reblar el clau, es preparen amb poc temps i poc esforç. Ara bé, per què no es pot ser més creatiu i pensar en opcions casolanes, atrevides, atractives i sobretot saboroses? O si es prefereixen pizzes i hamburgueses, per què no les fem diferents?

A Sant Hilari Sacalm, el cuiner i professor de l’Escola Sant Narcís de Girona Salvador Brugués aposta pels entrepans. I explica les claus perquè s’alcin com a opcions reals i alternatives. Per començar, la tria del pa és important. “Podem pensar en un pa de coca, en barra, i després ja l’anirem tallant, o bé d’altres, tous, tipus llonguets, però que siguin fets amb massa mare”, diu. Per continuar, el pa ha de tenir un punt torrat, sense excessos, però que sigui calent. I l’interior, tres propostes d’ingredients que lliguen bé: un ingredient untuós, és a dir, oli d’oliva verge extra, o bé una maionesa, o bé una mostassa, o bé un hummus (puré de cigrons emulsionat amb una mica d’all i de tahin) o bé una mantega; després una proteïna, com ara unes sardines en llauna, uns talls de carn arrebossada si és que se’n tenen fets prèviament d’un altre dia i, en tercer lloc, un punt picant: una ceba o uns cogombrets envinagrats o fins i tot unes tàperes. Cal dir que la ceba envinagrada es pot preparar a casa, perquè només consisteix a submergir la ceba, tallada a la brunesa, en la mateixa quantitat d’aigua que de vinagre. En un temps màxim d’una hora ja es podrà fer servir per a l’entrepà.

Cuina de reaprofitament

El cuiner també assenyala que els dies de partit són l’ocasió per reaprofitar o donar una nova oportunitat a puntes de menjar que hi hagi a la nevera. “Si tenim escalivada feta, posem-la damunt d’una llesca de pa de pagès amb uns talls de formatge, i ho enfornem”. El punt calent, amb el formatge fos, i un bon raig d’oli d’oliva verge extra farà un nou plat, que s’ha difós actualment com la “coca catalana”.

I per picar, mentre cadascú menja el seu entrepà o la seva coca, al centre de la taula es poden posar opcions saludables, i també fàcils i ràpides de preparar: “unes pastanagues o uns apis tendres, tallats en bastonets, que es poden sucar en salsa romesco, que és el nostre quètxup català”, sosté Brugués.

Com fer una bona hamburguesa

A Girona, al restaurant La Brutal, el cuiner Marc Ribas comenta que la cuina catalana es pot explicar també a través d’una hamburguesa. És el que fa al seu restaurant, amb una carta que té com a plats principals només les hamburgueses, uns entrants per acompanyar-les i unes postres. “El pa és tou, fet amb massa mare, i està enriquit amb lli, perquè aquesta llavor aporta sabor i alhora té la capacitat d’absorbir la salsa que hi afegim”, explica. Les hamburgueses poden ser de pollastre, de la part de la contracuixa amb crema d'avellana i fonoll envinagrat; de vaca frisona de Girona amb formatge, tomàquet i suc de rostit; la verda, feta amb mongetes del ganxet, col verda, patata, entre d'altres; amb porc Ral d'Avinyó amb poma de Girona envinagrada, o bé d'ànec, amb pera envinagrada, entre d'altres. A més de la tria conscient dels ingredients, el cuiner també n’ha estudiat bé les proporcions, perquè menjar una hamburguesa no ha de ser menjar porqueria, sinó una opció més, també equilibrada i saludable. “L’hamburguesa més gran pesa 180 grams, que és la de vaca, mentre que les altres fan 150 g”, diu el cuiner, que afegeix que la menja està pensada com a plat únic. “Com a molt podem pensar en una alguna cosa més per picar, per posar al centre de la taula, com ara unes xips de carxofes, unes patates braves, petites, cuites amb la mateixa pell”, i poca cosa més.

El cuiner, conegut també pel seu programa Cuines de TV3, on ha explicat moltes vegades les diverses maneres de fer hamburgueses, també recomana que el moment de partit i hamburguesa sigui compartit entre tots, en família i entre els amics. “Pot ser un moment divertit preparar-ho junts, perquè mentre tallem el pa, anem comentant la jugada del que passarà, l’alineació”. Les tasques són senzilles, perquè el pa ja està fet, només s’ha de tallar per la meitat amb el ganivet, l’interior s’ha de coure volta i volta en una planxa, perquè ja el tindrem bo i comprat, i, a dins, uns talls de formatge i l’oli d’oliva verge extra o les salses que proposa el cuiner, romesco o suc de rostit (si en tenim d’un rostit fet un altre dia).

Per acabar, a Vilafranca del Penedès, a l’obrador Xerigots, Jordi Bertran explica que els partits importants de futbol, com els de la UEFA, els de final de la Copa del Rei, o d’altres destacats, noten les demandes de formatges, en què estan especialitzats. “Si hi ha un partit proper d’aquells que sabem que la gent s’ho mirarà, i fem comunicacions per les xarxes socials de les caixes de formatges que preparem i que portem a casa també, les demandes creixen”, és gairebé automàtic un factor i l’altre. “Si ningú no vol cuinar, i s’ha de portar algun menjar per compartir, el formatge és una bona opció”, diu Bertran. A més, en les caixes indica l’ordre amb què s’han de menjar els formatges (catalans, espanyols, francesos i italians), i també s’hi acompanyen de pa i fruita. “Els formatges, els venem per peces, però per Nadal els vam tallar en llenques, tots, i va anar bé, però té un inconvenient, que també pot ser un avantatge: s’ha de menjar al moment, perquè al cap d’uns quants dies el formatge tallat ja no és el mateix”, conclou.