Quan el menorquinisme somia

'Menorquinisme' no surt al diccionari, però diríem que és el moviment que té per objecte el reconeixement de la personalitat política de Menorca. Així ho defensa Nel Martí a El somni menorqui(nista). En aquest assaig, Martí fa una revisió dels referents i les fonts del menorquinisme polític i cultural, mentre en lliga la història a través dels seus antecedents i aspiracions i l’encomana a un futur d’autogovern. Això, des de diverses sensibilitats polítiques que troben el seu eix comú en el menorquinisme.

El cert és que el menorquinisme, com tot projecte, té el seu somni, un de justícia i llibertat en el qual l’autogovern és un component central. De fet, la manca de subsidiarietat, de federació i d’autogovern expliquen les dificultats que pateix Menorca en serveis tan essencials com la connectivitat, la sanitat, l’educació superior o la gestió de l’aigua i la costa. Aquest somni és el leitmotiv d’El somni menorqui(nista) del professor i escriptor Nel Martí.

En aquest assaig hi trobareu una compilació dels antecedents històrics del menorquinisme polític, a partir del 1802, des del primer regionalisme de la Renaixença fins a l’actualitat, passant pel ressorgiment cultural i polític del 1964 al 1978. Un menorquinisme que, sigui conservador o progressista, institucionalitzat o no, comparteix el denominador comú de l’insularisme i la defensa d’elements que formen la ‘menorquinitat’, com la llengua o la cultura pròpies.

El menorquinisme somia, i somia una nova arquitectura institucional en què Menorca es pugui governar, amb un Consell que fos ‘general’ i no ‘insular’, que esdevingui el vertader govern de l’illa. En aquest sentit, Martí aposta per un relat postnacionalista, centrat en la voluntat de decidir el propi futur del poble de Menorca, reconeixent l’illa com a sobirana i deixant clar que, “sigui quina sigui la configuració final del país, les estructures d’estat hauran de respectar el caràcter nacional i de subjecte polític de Menorca”, aquest fet és “irrenunciable” per al menorquinisme.

Amb tot, us convit a tastar aquest somni que Nel Martí ens descriu detalladament en aquest darrer treball assagístic. Hi trobareu una reflexió que ve de lluny, propostes per assumir els reptes actuals i de futur i, sobretot, llum sobre el camí i moltes anècdotes que, de ben segur, no coneixíeu. Com diu Martí, “el més essencial del moviment sociopolític menorquí de lluita pels drets civils i polítics anomenat “menorquinisme polític” és el “somni”, atès que, malgrat les dificultats d’avui i demà, encara el tenim.